Sembla que la quimioteràpia i els seus efectes secundaris ha deixat de ser l’única alternativa realment efectiva per intentar guanyar la batalla contra el càncer. La immunoteràpia comença a guanyar pes dins d’aquest món tan desconegut –i en molts casos letal– per a la societat, tant per la seva eficàcia com pels seus efectes secundaris no tan devastadors. 
 

A dia d’avui, aquesta nova tècnica és efectiva i considerada a Espanya la primera opció per combatre els càncers de pulmó o els melanomes. Un pas més per a la humanitat; petit, perquè avui en dia existeixen més de cent tumors malignes –cadascun d’ells amb les seves complexitats–, però important perquè s’obre una nova via d’investigació. Una sèrie de punxades periòdiques –i molt cares, que oscil·len entre els 6.000 i els 8.000 dòlars als Estats Units– que no provoquen vòmits, ni que caigui el cabell, ni cremades internes ni maten les cèl·lules bones –a més de les dolentes– que tenim al cos. 
 

Una eminència internacional de l’oncologia com és Joaquim Bellmunt –doctorat cum laude i recentment nomenat director científic de l’Hospital del Mar de Barcelona–, va ser ahir al Principat de la mà de MoraBanc i del proveïdor de serveis d’atenció mèdica Advance Medical per oferir una conferència al Centre de Congressos de la capital, on va parlar del present i el futur en la medicina per combatre els tumors malignes, dels avenços en els darrers anys en aquesta matèria.

 

CURABLE EN UN 50% / El càncer és la primera causa de mortalitat de l’ésser humà. Avui en dia les possibilitats de curació superen ja el 50% tot i que aquesta xifra no és més que una llei de compensació. Alguns com el de testicle o el de mama gairebé es curen en el 100% dels casos si s’agafen a temps; d’altres com el de pàncrees encara tenen un alt percentatge de mort per molt d’hora que es detectin, perquè segons Bellmunt «el tumor encara és més llest que tots els oncòlegs del món junts» però també  assegura que «estem transformant aquest concepte de final fatal». 
 

Segons explica l’oncòleg, actualment hi ha una tendència a l’atenció personalitzada. No tots els tumors són iguals, ni tampoc les persones, per això «cada pacient requereix una anàlisis particular per veure les alteracions que fan créixer el càncer que té». El punt exacte en el qual es troba aquesta ciència és el de trobar el motiu de les alteracions d’un sistema immunològic que fan que un tumor creixi i s’expandeixi. «Hi ha uns frens que eviten que les cèl·lules immunes del nostre sistema puguin detectar un tumor, identificar-lo com una anomalia i atacar-lo; amb els nous fàrmacs que han aparegut hem pogut treure aquests frens i aconseguir la revitalització de dites cèl·lules, perquè puguin detectar-lo i actuïn sobre ell». 

 

Funciona en el 20% dels casos / Però aquesta nova via de curació no serveix per a tothom. Des de fa uns quatre anys, se’n beneficia de la immunoteràpia un 20% dels pacients. L’objectiu és poder ampliar un percentatge que s’ha estancat perquè encara hi ha moltes qüestions en l’aire. «Cal buscar marcadors predictius per definir com identificar els pacients que responguin favorablement a aquest tractament», assegura Bellmunt, «i comencem a entendre perquè amb uns sí i d’altres no», va detallar.
 

És mitjançant l’anàlisi molecular i genòmic. Què vol dir això? Que els càncers muten i com més ho fan, més possibilitats hi ha que la immunoteràpia sigui efectiva. «El de colon, per exemple, gairebé no canvia en la gran majoria de persones». D’aquí que avui en dia la quimioteràpia encara és la millor solució. A Espanya, la immunoteràpia és la primera opció de tractament en càncers com el de ronyó, pulmó o els melanomes però als Estats Units també en el de bufeta. 
 

La quimioteràpia s’està restringint i la investigació científica dirà si aquest llistat es pot anar ampliant i si el percentatge de beneficiaris no s’estanca en el 20%. En tot cas, s’ha obert una nova via d’estudi. El terme càncer continuarà generant pànic a tot aquell que se li diagnostiqui, però la realitat també diu que cada vegada hi ha més solucions per acabar amb ell en alguns casos o, en d’altres, per aprendre a conviure amb ell sense que mati. Resumint: hi ha esperança.