ANDORRA LA VELLA
Caçador, torna la cua a la rabosa!
Xavi Casals i Txema Díaz-Torrent fan tàndem en un conte il·lustrat per a adults
En Guineu és una jove rabosa que està aprenent l’ofici del pare: salvar els habitants del bosc de les trampes dels caçadors, gràcies a la seva astúcia en localitzar-les. La petita guineu està convençuda que està preparada per prendre el relleu i en la primera ronda que fa sola... ai las! Perd la cua en un parany. El caçador se sent triomfal per haver aconseguit un bé tan preuat, però la guineu no pararà fins recuperar el seu apèndix.
Aquesta és la faula que Xavi Casals tenia des de fa temps al cap. L’il·lustrador va preparar un projecte d’àlbum il·lustrat i el va començar a presentar a editorials, fins que l’Editorial Andorra es va animar amb la idea de fer el seu primer conte per a adults. Per desenvolupar el text, es va contactar amb Txema Díaz-Torrent. El resultat del tàndem ha estat el conte Torna’m la cua, que avui, a les 19.30 hores, es presenta al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany.
«Una història andorrana»
Xavi Casals feia anys que tenia el relat del caçador i de la rabosa al cap, «una història que he anat madurant. Finalment, ho vaig vendre a Andorra, perquè és una història andorrana, pels boscos, la caça...». El guió i les il·lustracions estaven clars, però faltava l’escriptor. Editorial Andorra ho va proposar a Díaz-Torrent, que «vaig dir que sí quan vaig veure els dibuixos». L’autor confessa que la tasca «no ha estat fàcil, ja que ha estat com anar-nos-en a viure junts però a casa del Xavi». El tàndem no es coneixia, però després de l’experiència no els importaria repetir.
La paràbola de la guineu i el caçador és «una història universal», però «no és un tema seriós». És el que és, un conte, i tot i que hi ha una mica de sang, violència, fins i tot, una explosió, és un relat que també es pot llegir a la canalla. De fet, Díaz-Torrent ja ho ha provat amb els seus fills petits. «Però anem per capítols, que cal dormir!», revela.
Torna’m la cua és una «història d’orgull»: el de la guineu, que vol recuperar la cua que li ha pres el caçador, i el del caçador, que té per objectiu caçar una rabosa, ja que aquest animals són els enemics de la família des de fa generacions. Ni la guineu és tan innocent, ni el caçador tan dolent, però això ho hauran de descobrir els lectors.
Les il·lustracions, riquíssimes en detalls, estan pintades amb aquarel·la. «Sóc un romàntic», confessa Casals.
Aquesta és la faula que Xavi Casals tenia des de fa temps al cap. L’il·lustrador va preparar un projecte d’àlbum il·lustrat i el va començar a presentar a editorials, fins que l’Editorial Andorra es va animar amb la idea de fer el seu primer conte per a adults. Per desenvolupar el text, es va contactar amb Txema Díaz-Torrent. El resultat del tàndem ha estat el conte Torna’m la cua, que avui, a les 19.30 hores, es presenta al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany.
«Una història andorrana»
Xavi Casals feia anys que tenia el relat del caçador i de la rabosa al cap, «una història que he anat madurant. Finalment, ho vaig vendre a Andorra, perquè és una història andorrana, pels boscos, la caça...». El guió i les il·lustracions estaven clars, però faltava l’escriptor. Editorial Andorra ho va proposar a Díaz-Torrent, que «vaig dir que sí quan vaig veure els dibuixos». L’autor confessa que la tasca «no ha estat fàcil, ja que ha estat com anar-nos-en a viure junts però a casa del Xavi». El tàndem no es coneixia, però després de l’experiència no els importaria repetir.
La paràbola de la guineu i el caçador és «una història universal», però «no és un tema seriós». És el que és, un conte, i tot i que hi ha una mica de sang, violència, fins i tot, una explosió, és un relat que també es pot llegir a la canalla. De fet, Díaz-Torrent ja ho ha provat amb els seus fills petits. «Però anem per capítols, que cal dormir!», revela.
Torna’m la cua és una «història d’orgull»: el de la guineu, que vol recuperar la cua que li ha pres el caçador, i el del caçador, que té per objectiu caçar una rabosa, ja que aquest animals són els enemics de la família des de fa generacions. Ni la guineu és tan innocent, ni el caçador tan dolent, però això ho hauran de descobrir els lectors.
Les il·lustracions, riquíssimes en detalls, estan pintades amb aquarel·la. «Sóc un romàntic», confessa Casals.