Una família andorrana de principis dels anys 40 es troba que ha d’amagar uns refugiats jueus a casa, una gent de la qual pràcticament no en sap res, ni d’on ve, ni perquè fuig, ni perquè la persegueixen... La família té por de tenir als refugiats a casa, perquè no sap que li pot passar si algú s’assabenta que estan donant recer als refugiats. Els mataran? Els empresonaran? Que pot passar?
 

És l’argument de Fred, l’obra de teatre escrita per Agustí Franch i Josel Pla, que l’any passat va guanyar el Premi de Teatre de Crèdit Andorrà a la Nit Literària. Fred es va estrenar fa unes setmanes gràcies a la producció de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA), però el projecte ha esdevingut encara més ambiciós i s’està rodant en format pel·lícula. Aquest cap de setmana, la filmació del teaser ha començat i, entre d’altres escenaris, l’equip de producció ha escollit Casa Cristo com a llar dels protagonistes. 
 

El Museu Etnogràfic Casa Cristo ens mostra com era la vida d’una família molt humil, pobra, a l’Andorra de la primera meitat del segle XX, i és l’escenari ideal per recrear el context dels passadors. 

La parella protagonista la interpreten Aida Folch, que simula estar en un avançat estat de gestació, i Roger Casamajor –a la versió teatral, la parella eren Irina Robles i Joel Pla–. A la pàgina web de Casa Cristo s’han difós les primeres imatges del rodatge del teaser. Amb els primers minuts de rodatge, es muntarà el vídeo promocional mitjançant el qual l’equip buscarà el finançament per tirar endavant la pel·lícula. Franch en serà el guionista, però no el director.

Els fugitius / L’Antoni i la Sara, el nom dels protagonistes de Fred, tenen dubtes de continuar amagant la parella de jueus que, presumptament, fugen del nazisme. De fet, Franch va inventar-se que els refugiats són, en realitat, Marian Rejewski i Henry Zygalski, dos matemàtics polonesos de l’Oficina de Criptografia que van construir una rèplica d’Enigma, una màquina capaç de desxifrar els missatges xifrats emesos pels nazis. 
 

La història ideada per Franch està plena de llicències, però pretén recrear aquella època de l’Andorra dels anys 40 en què es va convertir en terra de pas per als fugitius i on molts van exercir de passadors. Una època en la qual es va forjar la llegenda negra dels qui exercien l’activitat, ja que mai s’ha aclarit si algunes fortunes s’han fet a partir d’espoliar (i, fins i tot, assassinar) jueus que buscaven creuar els Pirineus. 
 

De moment, l’equip ha rodat el material suficient per seduir els productors d’un esperat film.