És la segona vegada que hi participa. El 2012 a les primeres de canvi va haver de retirar-se i aquest cop vol treure’s l’espina. Andreu Cachafeiro torna al Ral·li Dakar i si no canvien molt les coses, serà l’última vegada que hi participi. L’únic objectiu amb el que hi va és el de creuar el darrer dia la meta situada a Buenos Aires.
 

En la seva segona experiència visualitza el que ha de fer. «Has de tenir cura de no exigir massa al vehicle i tenir clar que has de fer 9.000 quilòmetres amb aquest cotxe», assegura Cachafeiro, tot i que és conscient que en calent, quan s’està en plena cursa, sempre és complicat gestionar els diferents elements: «S’ha de tenir molt cap, però és difícil quan vas tan excitat. Has de ser conscient que has d’aixecar el peu per arribar al final». Un altre aspecte que té ben definit són els objectius amb els quals es desplaça a Sud-amèrica: «Només arribar, res més». I per això vol mantenir la fiabilitat del cotxe. Per anar fent quilòmetres i superant trams. «No em vull posar cap posició al cap. Vull anar-me posant etapes a la butxaca i com més farem millor», assenyala.
 

Participa a la categoria T 3.3 de vehicles tot terreny ultralleugers modificats, al volant d’un Buggy Yamaha amb un motor de 1.000 cc tricilíndric, amb canvi de velocitats, que el diferencia dels altres i el fa més fiable. La velocitat màxima és de 123 km/h. L’inconvenient és que l’organització els obliga a portar sobrepés amb un dipòsit de benzina de 260 litres, quan l’original és només de trenta. Porta un dels tres vehicles de l’equip Yamaha Trivimon. Els altres dos els condueixen Santi Navarro i Joan Font, i té com a copilot el manresà Guigré Pujol. Durant l’any ha participat al Campionat d’Espanya de ral·lis tot terreny, on va guanyar dues proves i en la resta va abandonar per averia mecànica. Aquest problema és el que va tenir fa quatre anys, quan a la tercera etapa una l’obligava a retirar-se. Des de llavors que tenia pensat ser-hi de nou: «Sempre havia tingut ganes de tornar-hi». Però aquesta serà la darrera ocasió que hi serà. Amb cinquanta anys serà «l’última vegada que hi aniré», admet, «és una passió, però s’ha de ser una mica conseqüent» per tot el que suposa, no només a nivell físic, sinó també pressupostari.
 

Aquesta és l’edició més exigent i complicada que es disputa des que el Dakar va canviar de continent. Cachafeiro considera que en terreny bolivià serà on tots els participants patiran més «sobretot per les altituds a les que s’arriba. Una cosa és córrer a nivell de mar i una altra fer-ho quasi a 5.000 metres. Fa que sigui molt complicat a nivell físic». Però s’ho val perquè la prova «ens permet passar per la part salvatge dels països a tota velocitat i l’afició de la gent és brutal».