Unió Sindical d’Andorra (USdA), Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Podem i Partit Socialdemòcrata (PS). Dues entitats sindicals i dos partits polítics s’han ajuntat per crear un nou projecte que ells bategen com Front Comú, que busca resoldre les carències actuals de la política social.
 

Tots quatre asseguren que l’única finalitat que té aquesta iniciativa és la d’aportar idees sobre la gestió públiques per unificar criteris, dotar-los d’una prioritat, aplicar una estratègia i executar-los. Una «suma d’esforços» per ajudar a assolir els objectius, que no són uns altres que el benestar de la ciutadania andorrana. «No pretenem crear cap candidatura conjunta de futur», asseguren totes les parts. Cap rerefons polític. Per això van deixar clar que denamen col·laboració. De tothom. Altres partits polítics, entitats públiques i privades, associacions, sindicats, particulars... «Tothom qui tingui alguna cosa a dir i pugui aportar», sostenen.
 

I per què creen Front Comú? «Perquè els ciutadans no estan contents per com van les coses. El Govern se n’hauria d’encarregar, d’això, però com no ho fa hem de fer alguna cosa», va justificar el president de l’USdA, Gabriel Ubach. «Hi ha paràmetres en l’aire i no es donen solucions. L’Ara no toca és una frase molt utilitzada pels polítics, però nosaltres pensem que sí que toca», va incidir Joan Seguí, de Podem Andorra.«La ciutadania està desemparada. No té on agafar-se. Viu de la feina i no té res a dir, per això abanderem un nou canvi de model, perquè la gent pugui participar», va denunciar Joseba Imanol, company de formació de Seguí.  «No es tracta de parlar bé o malament del Govern sinó de sumar, ajudar. No som crítics, sinó constructius», va defensar el representant del PS, Evarist Rogel. «No és democràtic que les minories decideixin per les majories. La llei de la CASS, per exemple, angoixa molt al ciutadà i és per això que es prioritària per a nosaltres», va sintetitzar el màxim exponent del SAT, Guillem Fornieles. El desig, segons Front Comú, passa per «sortir de l’estancament» i viure en un entorn més democràtic, plural i modern a través d’un projecte «per a valents», per la qual cosa tenen clara que cal un canvi de model social i polític.
 

Les primeres tres lleis a tocar / I en això estan. Fa ja uns mesos que els responsables de la iniciativa es reuneixen per modelar el projecte perquè el volen engegar ja mateix. Entre les trobades, s’han tractat els punts prioritaris de l’actualitat a resoldre i per votació, s’ha elegit els tres primers temes que requereixen un canvi de model urgent. Es tracta de les llei electoral, de la nacionalitat i de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS).
 

Exemple pràctic del ‘modus operandi’ / El canvi, doncs, consisteix en el que Fornieles defineix com una «democràcia participativa integradora». «Ens repartirem per comissions per tenir la visió dels temes a tractar més àmplia possible, no només la política», va argumentar. En el vessant de la CASS, per exemple, Imanol va explicar que aniran a parlar amb tots els col·lectius implicats, siguin metges, infermeres, psiquiatres, dentistes... Tot per saber el seu parer, recopilar informació per saber en què treballar de manera que la solució «beneficii a tothom». D’aquí un missatge que Ubach va repetir com quatre vegades a mode de «favor personal» sobre això, amb la postura reivindicativa que sempre destil·la en els seus discursos: «Demanem als mitjans que deixeu ben clar que volem la màxima col·laboració de tothom». Com si fos un assumpte d’estat. «Perquè no pot ser que podem votar 25.000 i 5.000 tinguin la majoria absoluta. Hi ha més gent que no vota que gent que vota i això no pot ser. Hem de fer alguna cosa, sinó els hi posaríem massa fàcils les coses. Andorra ha de ser per a tothom, no per a quatre persones».
 

Una vegada resolts tots aquests temes –cosa que no es farà en dos dies–, Front Comú tornarà a aportar altres temes prioritaris, s’escolliran –com s’ha fet ara– per votació els més importants per a la societat i de nou posaran en marxa la maquinària amb grups de treball, estratègies consensuades i execucions amb els mitjans a l’abast que ofereixin els organismes que vulguin participar. I així sempre, perquè els problemes socials, per desgràcia, mai acaben.