PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

Un segle de llum

La baronessa inaugura l’equipament cultural amb el qual hi ha un acord per a 10 anys

Per ESTHER JOVER MARTIN

La baronessa Carmen Thyssen al costat de la cònsol escaldenca, Trini Marín, i la ministra de Cultura, Olga Gelabert.
La baronessa Carmen Thyssen al costat de la cònsol escaldenca, Trini Marín, i la ministra de Cultura, Olga Gelabert. | MARICEL BLANCH
Ja ho diu el refranyer que al pot petit hi ha la bona confitura. 26 quadres en un espai diàfan, pel qual es pot circular amb comoditat i que permet gaudir de cada pintura amb detall, amb el suport d’una audioguia que n’aporta més informació. Tres enormes pantalles interactives permeten ampliar al detall les obres i conèixer més sobre l’autor i el seu context. «Un museu amb format del segle XXI», el defineix Guillermo Cervera, director artístic del Museu Carmen Thyssen Andorra, un espai cultural obert al púbic des d’avui.

La responsable del nou equipament que se suma a la xarxa cultural d’Andorra és la baronessa Carmen Thyssen, que cedeix part de la seva col·lecció personal perquè s’exposi al museu. «És un espai reduït, i cada any renovarem l’exposició», va precisar ahir durant la presentació a la premsa. Thyssen es va manifestar «molt orgullosa» de l’espai, «un museu meravellós» que considera que serà «un punt de felicitat i prosperitat».

Escenaris. De Monet a Estes, de Trouville a Nueva York és el títol de la primera mostra del Thyssen andorrà. El comissari, Guillermo Cervera, va especificar que Escenaris és «una metàfora del moment personal de l’artista: del seu ànim, context, rebuig, etcètera. En tot cas, el pintor compleix la seva necessitat vital de pintar». El fil conductor de la mostra és la llum, i a través dels quadres es pot observar «l’interès i l’evolució de captar la llum en els diferents estils pictòrics».

L’exposició és un passeig per gairebé un segle d’art, i constata la interrelació artística d’Europa i els Estats Units, des d’un Claude Monet de 1881 (La cabana a Trouville, marea baixa) fins a un Charles Bell de 1977 (Thunder Smash). Tots tracten l’espai, l’entorn, el paisatge i la llum, des d’una Conversa sota les oliveres (1921) d’Henry Matisse a un local urbà, Nedick’s (1970), de Richard Estes, des d’un Interior a l’aire lliure (1892), de Ramon Casas, a un Paisatge urbà (1940), de Joaquín Torres García.

El segle d’art passa per l’impressionisme i el postimpressionisme de Monet, Gauguin i Sisley, a l’impressionisme americà, inspirat per Monet, que van portar el plein art als Estats Units; el Modernisme català amb quatre grans representants: Ramon Casas, Joaquim Mir, Anglada i  Camarasa i Joan Cardona; l’expressionisme; les beceroles del cubisme, amb l’única pintora de la mostra, la russa Varvara Stepanova (Jugadors de billar, 1920); el realisme social nord-americà; el fauvisme de Matisse; i el paisatgisme urbà, que irromp a partir dels anys 40 del segle XX, i acaba amb l’hiperrealisme de Richard Estes i Charles Bell.

Una selecció acurada de la col·lecció personal de Carmen Cervera, que cada any s’anirà renovant. De moment, Escenaris es podrà visitar fins a mitjans de gener de l’any que ve. «Cada any canviarem l’obra, i n’hi ha poca per poder-la gaudir i percebre, hi ha diàleg de l’obra amb el visitant. A més, a les pantalles digitals hi ha més informació, i la interrelació dels quadres amb altres de la col·lecció Carmen Thyssen (un centenar). És una experiència molt rica per al visitant, i el complement perfecte a una gran pinacoteca», va afegir el director del museu.

Per la seva part, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, presidenta del Patronat Museand, va lloar l’equipament pel revulsiu que suposa per al «futur cultural immediat del nostre país». La ministra va recordar que fa un parell d’anys que s’estava gestant i va subratllar que una col·lecció amb el nom de Carmen Thyssen «no necessita presentació». Gelabert va agrair al Comú d’Escaldes-Engordany, a Andorra Telecom i a la propietat de l’Hostal Valira l’oportunitat d’acollir l’equipament. «És molt important la imatge que projectarem al món», va assegurar.

De fet, el contracte amb els Thyssen és per a 10 anys, tot i que la baronessa confia en què s’anirà renovant i el seu tercer museu, després del de Sant Feliu de Guíxols i el de Màlaga, es mantindrà a Andorra. Com a mínim, tenim assegurada una dècada de la seva col·lecció personal.

Thyssen va aprofitar la presentació per comentar que «les negociacions amb l’Estat espanyol» van molt bé, ja que encara té unes setmanes per acabar de tancar la renovació del conveni de cessió de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que s’exposa en un gran museu al Passeig del Prado de Madrid.

També va aclarir que no s’ha decidit a vendre –probablement no ho farà– l’obra Cavalls de curses en un paisatge, de Degas, que forma part de la seva col·lecció personal, per obtenir líquid. La venda es podria tancar per 28 milions d’euros.

Durant la inauguració, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, va manifestar que «estem convençuts que el Museu Carmen Thyssen Andorra no només contribuirà a la revitalització de la part alta de la parròquia sinó també reforçarà el prestigi de tot el país». A més, va considerar que l’equipament serà «sens dubte, un dels projectes que rellançarà aquesta zona d’Escaldes-Engordany, configurant un triangle cultural juntament amb la Sala d’exposicions de Govern Art al Roc i el Centre d’Art, gestionat pel comú».

L’acte inaugural d’ahir, amb la presència de les autoritats, és el primer dels tres que es faran per donar la benvinguda al museu.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT