El Grup Parlamentari Liberal vol que la Llei de Drets i Deures dels pacients respecti el dret dels malalts terminals a negar-se a rebre un tractament. Així ho va explicar ahir en roda de premsa la consellera liberal, Carine Montaner, que considera que és una manera d’assegurar «una mort digna». Amb l’adhesió d’aquesta possibilitat, segons Montaner, es donaria resposta a una preocupació de la població que desitja «acabar la seva vida d’una manera tranquil·la», ja que hi ha persones que prefereixen evitar els efectes secundaris de la medicació si estan en fase terminal.  
 

Aquesta és una de les dues principals aportacions en forma d’esmena que el grup ha presentat al projecte de llei. La segona respon a la necessitat d’oferir atenció espiritual per preservar la diversitat cultural. «Cal ser tolerant» i permetre que tothom qui vulgui pugui rebre aquesta atenció a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. 
 

Montaner, juntament amb el conseller Ferran Costa, va valorar positivament el text legislatiu, ja que consideren que «assenta les bases d’un bon sistema sanitari». En aquest sentit van destacar que la història clínica compartida és necessària per evitar la repetició de proves mèdiques i, per tant, per controlar millor la despesa. D’entre les 30 esmenes presentades, Montaner va indicar que, més enllà de les dues esmentades, la resta són modificacions del text amb l’objectiu de millorar el text, però sense canviar-ne el contingut en sí. 
 

Preguntats sobre la proposa del Partit Socialdemòcrata (PS) perquè els pares amb fills hospitalitzats puguin agafar una baixa remunerada, els Liberals van manifestar que han d’estudiar la proposta. Pel que fa a l’esmena socialdemòcrata que pretén garantir que la segona opinió mèdica sigui coberta per la Seguretat Social, el grup liberal es va mostrar favorable. 

 

Regular les càmeres de vigilància / Per la seva banda, el Grup Parlamentari Demòcrata va presentar ahir vuit esmenes al projecte de llei. D’entre totes, destaca el fet que vulguin regular l’ús de les càmeres de vigilància a la planta de salut mental de l’hospital, respectant sempre el dret a la intimitat. Segons va explicar el conseller demòcrata, Carles Jordana, la mesura vol evitar el buit legal que actualment provoca que sigui necessari demanar els batlles que autoritzin la supervisió amb videovigilància d’alguns pacients concrets. Les altres esmenes van orientades a canvis de text per tal de millorar o clarificar definicions. 
 

Durant la roda de premsa, la consellera Meritxell Palmitjavila va considerar que aquesta llei és «el tret de sortida» de la reforma sanitària. La demòcrata va manifestar que esperen que el text estigui aprovat al juny, per tal de poder avançar amb altres aspectes de la reforma. 
 

Sobre les esmenes presentades pels grups de l’oposició, DA va apuntar que a priori no veuen malament la proposta del PS de comptar amb una baixa en cas de tenir un fill hospitalitzat, malgrat que recorden que caldrà fer el debat en el marc de la reforma dle Codi de Relacions Laborals. Quant a la demanda liberal d’incloure la possibilitat que els malalts terminals es neguin a rebre tractament, els demòcrates van recordar que actualment ja es fa un acompanyament dels pacients en l’últim tram de vida però que la llei permetrà deixar-ho per escrit.