L’excònsol menor de Sant Julià de Lòria, Manel Torrentallé, «mai no hauria dut a terme aquells pagaments si no hagués disposat de l’aval de la Intervenció Comunal». «Aquells pagaments» són les quantitats que va carregar a la targeta comunal que tenia a la seva disposició per pagar despeses «protocol·làries i de representació, en actes, àpats i desplaçaments de la societat Camprabassa, SA», segons argumenta el lletrat de Torrentallé, Enric Giménez, del despatx Bartumeu-Gimenez Advocats, en un comunicat emès ahir a la tarda.
 

L’escrit insisteix en què l’excònsol menor «va emprar la tarja de crèdit corporativa de la qual disposava per la seva condició de cònsol únicament per dur a terme diversos pagaments de despeses protocol·làries i de representació del comú que representava en actes, àpats i desplaçaments». Torrentallé ho va carregar a la targeta del comú perquè l’interventor comunal li ho va autoritzar ja que el comú «manté una participació majoritària del 90%» de Camprabassa, i ell era el vicepresident de la societat (per tant, Gil n’era la presidenta).
 

L’acord adoptat amb l’interventor, Josep Maria Altimir, establia que no calia que els cònsols disposessin de dues targetes, és a dir, una del comú i una de Camprabassa, sinó que es podia usar «la tarja de crèdit comunal per avançar despeses en interès de Camprabassa que, posteriorment, eren degudament compensades amb la comptabilitat comunal, atès que la comptabilitat de la societat Camprabassa era assumida des del Comú de Sant Julià de Lòria».

Quan el Tribunal de Comptes va detectar irregularitats amb les finances comunals del 2013, el comú va explicar aquest acord en data de 24 de desembre del 2014. L’advocat de Torrentallé afegeix que el seu client va justificar totes les despeses amb comprovants, totes relacionades amb qüestions de representació i protocol i cap per temes personals. 
 

La Fiscalia i la Batllia han considerat que no es podien avançar despeses de Camprabassa amb la targeta del comú, i si Torrentallé hagués sabut que no era legal, assegura el seu representant legal, no ho hauria fet. «Mai hauria dut a terme aquells pagaments si no hagués disposat de l’aval de la Intervenció Comunal». A més, l’excònsol menor desmenteix que hagi hagut de tornar diners al comú i que en cap «hi ha hagut cap apropiació indeguda de diner públic». 

 

Conclave sobre Altimir / L’argumentació de Torrentallé va arribar unes hores després que el cònsol major de Sant Julià, Josep Miquel Vila, declarés davant dels mitjans de comunicació que manté la confiança en Altimir ja que la falta que ha comès «és molt lleu». Vila, que ha tingut accés a la sentència de l’interventor comunal, va aclarir que es tracta d’«una mala interpretació del reglament», ja que Altimir va atribuir al comú un import que corresponia a una despesa de Camprabassa, però que va ser «compensada» a finals d’any i que no ha suposat «cap desfalc». La batlle ha condemnat Altimir a no poder firmar com a interventor durant tres mesos, però sí pot anar a treballar i se li manté el sou. De fet, Altimir ja va anar a treballar ahir. Amb tot, el comú haurà de nomenar un interventor delegat que substitueixi la firma d’Altimir. Amb tot, el ple del comú lauredià decidirà, en privat i amb vot secret, el futur laboral d’Altimir a la corporació.
 

Vila va afegir que el control financer de Naturlandia és infal·lible perquè està seguint «bona part dels processos de la Llei general de les finances públiques». «Si no ho controlàvem se’ns enfonsava Naturlandia i el comú», va garantir el cònsol. Per això, Vila va destacar la tasca realitzada per Altimir per redreçar les finances comunals: l’any passat, el parc va tancar amb un balanç pràcticament zero entre ingressos i despeses corrents, una tendència que continua aquest any.
 

Finalment, Vila va lamentar les sentències als excònsols Gil i Torrentallé ja que «no és una bona notícia per al comú perquè desmereix la institució i la classe política». Amb tot, el líder comunal lauredià es va mostrar molt tranquil amb el pròxim informe sobre les finances comunals  del 2015 que emeti el Tribunal de Comptes i va descartar que s’hi puguin trobar més irregularitats dels excònsols perquè des que les irregularitats es van fer públiques els controls són «més ferms i exhaustius».