Tot el que està passant, també a casa nostra, em recordar una bella i vella narració de Chesterton. El gran escriptor i millor humorista relata la història d'una comunitat en què les famílies que es consideren importants decideixen fer una festa benèfica a favor dels pobres del lloc. Organitzen un seguit de reunions per tal de veure el que s'ha de fer. Decideixen que les nenes ballaran amb uns vestits fets per a la vetllada, es farà un berenar i una desfilada de models, també una sèrie d'invitacions que faran arribar a totes les persones importants.

El pas següent són els assajos dels petits artistes, el treball dels modistes en els vestits, la posada a punt del lunch, que ha de ser de qualitat, l'organització de la decoració, a càrrec de les mestresses i un petit recital que oferirà una soprano de gran volum en companyia d'un pianista llargarut i amb ulleres rodones. Es vol que hi assisteixi la creme de la creme. El dia de la celebració tot va sortir rodó i la festa va ser un èxit notable.

A la jornada següent es valoren les despeses fetes i es comptabilitza l'import dels costos de la vetllada. El capítol final és la presència del comitè de pobres de la localitat amb el comitè organitzador i el comentari del representant dels necessitats, que pregunta als organitzadors: ¿"Aquesta vegada quan ens tocarà pagar per aquesta vetllada benèfica?"

La mateixa història, en clau diferent, és el que passa ara amb la crisi. S'han fet moltes declaracions de defensa del dèbil i la necessitat de sortir del túnel. A l'hora d'assenyalar les solucions, es posa mà a tot allò que és segur i controlable i momentàniament s'oblida de la resta de partides. El FMI, una vegada més, estrangula els dèbils i deixa tranquils els poderosos L'escena final és que els més necessitats paguen els plats trencats d'una vaixella que no és la seva i els altres es mostren contents que arribin les solucions.

[email protected]