El volum total de diners que destinen els inversors estrangers que decideixen instal·lar-se al Principat es va estancar l’any passat, passant dels 96,9 milions del 2015 a tan sols 97,1, el que suposa un augment de tan sols el 0,2%. Aquesta és la dada que va presentar ahir el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, en una roda de premsa marcada per l’optimisme en què va destacar, per sobre de tot, que el «nombre de sol·licituds d’inversió estrangera directa continua creixent any rere any», i que, a nivell global, es formalitzen «tres de cada quatre demandes d’inversió», el que representa un percentatge «molt positiu».
 

D’altra banda, Camp va fer una exposició en la que no es van poder facilitar el nombre total d’empreses i de llocs de feina que es van crear l’any passat gràcies a la inversió procedent de fora del país perquè «és necessari creuar les dades del mes de desembre amb la CASS». Malgrat l’increment de les sol·licituds favorables (744 al 2016 per les 717 del 2015) i de les que finalment han estat formalitzades (627 al 2016 per les 571 del curs anterior, el que significa un increment del 9,8%), el volum mig per inversió va caure l’any passat gairebé un 9% comparat amb el 2015, passant de 170.000 a tan sols 155.000 euros. 

Una altra dada que no es va poder facilitar als mitjans va ser el volum total del PIB que representa la inversió estrangera, tot i que, segons va dir el ministre, serà molt similar al 3,8% de l’any passat. Segons Camp, la mitjana de l’Eurozona se situa en el 3,4% del PIB, mentre que el World Bank recomana que el percentatge se situï al voltant del 4%, pel que Andorra estaria «dins de la mitjana».

 

Crisi BPA / Camp també va parlar de la crisi generada per BPA l’any 2014, un fet que, al seu parer, «no va repercutir en la inversió estrangera» d’aquell període. Segons el ministre, tot i que la crisi financera va tenir una repercussió important en el sector, el còmput global de les inversions foranes va continuar en línia ascendent, passant dels gairebé 50 milions de 2014 als 96,9 del l’any següent, el que va suposar un augment del 95,5%. Camp també va parlar de la crisi que pateix el sector financer, apuntat que es troba en un moment complicat en el que s’han solapat «la crisi general que està patint el sector» des de l’any 2008 i «el procés d’adaptació a l’aplicació de la llei d’intercanvi fiscal». 

 

Per sectors / El sector que encapçala la inversió estrangera en el període 2012-2016 és el patrimonial (és a dir, la gestió de patrimonis, carteres d’immobles, compra-venda...) amb un 35%; el segueix la prestació de serveis (comptables, financers, d’advocacia...), amb gairebé un 24%, mentre que el sector de la comercialització se situa en tercer lloc amb el 22,5%.

Camp, per altra banda, va remarcar «l’augment de l’activitat al Registre de Societats Mercantils», especialment «des de l’aplicació de la llei d’inversió estrangera l’any 2012 amb tràmits relacionats amb aquest àmbit». A més, també va explicar que l’any passat «es van registrar més de 19.000 tràmits per un total de 10.000 empreses», el que dóna una mitjana de gairebé «dos tràmits per cada empresa que hi ha al Principat». En aquest sentit, el ministre de Comerç també va destacar la disminució de les cancel·lacions i liquidacions d’empreses des de l’any 2013 com a símptoma de «recuperació econòmics». 

 

Espanya, a la baixa / Per països, durant el període 2012-2016 la inversió estrangera va estar encapçalada per Espanya, amb un total de 142 milions d’euros i un 51% de la quota. França se situa en sego lloc, amb gairebé el 18% i 50 milions d’euros, mentre que el tercer lloc està representat per aquelles empreses que en el seu moment van sorgir fruit d’una inversió estrangera però que ja reben la consideració d’empreses andorranes, amb un 6% del total i 16,7 milions d’euros.
 

Tot i el lideratge d’Espanya durant el període esmentat, la quantitat de milions d’euros invertits pel veí del sud ha anat en sentit decreixent a mesura que han anat passant els anys, passant del 81,6% del 2012 a tan sols el 39,6% l’any passat. Pel que fa a les inversions franceses, aquestes han tingut un recorregut més aviat irregular, tot i que sempre han seguit una línia ascendent. De fet, dels 12 milions invertits el 2015 es va passar als 20 del 2016, el que suposa l’augment percentual més gran de tot el període des de l’aplicació de la llei. Suïssa i Luxemburg, amb el 7,7% i el 12,8% de la inversió (any 2016) són els dos països que segueixen el veïns fronterers.