La Seu d'Urgell
Educació i tranquil·litat, el més ben valorat en els pobles
Els catalans associen el món rural a la qualitat de vida
L’ensenyament és el servei més ben valorat al món rural, mentre que el transport, el que menys. Això és el que es desprèn de l’Enquesta de Percepció del Món Rural 2016, que també apunta que els catalans associen el món rural a la qualitat de vida i la majoria creu que fan falta polítiques específiques en aquest àmbit. En concret, el 41,6% creu que la qualitat de vida en els municipis petits ha millorat o millorat molt en els darrers anys. Això fa que aquest aspecte i la tranquil·litat siguin els més ben valorats tot i que l’indicador de qualitat de vida baixi lleugerament respecte el 2010, any de l’anterior enquesta. Així mateix, destaca que la percepció dels rurals és més bona que la dels urbans.
L’ensenyament és el servei més ben valorat, tant per la seva accessibilitat com per la qualitat, en els pobles petits, seguit de l’atenció a la gent gran i la seguretat. Mentre que el transport públic se situa a la cua, seguit de l’oferta cultural i la sanitat en termes d’accessibilitat. Per les persones que viuen en l’entorn rural, la pitjor puntuació, en termes de qualitat, se l’enduu el transport públic i la cobertura telefònica i d’internet.
Segons l’enquesta, la percepció és que tots els serveis al món rural han millorat en qualitat des del 2010, excepte la sanitat i el transport públic.
Un 64,2% dels catalans creu que són molt necessàries les polítiques públiques a favor del món rural, seguit d’un 27,2% que ho considera bastant necessari. En aquest sentit, un 71,1% està molt d’acord en què tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i ha de preocupar a tothom.
Tot i que un 52% de la població creu que les ajudes i subvencions al món rural són insuficients, un 52,4% opina que no es reparteixen correctament i un 47,9% que no s’aprofiten tot el que es podria. Amb tot, aquesta percepció negativa decau respecte 2010, quan ho afirmava un 69,1% i un 55,4% de la població, respectivament. Pobles més petits, opció majoritària entre els que canviarien de municipi.
L’enquesta revela que només un 17% de la població catalana considera la possibilitat de canviar de municipi, una proporció més elevada com més urbà és el municipi (17,5% enfront el 13,1% dels pobles més petits). Així mateix, d’entre els que sí que es plantegen canviar de municipi, la majoria (60,7%) ho faria cap a un municipi més petit i motivat per la recerca d’una major qualitat de vida (45,8%). No obstant, aquest indicador sofreix un retrocés respecte el 2010, quan se situava al 56,1%, en favor d’altres motius, com ara estar més a prop dels serveis, impostos més baixos o millor comunicacions.
Segons la majoria d’enquestats (54%), els joves que opten per marxar dels municipis petits ho fan per qüestions laborals, seguit d’altres motius com l’accés als estudis o la cultura o més opcions d’oci.
L’ensenyament és el servei més ben valorat, tant per la seva accessibilitat com per la qualitat, en els pobles petits, seguit de l’atenció a la gent gran i la seguretat. Mentre que el transport públic se situa a la cua, seguit de l’oferta cultural i la sanitat en termes d’accessibilitat. Per les persones que viuen en l’entorn rural, la pitjor puntuació, en termes de qualitat, se l’enduu el transport públic i la cobertura telefònica i d’internet.
Segons l’enquesta, la percepció és que tots els serveis al món rural han millorat en qualitat des del 2010, excepte la sanitat i el transport públic.
Un 64,2% dels catalans creu que són molt necessàries les polítiques públiques a favor del món rural, seguit d’un 27,2% que ho considera bastant necessari. En aquest sentit, un 71,1% està molt d’acord en què tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i ha de preocupar a tothom.
Tot i que un 52% de la població creu que les ajudes i subvencions al món rural són insuficients, un 52,4% opina que no es reparteixen correctament i un 47,9% que no s’aprofiten tot el que es podria. Amb tot, aquesta percepció negativa decau respecte 2010, quan ho afirmava un 69,1% i un 55,4% de la població, respectivament. Pobles més petits, opció majoritària entre els que canviarien de municipi.
L’enquesta revela que només un 17% de la població catalana considera la possibilitat de canviar de municipi, una proporció més elevada com més urbà és el municipi (17,5% enfront el 13,1% dels pobles més petits). Així mateix, d’entre els que sí que es plantegen canviar de municipi, la majoria (60,7%) ho faria cap a un municipi més petit i motivat per la recerca d’una major qualitat de vida (45,8%). No obstant, aquest indicador sofreix un retrocés respecte el 2010, quan se situava al 56,1%, en favor d’altres motius, com ara estar més a prop dels serveis, impostos més baixos o millor comunicacions.
Segons la majoria d’enquestats (54%), els joves que opten per marxar dels municipis petits ho fan per qüestions laborals, seguit d’altres motius com l’accés als estudis o la cultura o més opcions d’oci.