Les produccions audiovsuals són cada vegada més nombroses i es multipliquen de forma exponencial a mesura que passen els anys. Sèries, pel·lícules, documentals... l’oferta és cada vegada més variada, competitiva i atractiva per al client, que ja no sap d’on treure el temps per asseure’s al sofà i dedicar, com a mínim, mitja hora a delectar-se davant d’una pantalla. 
 

Aquest any,a més, representa un dels anys més significatius en aquest aspecte per trobar-se, l’empresa de l’audiovisual, en el seu moments de màxima esplendor. Així doncs, els serièfils més addictes esperen amb candeletes l’arribada de produccions com Sherlock (l’exitosa sèrie protagonitzada per Bennedict Cumberbacht i basada en el llegendari detectiu britànic, amb capítols d’una durada similar a la d’una pel·lícula), Twin Peaks (la famosa producció detectivesca recuperada tres anys enrere després que es deixés d’emetre el 1991), El Ministerio del Tiempo (una de les sèries espanyoles amb més èxit dels últims temps), Stranger Things (una de les peces clau de Netflix sobre misteri i terror), Girls (amb la seva darrera temporada) o la segona meitat de temporada de The Walking Dead (l’apocalipsi zombi amb més seguidors dels darrers anys).
 

No només es tracta dels retorns, sinó que les noves produccions també ocupen un lloc privilegiat entre les principals demandes dels usuaris. Les estrenes més esperades són: 24: Legacy (una producció de Fox que explica la història d’un veterà de guerra que torna a casa per lluitar contra el terrorisme), Taboo (una miniserie ambientada a l’any 1814, produït per la cadena FX), Lemony Snicket, una sèrie d’esdeveniments desafortunats (una producció original de Netflix amb enormes expectatives), Frontier (protagonitzada per Jason Momoa, el Kalh Drogo de Joc de Trons) o Star Trek: Discovery (una precuela de la famosa sèrie de televisió de ciència ficció).

Plataformes d’‘streaming’ / Per altra banda, allò d’asseure’s a una hora concreta davant de la televisió per veure una sèrie o pel·lícula va desaparèixer fa molt de temps. Primer, van ser els dispositius de gravació; després, van aparèixer els webs amb contingut a la carta de les mateixes cadenes i, ara, les plataformes de visionat en streaming. Netflix, HBO i Amazon Prime Video són algunes de les apostes de futur (i present, en el cas de la primera) que han revolucionat i encara ho faran amb més intensitat el mercat audiovisual. L’usuari pot triar qualsevol contingut, a qualsevol hora i en diversos idiomes. El concepte de veure la televisió s’ha transformat totalment en els darrers anys. Així doncs, l’avenç de la tecnologia i Internet han fet que puguem gaudir de qualsevol material audiovisual en qualsevol lloc (ja que ara s’està incorporant la descarrega de capítols per al visionat sense connexió) i amb qualsevol dispositiu. Ja sigui amb el mòbil, l’ordinador o la mateixa televisió, avui en dia ja no fa falta córrer per no fer tard a la cita amb la nostra sèrie més preuada. A més, els preus cada vegada són més populars i competitius: entre 2,99 euros al mes (en el cas dels sis primers mesos d’Amazon Prime) fins als 11,99 (a Netflix, però amb la possibilitat de veure fins a quatre pantalles a la vegada, pel que la quota es pot fraccionar entre diferents persones).
 

L’oferta, a més, no para de multiplicar-se. Com a exemple, el portal Netflix ofereix més de 400 sèries i gairebé 1.700 pel·lícules, unes xifres espectaculars (mentre que HBO, el seu competidor directe, només compta amb 100 sèries i 400 pel·lícules). A més, altres plataformes com Movistar +, a través de l’aplicació Yomvi, també s’han adaptat a la nova manera d’entendre la televisió i permet veure tots els continguts a través del mòbil o la tauleta en qualsevol lloc on hi hagi connexió a Internet. Tot i això, una de les conseqüències d’aquest augment de producció està fent que, cada vegada més, es llancin sèries amb menys capítols i temporades més curtes. Enrere han quedat aquells temps en que veiem més de vint capítols per temporada, com en la vanagloriada Lost o en l’èxit mundial The Wire. 
 

Bombolla / Malgrat tot, aquesta enorme oferta està creant una bombolla, és a dir, una situació de saturació televisiva en què els usuaris no són capaços de veure tot el que se’ls ofereix. Aquest moment d’or de les sèries es defineix com a peak TV als Estats Units, un país on es creu que l’empresa audiovisual ha arribat alseu cim, i que a partir d’ara tot anirà en ritme decreixent. A més, s’ha arribat al punt que els teleespectadors ja no volen tenir la necessitat de triar el que han de veure, sinó que demanen que la pròpia plataforma els recomani aquelles sèries i pel·lícules que més s’adeqüen als seus interessos. Una dada que representa aquest creixement desmesurat és el fet que l’any  2009 es van produir, només als Estats Units, 211 ficcions televisives, per les 455 de l’any passat. A més, la inversió en aquest mercat també s’ha disparat, i és que Netflix, per exemple, invertirà més de 6.000 milions de dòlars en comprar contingut original per al seu web només durant el proper any.