Els Campionats del Món de Saint Moritz (Suïssa) van arrencar la competició masculina amb el supergegant. Marc Oliveras va finalitzar a la 34a posició, però Joan Verdú no va poder concloure la cursa en sortir-se del recorregut.
 

Oliveras no va poder ser entre els 30 primers per una equivocació en la línia, que el va portar a fer una traçada massa llarga cap on estava la neu tova i perdia velocitat. Acabava amb un temps d’1.29,35 minuts. «No estic content pel resultat perquè m’esperava una miqueta més, però tampoc no estava centrat en el resultat sinó en el meu esquí, en intentar esquiar amb agressivitat a les parts en què em sentia més còmode. Així ha estat, en el primer tros anava bastant bé i m’he notat amb confiança. Després he fet un error abans d’un salt, he notat que perdia una mica de velocitat. He volgut recuperar aquesta velocitat massa precipitadament i he començat a fer més errades. A la part del mig perdo temps i no agafo la velocitat que hauria d’haver agafat per a la part final», indicava Oliveras, que fa un balanç que «no és dolent del tot perquè penso que poc a poc vaig agafant confiança i això de cara a les pròximes em pot anar bé. M’hagués agradat estar dins dels 30 almenys, però estic content per l’esquí que he produït en algunes parts».
 

Verdú quedava eliminat després de sortir-se del traçat en superar un salt. «He sortit amb totes les ganes, he esquiat bastant correcte la primera part i al tercer salt he donat mala direcció perquè he arribat més ràpid del que em pensava. M’he anat més baix de la porta i no he pogut passar la següent, que no es veia», indicava Verdú, que se sentia «decebut perquè volia acabar la carrera. Però intentant treure coses positives de cara als següents dies he pogut provar bé la pista pel descens i la supercombinada, i cada quilòmetre suma perquè és bastant complicada, ja que hi ha canvis de rasant que no veus i s’ha de conèixer bé per anar en la bona direcció».

 

Domini canadenc / Els tres ocupants del podi van ser esquiadors veterans. Tots superen els 30 anys i dos són de Canadà. El guanyador és Erik Guay, que amb 35 es converteix en el corredor de major edat que es proclama campió del món en una de les disciplines. A més, és el quart en haver guanyat l’or en supergegant i descens. Aquest últim títol l’obtenia a Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) el 2011. Guay, el primer canadenc en ser campió del món de la disciplina, va utilitzar tota la seva veterania per imposar-se amb un crono d’1.28,35. Superava a tots els noruecs, que es presentaven com a favorits. Qui més a prop va estar del vencedor va ser el màxim aspirant i actual líder de la Copa del Món de l’especialitat, Kjetil Jansrud, que es penjava la plata amb 1.25,83. Tancava el podi amb 1.25,89 un altre canadenc, Manuel Osborne-Paradis, que el dia que feia 33 anys es regalava a ell mateix la medalla de bronze.