PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El Dakar torna a Perú en la 40a edició i tindrà dues etapes més

La prova sud-americana, que començarà el 6 de gener, sortirà de Lima i tindrà l’arribada final a Córdoba

Per JOAN JOSEP BLASCO

Cristian España, en una de les especials de l’edició del passat mes de gener del Dakar.
Cristian España, en una de les especials de l’edició del passat mes de gener del Dakar. | B.J.
Exigència per fer més gran l’esperit i els misticisme del Dakar. En la seva 40a edició, la desena que es porta a terme a Sud-amèrica, els organitzadors de la prova aporten algunes novetats. La més evident és el canvi de dates i l’ampliació a dues etapes més, aportant més quilometratge. Paraguai, que va estrenar-se aquest any en el recorregut, no repeteix i el país que torna és Perú, que aportarà més desert.
 
Fins al gener del 2018 no se celebrarà la prova, però ASO ja ha donat a conèixer a grans trets algunes de les característiques del recorregut. La sortida serà el dia de Reis, el 6 de gener, a Lima, i conclourà el 20 d’aquell mes a Córdoba, en un final també inèdit. «Tindrà un traçat dens, amb tots els ingredients del Dakar però molt concentrats», indica Etienne Lavigne, director de la prova, que juntament amb Marc Coma, director esportiu, segueixen treballant en cada racó del recorregut final per fer-lo el màxim atractiu possible, tant pels pilots com pels espectadors. Serà la tercera ocasió que Perú aculli l’esdeveniment. Ja va fer-ho el 2012 i 2013. La tornada es produeix després del contacte directe amb el president del país, Pedro Pablo Kuczynski. Amb aquest retorn els traçat guanyarà en dunes, amb sis etapes centrades en el desert i que «promet sorpreses interessants», com assegura Lavigne.
 
Noves rutes / La caravana passarà posteriorment cap a Bolívia, però en aquesta ocasió no transcorrerà per una ubicació que s’estava convertint en habitual com és el salar d’Uyuni. A l’altiplà els organitzadors han descobert noves rutes per fer especials més llargues, tenint en compte les especificitats del territori, la climatologia i sobretot, l’altitud. A la seva capital, la Paz, hi haurà una jornada de descans. Després enfilaran cap a Argentina, l’únic país que ha estat present en les 10 edicions que se sumen a Sud-amèrica. Serà el tram final de la competició i on la calor tornarà a ser un tema determinant. Buenos Aires aquest cop no tindrà l’honor de comptar amb la meta final. Pren el relleu la ciutat de Córdoba. Aquesta vegada hi haurà dues absències destacades. Paraguai, que va ser el cinquè país del continent en acollir el Dakar, no repeteix l’experiència. Qui tampoc ho fa és Xile, que va albergar set de les primeres vuit edicions a l’altra banda de l’Atlàntic. Per tercer any no hi serà tot i que van existir contactes per a la seva tornada, però el Govern xilè proposava passar només per la regió d’Iquique i no volia fer-se càrrec de les despeses que corresponen a l’organització. El recorregut definitiu es presentarà al mes de novembre.
 
Lavigne destaca que en aquesta edició la principal dificultat «és el retorn d’un tríptic andí amb Perú, Bolívia i Argentina. Les tres geografies són diferents». Per començar, «la geografia desèrtica de tota la costa del Pacífic al sud de Lima és extremadament interessant per a la competició amb les seves dunes i sorra». A Perú «primer hi ha la gran franja de sorra, on el clima és molt agradable però els on els recorreguts són molt tècnics. A continuació hi ha un entorn molt més auster amb l’altiplà bolivià. Hi ha una meteorologia complicada però amb unes especials molt maques. Finalment hi ha un tercer component amb el forn argentí, amb 47 graus, i especials més llargues. Amb aquestes diferències la paraula clau d’aquesta cursa serà l’adaptació a cada dia de la competició».
 
Amb la informació que s’ha donat a conèixer de l’itinerari, equips i pilots ja comencen a estudiar el traçat i possibles rutes. «Serà similar a aquesta darrera edició, però amb més dunes», indica Cristian España, que l’any vinent vol participar per tercera vegada al raid. Tornar a Perú «serà bonic, perquè ja trobàvem a faltar més dunes. És un país que teníem ganes de tornar-hi». El pas per Bolívia és el que li causa més respecte, ja que «el recorregut allí es fa molt dur. Primer per l’alçada i després per la climatologia. Sempre que hi he estat ha estat dolenta, amb molt fred». Per acabar toca el territori argentí, que serà «força similar al que ja hem fet fins ara».
 
El fet d’allargar el calendari dues jornades no és un problema per a Albert Llovera. «Fer més dies no és un inconvenient, ja que un cop estàs allà dins no afecta massa perquè ja estàs mentalitzat», afirma el pilot, que celebra el retorn de Perú perquè «té una sorra i uns paisatges que estan molt bé».
PUBLICITAT