ESCALDES-ENGORDANY
Cas Emperador: Absolts a Espanya i altres a l’espera a Andorra
L’Audiència Nacional deixa sense càrrecs els policies processats per la relació amb Pallardó
La responsable judicial del cas BPA, Canòlic Mingorance, se centra en el modus operandi de Rafael Pallardó, les declaracions del qual davant la fiscalia anticorrupció espanyola i davant el ministeri públic del Principat van comportar la detenció i empresonament de l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel. Les manifestacions de l’empresari i l’aportació d’una agenda amb anotacions de compensacions dineràries serien els elements que la batlle consideraria irregulars.
Concretament, l’aute de processament de la batlle –hi ha 24 processats pendents de judici– diu, literalment: «L’organització de Ping és dividia en diferents estructures, totes elles sota el control jeràrquic de Gao Ping. L’estructura principal és dedicava al major i detall de marroquineria i objectes propis de basar, evitant declarar el valor real de les importacions, generant aquest frau fiscal uns importants guanys per l’organització. Ara bé, aquest negoci va créixer exponencialment, també i en gran part gràcies a la resta de l’organització, que garantia d’una banda l’elusió de controls de les administracions públiques a través de la corrupció, i d’altra, l’obligació de fer front a tot tipus de compromisos adquirits amb la organització, sota amenaça de la violència contra l’incomplidor i els seus familiars, tant a Europa com a Xina, inclosa la coacció sobre els establiments de la competència, que no compraven al majorista de l’organització, o als propis empleats de l’entramat quan era necessari».
El cas Gao Ping ha estat una de les peces claus que s’ha utilitzat contra BPA, un cas que a Espanya s’ha anomenat Emperador i que ha acabat amb l’absolució dels funcionaris espanyols acusats de revelació de secrets, tràfic d’influències i suborn. Així ho va decidir l’Audiència Nacional el passat dia 12, que considera que els policies o responsables d’investigar les màfies xineses a Espanya no són culpables de corrupció per la relació que van mantenir amb Pallardó i, per tant, indirectament amb Ping sense adonar-se’n que es tractava d’una banda criminal.
És inevitable fer paral·lelisme amb Andorra, on la batlle recrimina i processa els acusats que haurien de conèixer com actuava Pallardó i la seva relació amb Ping.
La justícia espanyola absol els policies perquè considera que el seu desconeixement no és motiu de condemna. Caldrà veure quina és l’opinió de la Batllia i si sosté que els banquers de BPA van incórrer en un delicte per no saber les activitats de Pallardó i les relacions d’aquest amb Ping.
Concretament, l’aute de processament de la batlle –hi ha 24 processats pendents de judici– diu, literalment: «L’organització de Ping és dividia en diferents estructures, totes elles sota el control jeràrquic de Gao Ping. L’estructura principal és dedicava al major i detall de marroquineria i objectes propis de basar, evitant declarar el valor real de les importacions, generant aquest frau fiscal uns importants guanys per l’organització. Ara bé, aquest negoci va créixer exponencialment, també i en gran part gràcies a la resta de l’organització, que garantia d’una banda l’elusió de controls de les administracions públiques a través de la corrupció, i d’altra, l’obligació de fer front a tot tipus de compromisos adquirits amb la organització, sota amenaça de la violència contra l’incomplidor i els seus familiars, tant a Europa com a Xina, inclosa la coacció sobre els establiments de la competència, que no compraven al majorista de l’organització, o als propis empleats de l’entramat quan era necessari».
El cas Gao Ping ha estat una de les peces claus que s’ha utilitzat contra BPA, un cas que a Espanya s’ha anomenat Emperador i que ha acabat amb l’absolució dels funcionaris espanyols acusats de revelació de secrets, tràfic d’influències i suborn. Així ho va decidir l’Audiència Nacional el passat dia 12, que considera que els policies o responsables d’investigar les màfies xineses a Espanya no són culpables de corrupció per la relació que van mantenir amb Pallardó i, per tant, indirectament amb Ping sense adonar-se’n que es tractava d’una banda criminal.
És inevitable fer paral·lelisme amb Andorra, on la batlle recrimina i processa els acusats que haurien de conèixer com actuava Pallardó i la seva relació amb Ping.
La justícia espanyola absol els policies perquè considera que el seu desconeixement no és motiu de condemna. Caldrà veure quina és l’opinió de la Batllia i si sosté que els banquers de BPA van incórrer en un delicte per no saber les activitats de Pallardó i les relacions d’aquest amb Ping.