PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Paraula de Valerón

L’exfutbolista dedica una xerrada a la base de l’Inter d’Escaldes

Per Iván Moure

Valerón, Tonono i Imbernón, ahir al Comú d’Escaldes.
Valerón, Tonono i Imbernón, ahir al Comú d’Escaldes. | Maricel Blanch
Els jugadors de la base de l’Inter d’Escaldes van assistir ahir a una conferència informal al Comú d’Escaldes, però que va ser un luxe per a tots ells. Perquè a l’escenari s’hi va asseure durant dues hores, per explicar tot tipus de vivències i aconsellar, tot un mite vivent del futbol espanyol com es Juan Carlos Valerón. D’aquí que d’altres no tan petits com els germans Lima, Ivan Monteagudo, Ludo, Xavi Andorrà, Joel Martínez, Juanfer Laín, Sergi Moreno o Juli Sánchez no es volguessin perdre l’acte.
 
El Flaco va penjar les botes al juny quan jugava a la UD Las Palmas i ara treballa amb la base del club insular i també fa d’ambaixador del club i d’assessor del primer equip, que aquest cap de setmana juga al camp de l’Espanyol. Aprofitant el viatge, l’Inter d’Escaldes, que té fil directe amb Tonono –director de formació i captació, i ex de l’FC Andorra–, el va portar ahir al Principat i fer així un regal impagable a la seva canalla.
 
I què els hi va dir un que ha jugat a clubs top com el famós Superdépor o l’Atlético de Madrid? «A la vostra edat no és important guanyar. No ho oblideu, Formeu-vos com a futbolistes i persones. Jugueu i gaudiu». Ell, ho feia. I també ho va explicar: «Recordo que tenia deu anys i que hi havia la tradició pel dia dels Reis Mags, demanàvem samarretes de seleccions i els barris ens s’ajuntàvem per jugar una mena de Mundial particular. No recordo ni qui va guanyar però el dia abans passava uns nervis...». I va acabar disputant-ne dos. Corea i Portugal.
 
Tonono, que també en sap una estona de l’esport rei, va donar la fórmula màgica perquè qualsevol persona, fins i tot un andorrà, arribi a ser professional: «Si vols ser professional, entrena dues hores al dia». Per què? «Això no ho fa ningú». I per arribar, cal sacrifici.
 
Abans, però, Valerón recomana fixar-se metes assequibles: «Jo, quan era infantil, després de l’entrenament em quedava a veure els del primer equip. Aquell era el meu somni, no el Barça o el Madrid. Vaig complir aquella meta, després una altra... Fins que vaig arribar». Paraula del Flaco., un exemple al camp i fora d’ell. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT