S’ha acabat la condició d’invicte. Vuit triomfs en vuit partits portava el BC MoraBanc Andorra al Poliesportiu en la Lliga Endesa 2016-2017, sent l’únic local invicte juntament amb el Reial Madrid. Ara és només el líder qui conserva aquest honor. El dia de la fi a aquesta trajectòria històrica havia d’arribar tard o d’hora... I va ser ahir. Amb el bitllet per a la Copa ja al sarró. Només un top europeu podia aspirar a assaltar el fortí tricolor i ho va fer el Baskònia per un simple motiu: té dos jugadors estratosfèrics, Larkin i l’exNBA Bargnani, que són immunes als pitjors dels escenaris. Quan l’han de ficar, no fallen. Entre els dos van anotar 23 punts al darrer quart per aconseguir la gesta de guanyar a Andorra (82-91).
 

La posada en escena dels tricolors, que en els prolegòmens van enviar un missatge d’ànims al lesionat fins a final de temporada Nacho Martín mitjançant unes samarretes amb dedicatòria, es va basar en una magnífica defensa, amb pressió individual fèrria, tancant de la millor manera les penetracions de l’elèctric Beaubois i dificultant les situacions còmodes dels canoners baskonistes. En atac, el de (gairebé) sempre: pilotes a Shermadini. I l’MVP de gener, a la seva. 24 de valoració va fer en els onze minuts que va jugar fins el descans per deixar clar que és un dels tres millors cincs de la segona millor lliga del món.

 

L’MVP de gener, amo a la pintura / Set dels primers nou punts van ser del sostre georgià, que va permetre mantenir el frec a frec amb el temible setè classificat de l’Eurolliga els primers cinc minuts (9-7). Va entrar al parquet Bargnani, el gegant amb el tir tan estrambòtic com efectiu, per aturar el referent tricolor, discutir-li el poder absolut que tenia a la pintura, però allà hi havia els seus escuders per evitar-ho. Schreiner va fintar, va penetrar, va atraure mig equip visitant i va regalar la pilota a Shermadini perquè aconseguís un 2+1 sota cistella i recuperar l’avantatge (14-13) en un marcador que avançava amb dificultats, però amb constants anades i vingudes. Els primers deu minuts, però, van expirar amb el Baskònia per davant, gràcies als triples de Budinger i Laprovittola (16-19).
 

Cosa que va neutralitzar en la primera jugada del segon quart Schreiner. Amb la mateixa moneda. De tres, netíssima, i 19-19. Calia veure, però, com reaccionaven els de Peñarroya amb Shermadini recuperant l’alè a la banqueta. El tècnic manresà va provar amb una defensa 3-2 i no va anar gens malament; el Baskònia va fallar tres atacs seguits i el parcial va ser de 7-0 (23-19, minut 13). Sito Alonso es va veure obligat a moure fitxa i va realitzar quatre substitucions de cop. El canvi dels seus va ser més que evident perquè des de llavors, sobretot en atac, el MoraBanc va patir de valent per endollar-les i els visitants, amb el punt de mira més afinat des de més enllà de 6,75, van aconseguir el màxim avantatge fins el descans, sis amunt (29-35) que ni Shermadini, de tornada a la pista, va ser capaç d’arreglar. 31-37 i als vestidors.
 

Al tercer quart el MoraBanc va sortir disposat a igualar les coses i ho va fer tot bé, menys tancar els rebots defensius. Navarro i Jelínek van perdre la pilota quan semblava controlada després de forçar l’errada en el tir, però així es feia difícil. Un triple de Larkin i un alley oop completat per Budinger van ser el resultat d’aquelles pispades de cartera innecessàries, més una pilota robada pel base del conjunt basc que va fer pujar un alarmant 38-48 (minut 25).
 

El temps mort de Peñarroya va arribar a temps, sobretot perquè de nou entrava a pista Shermadini. Schreiner va obrir des del triple un parcial de 9-2 que tres minuts més tard donava pas a un altre partit: 47-50. Els decibels del Poliesportiu es van multiplicar fins fer un soroll realment molest per a qualsevol oïda. El Baskònia, però, no estava disposat a cedir el seu avantatge i fins el final del tercer quart va haver-hi un intercanvi frenètic de cistelles, bàsquet pur amb emoció i espectacle, que es va tancar en un encara esperançador 55-60.

 

No hi ha antídot contra això / Arribava l’hora de la veritat, els últims deu minuts, que no tenen descripció. 15 punts va fer Bargnani i 8 Larkin, jugadors que «no són d’èlit, sinó de primeríssim nivell mundial», segons els va lloar Peñarroya. Així que podríem parlar d’alguna falta d’entesa en els canvis de marcatges, d’algun tir fallat sense oposició, d’alguna precipitació, d’arribar amb opcions a falta de dos minuts... Però el cert és que el MoraBanc va jugar a un gran nivell, no va cometre grans errades. El problema és que aquestes dues màquines, pilota que agafaven, pilota que endollaven. Des d’on fos. No hi ha cap antídot contra això, per tant les paraules sobren.


«No ens han deixat jugar còmodes»