Un grup d’experts de diferents disciplines relacionades amb l’entorn digital, des de l’àmbit jurídic al policial i al tecnològic, alerten del desconeixement i la poca formació dels agents implicats en la resolució de casos contra la ciberseguretat. L’advertència es va fer en la primera jornada del primer Congrés per promoure l’intercanvi de coneixement en matèria de ciberseguretat, el Conand, que va tenir lloc ahir i al qual hi van assistir unes 300 persones. Avui se celebra la segona jornada.

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va inaugurar l’esdeveniment i va aprofitar la seva intervenció per destacar els avenços assolits per Andorra amb la signatura i ratificació del Conveni contra la ciberdelinqüència del Consell d’Europa, i el Protocol addicional al conveni relatiu a la penalització d’actes racistes o xenòfobs comesos utilitzant sistemes informàtics. Els dos textos entraran en vigor el pròxim 1 de març.

Espot va admetre que la ciberseguretat és «un repte complex que no coneix fronteres ni jurisdiccions» i va agrair a la Policia la tasca en l’operació Gervais, que va permetre detenir els dos líders de la pàgina web francesa de descàrregues il·legals Zone Telechargement, tots dos residents a Andorra.

Durant la inauguració del Conand també va parlar el director general d’Andorra Telecom, Jordi Nadal, que va destacar l’elevada seguretat del país, tot i que va reconèixer que a nivell cibernètic «som com un dels barris més perillosos d’una gran ciutat». Nadal va explicar que l’elevat grau de confiança de la ciutadania provoca desavantatges en matèria de ciberseguretat i que, per tant, «hem de ser més vigilants i més cautes», informa l’agència ANA.

Una de les ponents del Conand va ser l’advocada penalista especialista en delictes tecnològics, Ruth Sala, que va manifestar que «ens és molt complicat arribar a una condemna», és a dir, que els lletrats es troben amb moltes dificultats a l’hora de formular casos relacionats amb la ciberseguretat. La jurista va subratllar que «dona la sensació que a la Justícia li falta el coneixement conceptual i tècnic».

Per la seva banda, la pèrit judicial Selva Orejón va afegir que en molts casos hi ha condemna però que «hi ha moltes circumstàncies que no són controlables pels professionals que hi ha darrere de les investigacions, encara falta molta preparació».

L’alt volum d’informació i la celeritat amb la qual es generen continguts a l’entorn digital també suposen un handicap a l’hora de fer front a una investigació, van posar de relleu tant Sala com Orejón. L’advocada va recordar que en poques hores es pot obtenir molta informació, tot i que en la majoria de casos «el sistema triga més temps a empassar-se totes les dades que nosaltres a recollir-les».

Formació jurídica / Un altre dels ponents va ser el fiscal delegat de criminalitat informàtica Roberto Valverde, que va parlar sobre els diferents escenaris als quals ha de fer front el sistema judicial en delictes de ciberseguretat. La necessitat de formar lletrats i jutges en aquesta matèria va ser una de les idees plantejades per Valverde durant la ponència, i va ressaltar que «a les xarxes es cometen molts delictes i es mou molta criminalitat, i és necessari tenir uns coneixements mínims per seguir aquest tipus d’investigació».

Valverde també va plantejar que la diversitat de legislacions dels diferents països, ja que la ciberseguretat és una «qüestió global» que acostuma a afectar legislacions de diversos estats, és una dificultat més afegida a la tasca judicial per afrontar els casos. «Ens trobem perseguint fronteres i buscant cooperacions amb diferents estats a la vegada per buscar solucions», va afegir.

El congrés continua avui amb ponències sobre el món de la banca i l’àmbit forense,i un taller sobre els menors i el ciberespai.