L’anunci de dijous passat sobre l’acord entre el Govern i la Generalitat de Catalunya pel que fa al trasllat de 10.000 tones de residus des de l’abocador de Bellver de la Cerdanya fins a la planta d’incineració del Principat ha despertat una forta polèmica entre alguns grups polítics i associacions de tots dos Estats. Entre elles, l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma) i a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) són dues de les entitats que han manifestat públicament el seu malestar.
 

Sense anar més lluny, el president de l’entitat ecologista, Carles Iriarte, va assenyalar ahir que les substàncies que emet la planta «estan estretament relacionades amb l’aparició de tot tipus de disfuncions a nivell cutani i algunes malalties infantils», fent referència a un estudi realitzat per Greenpeace. Així doncs, Iriarte va criticar que el Govern aposti per seguir utilitzant la planta d’incineració enlloc de buscar alternatives «més sostenibles i saludables». «Estem d’acord en què, temporalment, s’assumeixin residus provinents de Catalunya per la situació de saturació de l’abocador de Bellver», tal com va fer el territori veí amb el Principat quan aquest es va trobar en una situació similar anys enrere, «però no acceptem que això s’acabi convertint en una activitat de caràcter permanent amb la finalitat última d’obtenir beneficis». 

 

Inversió dels diners / Segons Iriarte, aquesta crema de residus produirà una sèrie de beneficis que encara s’ha de veure «en què s’acaben invertint». Així doncs, en declaracions a EL PERIÒDIC, l’activista va manifestar la necessitat de destinar els diners a «polítiques de minimització, reutilització i reciclatge» o a la branca de malalties de la CASS per tractar les disfuncions «conseqüència de la respiració de les substàncies emeses» i no pas a «construir rotondes i obres faraòniques», una situació que implicaria que el Govern «guanyés diners a costa de la salut dels ciutadans».
 

Malgrat tot, el president d’Apapma va declarar que l’objectiu últim és «el tancament definitiu de la incineradora» per considerar-la «antiquada», a banda de «perjudicial per a la salut de tots els ciutadans». També va assenyalar que el forn crema a una temperatura de 850 graus, mentre que la resta de forns europeus ho fan a temperatures «substancialment superiors, al voltant dels 1.200 graus» el que demostra l’obsolescència de la instal·lació. A més, Iriarte va assenyalar que el fet que la majoria dels residus que es cremin tinguin un origen de tipus orgànic provoca grans despeses de gasoil per a que es puguin destruir «tots els materials dipositats». «Per a cremar un pollastre, no només es necessiten alts nivells de temperatura, sinó que cal afegir derivats del petroli», va concloure.
 

Entre els perills dels que alerta l’activista, existeix el fet que la quantitat de residus importats «no es quedi només en 10.000», ja que la capacitat de cremació de Ctrasa pot assolir fins a 60.000 tones i, actualment, la quantitat de residus –arran de l’acord– se situaria en tan sols 45.000. 

 

CUP / Segons va declarar la diputada de la CUP, Mireia Boya, a EL PERIÒDIC, un dels principals problemes resideix en el fet que s’utilitzi l’eufemisme «revalorització de residus» quan, segons ella, el que s’està produint és «una incineració» en tota regla. Segons va declarar la política, el conveni «va en contra de les mesures de prevenció i reducció de residus i significa una clara aposta per les accions finalistes d’abocament i incineració», a banda d’obviar «la mitigació del canvi climàtic, que no es dóna amb aquest model de gestió de residus».
 

D’altra banda, sense entrar en la situació concreta que es pugui donar al Principat, Boya va afirmar que «la gestió privada dels residus és, cada vegada més, una opció de negoci», uns fets que queden demostrats amb la ja anunciada concessió a una empresa privada del transport dels residus entre Bellver i Andorra. Un dels principals punts de preocupació del partit català és que accions com aquesta provoquin «que es deixi d’invertir en polítiques de reciclatge» i que, d’aquesta forma, es produeixi un retrocés en aquesta àrea.