PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Escaldes preveu un creixement de 4.000 habitants de cara al 2030

El comú reforma el POUP i augura que la zona amb més progressió serà el Clot d’Emprivat / L’estudi s’encamina cap a edificis més esvelts i una xarxa de circulació subterrània

Per ESTEFANIA GRACIA

Simulació de la zona del Clot d’Emprivat de cara al 2030.
Simulació de la zona del Clot d’Emprivat de cara al 2030. | COMÚ D\'ESCALDES-ENGORDANY
El Comú d’Escaldes-Engordany ha aprovat la remodelació del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP), que contempla el creixement de la parròquia a nivell demogràfic i de construcció de cara al 2030. 
 
Una de les previsions d’aquest pla és que d’aquí a 13 anys la parròquia tindrà 4.000 habitants més. Tot i això, aquesta només és una estimació, i és que segons especifica el comú escaldenc, al 2007 (quan es va fer el primer POUP) es va «preveure una població de 16.400 habitants per l’any 2016, però la xifra no es va assolir», doncs actualment Escaldes compta amb 14.380 residents. 
Un altre factor «cabdal» que té en consideració el pla és la concreció del «model de parròquia més convenient en termes d’habitatge, impuls econòmic, usos del sòl, equipaments públics, mobilitat, infraestructures o patrimoni». En aquest sentit, el POUP preveu que entre aquest any i el 2030 es faran prop de 40 modificacions sobre el territori de la parròquia. 
 
Un dels espais que patirà més canvis, segons el pla, és la zona del Clot d’Emprivat. Actualment aquest territori es composa sobretot d’aparcaments (uns 12.340 m2) i altres espais públics com parcs infantils (8.600 m2). Aquests espais són de propietat privada, i la previsió és que amb les noves edificacions, al 2030 hi hagi 6.685 m2 d’espai públic a nivell de carrer i 11.141 m2 a nivell de sòcol. 
Les noves edificacions, però, tindran unes condicions diferents a les que hi havia fins ara. El POUP del 2007 establia que les construccions de la zona havien de ser en forma d’illa tancada, amb unes fondàries edificables de 22 metres. Però aquestes estructures deixaven «poc espai per tenir zones públiques», segons remarca el cònsol menor de la parròquia, Marc Calvet. 
 
Per aquest fet, s’ha modificat el pla i s’ha establert que els nous edificis hauran de ser més estrets i més alts (amb altures variables de vuit, 15 i 20 plantes), amb la intenció de deixar així un 15% del sòl verd per a ús públic. A més, seguint amb el «concepte de carrer comercial que té la parròquia», matisa Calvet, el POUP proposa que les noves construccions disposin «d’un sòcol d’una a tres plantes comercials i d’activitat econòmica».
 
Circulació soterrada / A banda de les línies d’edificació que es vol seguir amb el nou pla, el comú també preveu que de cara al 2030 s’incentivi més la circulació soterrada. 
En aquest sentit, es proposa aprofitar el pàrquing subterrani que hi ha actualment sota el carrer Consell de la Terra per fer connexions amb els aparcaments de les futures construccions, «amb el propòsit de crear així una xarxa soterrada de vehicles».  
 
Altres zones de creixement / Altres territoris que patiran un creixement demogràfic i urbanístic, segons el pla, seran la zona de l’Obac i d’Engolasters. 
 
De cara al primer territori es preveu que s’alliberarà la carretera «com a via ràpida, sense accessos als edificis, mitjançant un vial paral·lel a una cota elevada». A més, «es proposa una ordenació viària que connecti el territori amb la carretera de la Plana i amb el Camí del Madriu». 
 
En relació a la zona d’Engolasters, el comú creu que cal dividir el territori en tres espais per «facilitar-ne la seva gestió». Es preveu mantenir també les condicions d’edificabilitat vigents i es delimitaran els espais naturals amb corredors verds i un espai verd no edificable davant de l’església. 
 
Amb tot, la previsió és que la major edificació d’aquí a 13 anys es concentri sobretot a la part baixa de la parròquia i que s’«espongin» les parts altes. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT