Els cinèfils i amants de la cultura d’Andorra aquesta setmana han estat d’enhorabona: el Festival Ull-Nu es presentava amb un programa digne d’una cinquena edició. Es tracta d’un festival fet amb entusiasme i il·lusió, per un enèrgic i voluntariós equip que tot i les limitacions han aconseguit donar forma a un esdeveniment que comença a definir la seva personalitat. Tot i que Andorra no sigui precisament un referent en el món cinematogràfic l’equip d’Ull Nu ha aconseguit que visitessin les valls convidats directament vinguts del Festival de Berlin. Tot baixant de l’avió de la Berlinale van parlar amb el públic andorrà la gent de Serializados o el productor Aritz Cirbián (Gaudí a la Millor Pel·lícula 2015). Els Gaudí? Alguns convidats atesoraven fins i tot un oscar. Els creadors d’efectes especials DDT (Oscars als Millors FX el 2007 per El laberinto del Fauno), van estar explicant al detall la seva feina, i desgranant algunes anècdotes sucoses. Per exemple, van afirmar que els rodatges amb Guillermo del Toro són tan intensos, que si els preguntessin si volien participar de nou a la famosa pel·lícula, preferirien renunciar a l’Oscar. Detalls que se’ns escapen al gran públic. Però el món audiovisual no es limita al camp cinematogràfic, va més enllà de la pantalla i salta a les xarxes. Els responsables de vídeo de Playground magazine ens van fer una extensa presentació del seu innovador format de vídeo informatiu que ha revolucionat les xarxes socials, ha creat tendència i ha sigut copiat per capçaleres clàssiques com El País o La Vanguardia. Tot un privilegi conèixer de primera mà com es cuina la viralització els continguts al que és el mitjà de comunicació en espanyol líder a nivell mundial per als joves.
Més enllà de les trobades amb professionals de referència, per als que preferien les projeccions, hi havia un menú ben ampli, amb col·laboracions amb els cineclubs de l’àrea, o propostes imaginatives, com la possibilitat de gaudir de la mítica (i inquietant) Tiburón des de la tranquil·litat de les aigües de Caldea. Però el cor del festival són les obres a concurs. Amb una coherent proposta que acull els creadors dels territoris col·lindants a nord i sud del Pirineu, el públic ha pogut gaudir d’una àmplia selecció de diversos gèneres com ficció, animació, documental, videoart o fins i tot videoclip. Una competició eclèctica i de visió panoràmica que es pot resumir en un ampli palmarès que recull peces com Ringo d’Adrià Pagés; Quand j’étais petit d’Elena Molina, El andar del borracho de Pol Armengol, i Aliens de Jiajie Yu Yan. Tota una festa per als ulls (i tots els sentits) que va acabar amb la disbuixa espatarrant del directe de Las Bistec, que ho peten molt amb el seu electro-disgusting i el seu repàs de la història de l’art i la cultura popular.
En definitiva, el públic local que ha estat present a les sessions ha pogut tenir un tast de l’actualitat del món audiovisual, de gran creativitat i inspiració. I els que hem visitat el festival venint de fóra, ens ha permès conèixer una escena que es presenta inquieta i amb ganes de fer coses, tot gaudint d’un caliu ben especial. Els festivals són una eina de cohesió, de creació de context per a què es desenvolupi la creativitat, que fan bellugar l’escena local i projecten la imatge de l’espai on es duen a terme. Per aconseguir això cal treballar amb passió i transmetre proximitat als espectadors i convidats. I tal i com deia en Dani de la Orden, un dels cineastes joves més prometedors (Barcelona, Nit d’hivern, El Pregón) i membre del Jurat del festival, «l’Ull-Nu és un festival proper i que et fa sentir com a casa». I que si més no, fa que molts dels visitants volem conèixer ja quin serà el programa de la pròxima edició per tornar a visitar Andorra.