PUBLICITAT

Andorra la Vella

Tresoles serà la llar definitiva de l’heliport nacional

Govern i Comú d’Encamp segellaran de manera imminent el conveni per desenvolupar el pla especial

Per Iván Moure

Torres i Gili –en concepte de presidenta– encapçalen la taula en la compareixença sobre l’heliport nacional, ahir a l’edifici nou del Consell General.
Torres i Gili –en concepte de presidenta– encapçalen la taula en la compareixença sobre l’heliport nacional, ahir a l’edifici nou del Consell General. | ANA / M. F.
Per fi, després de molts anys, nombrosos terrenys finalment inviables, protestes massives de la ciutadania i projectes que van acabar al calaix, podem dir que l’heliport nacional serà una realitat. Ha trobat la llar idònia a Tresoles, un terreny que està a Encamp per sobre de les Forces Elèctriques d’Andorra i al costat de l’urbanització del Prat del Salt.
 
Els informes encomanats als experts en aeronàutica i geologia del Govern francès per a la seva viabilitat han estat positius. Tot quadra. Mai en els anteriors intents de trobar una ubicació per a aquesta infraestructura s’havia arribat tan lluny. Tant, que la signatura del conveni per desenvolupar el pla especial, que és cosa del Govern i del Comú d’Encamp –amb el consentiment del propietari del terreny–, està a caure. «Serà al febrer», és a dir, aquest mes, segons va assegurar ahir el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, a l’acabament de la sessió informativa pública davant de la Comissió Legislativa de Política Territorial i Urbanisme.

 
Torres va explicar a la compareixença les pautes a seguir una vegada s’estampi la signatura que permeti posar-se mans a l’obra. Els propietaris hauran de renunciar a desenvolupar el pla parcial perquè l’Executiu pugui executar l’especial i llavors es traurà a concurs el projecte per dissenyar el desenvolupament de la unitat d’actuació i els de l’urbanització, l’accessibilitat i l’edifici. «Necessitarem un equip multidisciplinar perquè són molts temes en un mateix emplaçament», va detallar el ministre.
 
Aquest és un aspecte molt important, l’últim gran escoll perquè l’heliport nacional acabi sent una realitat. Calen diversos informes sobre l’aeronàutica, els riscos, la pol·lució,  la petjada acústica, les afeccions urbanístiques,  els blocs rocosos... «Tots han de ser positius», va assenyalar Torres. Sinó, aigua. I sota la opinió del líder d’Ordenament, «si [el projecte] no prospera en aquesta zona serà molt complicat trobar-ne una altra».
 
El pressupost operatiu és una de les incògnites encara per desvetllar. El Govern reconeix que encara no té cap estimació, principalment perquè cal saber primera quants metres quadrats es necessitaran de terreny i la resta de condicionants que hi han enlaire com ara com equipar les infraestructures, realitzar els estudis pertinents i definir si es farà una gestió pública, privada o –la més probable– mixta, ja que almenys en el procés de construcció, l’Executiu vol estar al capdavant en totes les fases del procés. Tanta incògnita s’anirà desvetllant a mida que s’avenci en un projecte que hores d’ara comença a caminar. «És embrionari», va admetre Torres.
 
Zermatt, la referència / La localitat suïssa de Zermatt, que compta amb un heliport, serà per les seves característiques –sobretot orogràfiques– el model a seguir. També per al número de places màxim de l’helicòpter, tenint en compte les dificultats en el sobrevol que presenten les zones de muntanya. Torres sap segur, aconsellat per l’assessor aeronàutic extern Josep Santacreu, que el número màxim de places per als helicòpters que operin a Tresoles serà de 15.
 
Per acabar, Torres va assegurar que la licitació de les obres de construcció seran abans que acabi l’any i  que l’heliport nacional estarà operatiu a finals del 2018. El setembre de l’any passat, però, ja s’havia aventurat a dir que estaria a punt a principis de l’any que ve, per això ahir, caut, va incidir en què «aquesta només és la nostra voluntat». El temps dirà.


Vint operacions al dia... És perillós per a la població?

La petjada acústica que suposa tenir un heliport en una zona de muntanya, sobretot per l’eco, obligarà a limitar «el número d’operacions i com també els horaris» a Tresoles, segons va admetre Santacreu. L’assessor d’aeronàutica del Govern també va deixar clar que no serà necessari realitzar cap estudi de la perillositat que pot suposar per a la població, basant-se en estadístiques reals: «El transport aeri de passatges registra una sinistralitat mínima, molt baixa, i les incidències que pet als helicòpters sempre son aïllades».
 
L’acústica pel sobrevol tampoc serà un problema per als ciutadans, segons Santacreu. «L’afectació serà mínima», va apuntar argumentant: «Els helicòpters gairebé no fan soroll en moviment; quan queden suspesos en l’aire o en l’aterratge»,  lluny de la civilització.


Gili i Majoral lloen el projecte, Naudi veu moltes incògnites

Josep Majoral i Rosa Gili, consellers del Grup Parlamentari Liberal (Ld’A) i del Partit Socialdemòcrata (PS), respectivament, no van dubtar a tirar flors al Govern respecte al projecte de l’heliport nacional a Tresoles. Tots dos van parlar fins i tot amb cert entusiasme, encoratjant a Torres a tirar endavant, amb una actitud molt distant respecte a la de Víctor Naudi, el seu homòleg de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), qui de primeres va indicar que «com a mínim el ministre sap per on anar» però que acte seguit va mostrar un to crític i deixant anar: «Al meu entendre continuen havent-hi moltes incògnites».
 
Naudi va comentar a la premsa després de poc més d’una hora de compareixença de Torres: «No he resolt els dubtes que tenia i tinc d’altres de nous. Potser no des del vessant tècnic (....). El que el va aixecar més preocupació és el règim de concessió d’explotació de la infraestructura: «El ministre ha dit que s’encarregaria Govern, després  que veuria si ho faria en règim de concessió o mixt... I si una empresa està interessada en ofertar voldria tenir una sèrie de qüestions tancades i veig que el tema està verd». El socialdemòcrata també va apuntar al tema de les duanes com un assumpte de pes: «El Govern no té clar aquest tema, tenit en compte com acabarà el de l’acostament amb Europa, que pot incidir de manera directa en la gestió».
 
Gili va veure la creació de l’heliport nacional com «un plus que ens obrirà portes cap a un turisme de més qualitat. Ho veiem bé». Sobre l’emplaçament, va indicar: «Sembla que la trajectòria no hauria de molestar massa la gent», tant de la zona com a la resta del país, per acabar amb un «crec que ho estan treballant bastant bé».
 
Majoral també va parlar d’una compareixença «positiva, amb una bona voluntat del ministre d’explicar en què s’està treballant», sen comprensiu amb què «és tot molt embrionari». 
 

PUBLICITAT