PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Cogeneració per afrontar els reptes energètics

La crema de residus serà el proper pas per generar calefacció tenint com a punt de referència l’eficiència

Per EL PERIÒDIC

El Centre de Tractament de Residus de la Comella acollirà la propera prova de cogeneració
El Centre de Tractament de Residus de la Comella acollirà la propera prova de cogeneració
Andorra consumeix anualment més de 50.000 tones de gasoil de calefacció. Aquesta energia, imprescindible avui en dia, ha d’anar deixant pas a altres tipus de combustibles menys contaminants i sostenibles o a altres tipus de generació de calor. Per les característiques del país, el futur ha de ser de les energies solars, però per a això encara falta un grapat d’anys i el pas intermedi passa per aprofitar la calor que es desprèn quan es genera electricitat amb gas o amb residus.

Des del mes passat 11 edificis de Soldeu ja compten amb el subministrament d’aigua calenta gràcies a la planta de cogeneració de FEDA. En les darreres setmanes s’estan fent les proves convenients per a la posta en marxa dels motors, la central en general i la xarxa que subministra la calor als edificis. La voluntat és que en poc temps se subministri a tots els habitacles des de la recta d’Incles fins a la sortida de Soldeu. En un futur, una nova central a la Comella aprofitarà la combustió de deixalles per subministrar aigua calenta a un centenar d’edificis de la capital.

Antecedents/ L’any 2012 el Govern d’Andorra i el Fòrum Energia i Futur (participat per FEDA), van publicar el Llibre Blanc de l’Energia (LBEA), amb l’objectiu de fixar les bases del nou model energètic amb l’horitzó de l’any 2050. Els principals objectius que persegueix el LBEA són: diversificar les fonts d’energia, millorar l’eficiència energètica i incrementar la producció elèctrica nacional. Per aconseguir aquests objectius es va proposar un nou model de mix energètic, en el que destaquen com a actors principals els projectes de cogeneració i les xarxes de distribució de calor urbanes.
Sota aquestes premisses, FEDA ha portat a terme la construcció de la primera experiència d’aquest tipus a Andorra. Es tracta de la planta de cogeneració i la xarxa de calor de Soldeu.

Objectius del projecte/ Aquest projecte pretén, per una banda, produir electricitat mitjançant motors alternatius alimentats amb gas natural, nou combustible que s’introdueix a Andorra, en el marc de diversificar les fonts d’energia. I, per l’altra banda, es tracta d’aprofitar la calor residual obtinguda en el procés per produir aigua calenta. La calor obtinguda pel procés anterior és distribuïda als potencials consumidors a través d’una xarxa de calor urbana tancada que escalfarà la xarxa pròpia de calefacció de cada client.
Per tant, mitjançant la cogeneració s’aconsegueix un doble objectiu: la producció d’electricitat, de la que Andorra n’és deficitària, i la producció de calor que és distribuïda a través d’una xarxa urbana. Tot plegat implica un aprofitament molt elevat del gas natural, que és l’energia primària emprada, tal i com s’estableix en el Llibre Blanc de l’Energia.

La primera experiència / La primera experiència se situa a Soldeu perquè hi ha un gran nombre d’establiments concentrats que tenen necessitats tèrmiques importants (calefacció, piscines, spa...) i un gran nombre de dies a l’any. Es tracta, simplificadament, de disposar d’una font de calor centralitzada per a tots els consumidors. El que popularment en podríem dir «una caldera per a tots».

Com funciona?/ La central de cogeneració de Soldeu permet per una banda produir electricitat i per l’altra, com que el procés per produir-la no és totalment eficient, aprofitar la calor que el procés produeix. És a dir: cremes un combustible, en cremar-lo fas girar un alternador, aquest alternador produeix electricitat, però gran part de l’energia primària utilitzada l’estàs perdent en forma de calor. El principi de cogeneració proposa que en lloc de perdre aquesta font de calor, s’agafi, s’introdueixi en una xarxa de calor i es distribueix  en forma d’aigua calenta als clients. Simplificadament, la xarxa de calor, actua com a element que refrigera el motor, augmentant molt, d’aquesta forma, l’eficiència global del sistema.
El que es distribueix no és l’aigua calenta, ja que aquesta fa d’element transmissor de la calor i mitjançant un sistema de bescanviador, escalfa l’aigua dels clients finals. És a dir, els clients no tenen caldera, escalfen l’aigua amb aquest sistema centralitzat per a les seves necessitats tèrmiques.

Quin pressupost té?/ A nivell global té un pressupost d’uns 12 milions d’euros repartits en tres anys. Això és també una prova pilot per a altres experiències que es faran en el futur. De tota manera es preveu que en uns 20 o 30 anys, que seria la vida útil del projecte, s’amortitzi amb la facturació als clients finals de l’electricitat i l’aigua calenta. És una inversió per recuperar en la facturació de la calor que serà un nou servei que oferirà FEDA a partir d’ara.
En aquest sentit la llei recentment aprovada de FEDA permet a l’empresa realitzar aquests nous serveis.

Nous projectes/ Paral·lelament FEDA està portant a terme els estudis d’enginyeria per construir un projecte similar a Andorra la Vella, concretament al centre de tractament de residus d’Andorra (CTRASA) de la Comella on s’hi ubicarà la central.
Aquest projecte pretén optimitzar el rendiment energètic de la incineració de residus d’Andorra. S’utilitzarà l’energia que encara no s’està aprofitant a CTRASA per generar electricitat, per introduir-la en forma de calor, en una nova xarxa de calefacció urbana per abastir als consumidors propers de la zona centre d’Andorra la Vella. Un centenar d’edificis. De nou, l’augment de l’eficiència serà un dels grans arguments del projecte. En aquest cas, el combustible primari principal per generar l’electricitat i la calor seran els residus sòlids urbans incinerats, però també s’utilitzarà gas natural per a les calderes que serviran per cobrir les puntes de demanda de calor de la xarxa així com per cobrir els períodes de manteniment de CTRASA. Es calcula que la materialització de l’obra trigarà entre 3 i 5 anys i comportarà una inversió d’entre 15 i 20 milions.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT