PUBLICITAT

La Seu s’adhereix al programa d’identificació de desapareguts

La moció d’ERC va rebre el suport de la resta de grups

Exhumació en una fossa comuna de la dictadura franquista a Tremp.
Exhumació en una fossa comuna de la dictadura franquista a Tremp.
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell s’ha adherit al Programa d’Identificació Genètica de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. La proposta, presentada pel grup municipal d’ERC, es va aprovar al darrer plenari municipal, la setmana passada, amb el suport de la resta de grups: CiU, Compromís i la CUP.
La moció preveu que la Seu doni a conèixer, mitjançant accions com ara una xerrada informativa, el procediment iniciat per ajudar les persones que van perdre algun familiar a mitjan segle XX per motius polítics a poder identificar-los i concedir-los una sepultura digna. El text també contempla que personal de l’ajuntament rebin formació per poder explicar els tràmits que cal seguir i que el consistori n’informi des dels seus canals de comunicació, com ara el portal web. L’acció es farà en coordinació amb el Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat.
L’alcalde de la Seu, Albert Batalla, va expressar el ple suport del grup de CiU i la necessitat de retornar la dignitat «a les persones que van patir la repressió de la dictadura o bé els estralls de la guerra» i que ho van pagar amb la vida, alhora que es vol «tancar una ferida que encara avui resta oberta».

LLei del PSOE / Des de Compromís, Conxita Rabasa també es va mostrar totalment d’acord amb la mesura. Rabasa va recordar que ara fa una dècada el Govern espanyol ja va aprovar una llei per a la reparació de les víctimes i la Generalitat va crear el Memorial Democràtic, si bé no contemplava l’obertura de fosses tal com es proposa ara. Alhora, la regidora va fer una crida a «donar un toc humà» a aquesta recerca, en el sentit que les morts causades per la guerra i la dictadura al Pirineu van tenir en alguns casos un rerefons no només polític sinó també d’enfrontaments personals.
Per la CUP, Pau Lozano va «celebrar» que es tiri endavant aquesta mesura «després de 40 anys de suposada democràcia i de fi del franquisme». En aquest sentit, Lozano va apuntar que aquesta reparació de les víctimes «s’hauria d’haver fet molt abans»

Més de 370 fosses comunes a Catalunya
El regidor d’ERC Xavi Munt va exposar que a Catalunya hi ha, confirmades, més de 370 fosses comunes relacionades amb la Guerra Civil i el franquisme, de les quals només se n’ha explorat quatre; i d’aquestes, només s’ha localitzat 56 cadàvers i se n’ha identificat cinc. Per contra, hi ha més de 4.600 famílies que han demanat la identificació de parents al Registre de Persones Desaparegudes, i es calcula que hi ha una quantitat semblant que encara no ho han fet. A través d’aquest programa, el Govern vol «donar resposta a la legítima demanda de les famílies». L’Hospital de la Vall d’Hebron centralitzarà la gestió del banc de dades d’ADN per localitzar les restes de persones desaparegudes.

Comenta aquest article

PUBLICITAT