El MoraBanc continua sense mostrar fora tot el potencial que exhibeix al Poliesportiu. Ahir va caure a la pista de l’Estudiantes per 87-85 una setmana després de fer-ho a Fuenlabrada i continua donant passes enrera en la classificació tot i que gràcies a la condició d’invicte a casa, es manté en el top-8 amb un triomf més i un partit menys que l’immediat perseguidor, l’Herbalife Gran Canària.
 

El partit d’ahir va recordar, precisament, al jugat davant els insulars a la primera jornada. Llavors, l’equip de Joan Peñarroya perdia 45-63 al minut 24 i va protagonitzar una remuntada impossible fins acabar imposants-e per un còmode 97-89. Ahir la situació encara era més dramàtica: tenia un 80-62 en contra al minut 36 i va anar retallant diferències fins gaudir de la possessió els últims cinc segons que podia forçar la pròrroga o guanyar el partit. Aquesta vegada, però, el final no va ser feliç i els tricolors acumulen dues derrotes seguides abans de rebre el Barça al Poliesportiu la pròxima setmana.
 

La igualtat inicial es va trencar ben d’hora. De fet, el MoraBanc mai va arribar a estar per davant en el marcador. El màxim anotador de la Lliga Endesa, Jackson –no podia ser un altre–, va estrenar el caseller de punts al BarclayCard Center i va mantenir les distàncies fins el 18-15 superat el minut 7. Abans havia obert una petita escletxa (16-10) que els tricolors van ser capaços de neutralitzar sostinguts per un enorme Shermadini que en els primers sis minuts va començar el seu recital participar amb 8 punts i 6 rebots que al final del partit van acabar sent 21 i 16, respectivament, per acabar amb un 39 de valoració que no va valer per aconseguir la distinció honorífica de millor jugador de la jornada, que va recaure en el jugador del Reial Madrid Doncic (amb 34).
 

Dèiem que a partir del 18-15, l’Estudiantes va començar a obrir distàncies. Jackson i Suton van encarregar-se de tancar els primers deu minuts vuit per sobre (27-19) davant un MoraBanc caritatiu, que concedia tirs des de tot arreu. D’11 van arribar a manar els col·legials, però Shermadini, imperial a la pintura –18 punts dels 35 dels andorrans abans del descans i 11 dels 22 rebots capturats–. va mantenir els tricolors amb vida fins el 35-31 al minut 16, que no obstant, va ser un miratge. Perquè un sol contra cinc no pot. Va ressorgir Wilson per tornar a estirar la diferència fins els 14 punts amb què es van tancar els primers vint minuts (49-35).
 

El tercer període no va fer més que refermar el domini dels de Salva Maldonado i el tros de jugador que és Jackson. No només anotava, sinó que pujava la pilota, assistia i fins i tot ajudava en el rebot. I els de Peñarroya no aixecaven el cap. Shermadini ja no podia sostenir els seus i sense un referent com era ell en atac, sumat a les llacunes defensives, va generar una desconfiança que va provocar pèrdues i tirs erràtics en situacions còmodes. Allò semblava estar abocat a la pallissa més important del que va de lliga perquè als locals els hi sortia tot i Jaime Fernández va posar la cirereta al final del tercer quart que feia pujar el 74-53 al final del tercer quart.
 

Amb el partit gairebé resolt i els últims deu minuts per endavant, l’Estudiantes va posar el fre. No és que es confiés, sinó que els de Peñarroya continuaven en estat passiu, sense ningú a qui encomanar-se, sense l’esperit necessari per creure que aquell desavantatge pràcticament impossible que els locals s’havien treballat durant mitja hora, podia neutralitzar-se  en un quart amb la moral pel terra i sense convicció.
 

Però no se sap ni com, la reacció va arribar quan ningú ho esperava. Un triple de Cook que va fer pujar el 80-62 a 6:46 per al final i amb el pavelló en plena festa va marcar el canvi de tendència. Antetokounmpo va fallar després dos tirs lliures però Walker va agafar el relleu amb dues cistelles i, acompanyat pel múscul americà i una defensa sublim en absolutament totes les accions, es va anar apropant i apropant i apropant... Fins el 80-78 a 2:38, moment en què va arribar el temps mort de la televisió.  El parcial era de 0-16.
 

Hauríem de tirar d’hemeroteca per trobar una remuntada d’aquestes característiques i queda el dubte de si es trobaria res similar. La qüestió és que començava un nou partit ple d’intercanvi de cistelles i molta emoció. Jelínek va agafar la responsabilitat per als tricolors i va arribar a fer pujar el 85-84 però també va fallar una safata tot sol i un tir lliure que podien haver variat el guió de l’últim minut. Burjanadze va fallar a propòsit un tir lliure a sis segons per al final. Segons els plans previstos, va agafar el rebot i va tenir una última opció per forçar la pròrroga o guanyar, però ni tan sols va tirar i, aquesta vegada, el MoraBanc es va quedar a les portes de la remuntada èpica.