La primera volta de les eleccions presidencials franceses, que se celebraran el proper 23 d’abril (mentre que la segona volta, si fos necessària, seria el 7 de maig), ja compten amb una sèrie de sorpreses inesperades, principalment pel fa als candidats de les diferents formacions polítiques. D’aquestes eleccions sortirà el nou copríncep d’Andorra, un càrrec que fins ara ha estat ocupat pel socialista François Hollande, però la convulsa situació política que viu França (i Europa) fan vaticinar uns resultats més incerts que mai.
 

De moment, els favorits per arribar a l’Elisi són els líders de dos partits que mai fins ara han governat el país, trencant la dinàmica bipartidista que havia caracteritzat l’escenari polític francès durant les darreres dècades. Marine Le Pen, segons diversos sondejos, és la candidata millor posicionada, recollint aproximadament entre el 25% i el 27% de la intenció de vot, segons el baròmetre realitzat per Elabe. Just per darrere seu se situa Emmanuel Macron, exministre d’Economia, Recuperació Productiva i Assumptes Digitals, líder del nouvingut partit polític En marxa!, amb aproximadament el 23% dels vots. Aquestes dues formacions, doncs, han desbancat els tradicionals partits favorits a presidit l’Estat gal, el Partit Socialista i la Unió per un Moviment Popular (refundada i convertida en Els Republicans), que ocupen la tercera i la quarta posició en intenció de vot per a les primàries. François Fillon, candidat republicà, només arriba al 20% de la intenció de vot, mentre que el candidat socialista, Benoît Hamon, se situa encara més avall, amb tan sols el 17%. En els darrers llocs, també se situen els representants de l’esquerra Jean-Luc Mélenchon (França insubmisa) i Yannick Jadot (Els Verds), tot i que amb uns percentatges d’intenció de vot molt reduïts respecte la resta de candidats, especialment en el cas de Jardot. 

 

Escàndol Fillon / A aquesta incertda s’hi ha de sumar l’escàndol sobre els sous il·legítims de la dona del representant d’Els Republicans, François Fillon, acusada d’haver cobrat gairebé un milió d’euros provinents dels fons que els diputats disposen per pagar els ajudants, en el que ja es coneix com el cas Fillongate. A més també, s’hi afegeixen més de 80.000 euros destinats als seus fills, tots dos estudiants, en una operació que, lluny de la seva immoralitat, podria acabar tenint conseqüències legals per al representant conservador. Tot i que Fillon ha demanat més temps al seu partit per redireccionar la campanya i solucionar l’assumpte dels escàndols, sembla que el partit ja mou fils des de fa dies per trobar-ne un substitut.

 

Andorra / Aquesta incertesa política pot afectar en bona mesura al Principat, ja que el tarannà del copríncep francès podria canviar de forma radical, especialment en el cas que Le Pen arribés al poder. La política francesa, que s’autoproclama com la «inspiradora de moltes de les mesures que està prenent el president dels Estats Units Donald Trump», ha vist com creixia de forma exponencial el seu èxit en els darrers mesos, especialment a partir de l’augment dels atacs terroristes produïts per col·lectius fonamentalistes musulmans a diversos punts del país. La sala Bataclan, el passeig de Niza, el setmanari Charlie Hebdo... així com tots els atemptats succeïts a la veïna Bèlgica han posat en estat d’alerta una gran quantitat de ciutadans francesos que, farts de la situació, han decidit decantar-se per solucions radicals davant d’una situació d’allò més inusual. 
 

 Tot i que es tracti d’una figura més simbòlica que executiva, l’ascens d’una força radical i xenòfoba com el Front Popular podria tenir conseqüències inesperades tant en el rumb polític d’un dels països més importants del continent com en la relació d’aquest amb el Principat. En aquest aspecte, el recolzament de l’acostament d’Andorra a la Unió Europea (UE) pel que fins ara havia apostat Hollande es podria veure truncat per una presidenta antieuropeista totalment oposada a la tendència marcada pel Govern de Toni Martí fins ara.