Escaldes-Engordany
Assandca demana atenció a domicili també durant els tractaments
L’associació creu que el servei del SAAS de cures pal·liatives a casa és positiu però «es queda curt»
L’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca) celebra que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) posi en marxa l’atenció a domicili per a persones que estan en fase terminal i requereixen de cures pal·liatives, malgrat que consideren que és una mesura «que es queda curta». A l’entendre del seu president, Josep Saravia, és necessari que els malalts de càncer que estan seguint tractaments agressius també puguin rebre els professionals a casa. «Els malalts que fan una quimioteràpia agressiva tenen les defenses molt baixes i el fet d’haver de sortir al carrer per anar a l’hospital pot provocar que agafin un refredat que acabi en una pneumònia», exemplifica Saravia.
Segons explica el president d’Assandca, l’atenció que es dóna a aquests pacients a l’hospital «està molt centrada en un sistema medic». És a dir, que una vegada els malalts han rebut el tractament es dirigeixen de nou al seu domicili sense que un professional els pugui fer un seguiment. «A Andorra encara fallem molt en aquest sentit», remarca Saravia que assegura que en altres països ja s’està fent un acompanyament a domicili. «Molta gent està cansada, costa molt tirar endavant, la quimioteràpia et fa perdre molta energia», argumenta.
Amb tot, des d’Assandca veuen amb molt bons ulls que s’avanci per millorar la vida de les persones en fase terminal, la majoria dels quals –prop d’un 90%– requereixen de cures pal·liatives a causa d’un càncer. És important també, insisteix, que «millorem o facilitem la vida d’aquells que s’estan curant».
Incorporació d’una psicooncòloga/ El president de l’associació contra el càncer també va celebrar l’anunci de la incorporació d’una psicooncòloga a l’hospital, ja que es tracta d’una de les peticions més repetides pel col·lectiu. Malgrat que Saravia va indicar que encara no se’ls ha explicat de forma oficial i que de moment tota la informació que tenen és a través de la premsa, assegura que és «una gran notícia». «Fa molt de temps que estem reivindicant aquest servei», recorda tot apuntant que «és molt important rebre atenció psicològica especial al principi, quan et donen la notícia a tu i a la teva família».
En aquest sentit, Josep Saravia posa de manifest que en una malaltia com el càncer «tan important és l’estat d’ànim com el tractament per aconseguir una cura».
Altres demandes/ Assandca té pendent, de cara l’any vinent, una nova reunió amb el ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, i amb professionals del sector per posar sobre la taula dues demandes més que l’associació entén com a imprescindibles per millorar la vida i l’atenció dels malalt de càncer.
Així, l’associació insisteix en demanar la Llei de l’oblit, especialment en els malalts més joves, per tal que «al cap d’un cert temps desaparegui la malaltia del seu historial i que així no els afecti en alhora de contractar una assegurança ni de trobar feina». També requereixen la creació de la Llei de l’acompanyament, amb l’objectiu que els familiars puguin estar al costat dels malalts quan aquestes ho necessitin, especialment quan han de viatjar per fer el tractament. «Molts pacients no estan en condicions de viatjar sols», argumenta.
Totes dues peticions, afegeix Saravia, «són decisions purament polítiques que poden tirar endavant tant el Govern com els grups de l’oposició». En aquest sentit, critica que «els grups parlamentaris només se’n recorden de nosaltres en temps electoral» i demana més atenció per part de tots els partits.
Segons explica el president d’Assandca, l’atenció que es dóna a aquests pacients a l’hospital «està molt centrada en un sistema medic». És a dir, que una vegada els malalts han rebut el tractament es dirigeixen de nou al seu domicili sense que un professional els pugui fer un seguiment. «A Andorra encara fallem molt en aquest sentit», remarca Saravia que assegura que en altres països ja s’està fent un acompanyament a domicili. «Molta gent està cansada, costa molt tirar endavant, la quimioteràpia et fa perdre molta energia», argumenta.
Amb tot, des d’Assandca veuen amb molt bons ulls que s’avanci per millorar la vida de les persones en fase terminal, la majoria dels quals –prop d’un 90%– requereixen de cures pal·liatives a causa d’un càncer. És important també, insisteix, que «millorem o facilitem la vida d’aquells que s’estan curant».
Incorporació d’una psicooncòloga/ El president de l’associació contra el càncer també va celebrar l’anunci de la incorporació d’una psicooncòloga a l’hospital, ja que es tracta d’una de les peticions més repetides pel col·lectiu. Malgrat que Saravia va indicar que encara no se’ls ha explicat de forma oficial i que de moment tota la informació que tenen és a través de la premsa, assegura que és «una gran notícia». «Fa molt de temps que estem reivindicant aquest servei», recorda tot apuntant que «és molt important rebre atenció psicològica especial al principi, quan et donen la notícia a tu i a la teva família».
En aquest sentit, Josep Saravia posa de manifest que en una malaltia com el càncer «tan important és l’estat d’ànim com el tractament per aconseguir una cura».
Altres demandes/ Assandca té pendent, de cara l’any vinent, una nova reunió amb el ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, i amb professionals del sector per posar sobre la taula dues demandes més que l’associació entén com a imprescindibles per millorar la vida i l’atenció dels malalt de càncer.
Així, l’associació insisteix en demanar la Llei de l’oblit, especialment en els malalts més joves, per tal que «al cap d’un cert temps desaparegui la malaltia del seu historial i que així no els afecti en alhora de contractar una assegurança ni de trobar feina». També requereixen la creació de la Llei de l’acompanyament, amb l’objectiu que els familiars puguin estar al costat dels malalts quan aquestes ho necessitin, especialment quan han de viatjar per fer el tractament. «Molts pacients no estan en condicions de viatjar sols», argumenta.
Totes dues peticions, afegeix Saravia, «són decisions purament polítiques que poden tirar endavant tant el Govern com els grups de l’oposició». En aquest sentit, critica que «els grups parlamentaris només se’n recorden de nosaltres en temps electoral» i demana més atenció per part de tots els partits.