La directiva del VPC deixa pas a saba nova. Deixen el club completament sanejat, una facilitat econòmica que els permet aconsellar a la junta entrant que sigui ambiciosa, que treballi per seguir fent créixer l’entitat i sobretot que el primer equip assoleixi l’ascens a Honor la pròxima temporada, si les properes setmanes no ho aconsegueix.
 

Finalitza el mandat de quatre anys i al maig es convocaran eleccions i una assemblea per escollir nova directiva. Però tot fa pensar que només hi haurà una candidatura, l’encapçalada pel jugador Paul Alieu, que comptarà amb persones de l’actual junta, fet que sigui del tot continuista amb la tasca realitzada fins ara i amb la qual ja estan treballant en el capítol de confecció de la plantilla del pròxim curs perquè li donen tot el suport. Amb els que se segueix comptant és amb el mateix cos tècnic, format per Jonathan Garcia i David Kirikaishvili. La marxa de Josep Maria Escolà com a president es produeix per motius professionals, ja que «no li puc dedicar el temps que podia donar-li fins ara», afirma el dirigent. 
 

Deixen el club «sanejat i aquest any tindrem superàvit». Aquesta circumstància permet comptar amb una seguretat econòmica per a nous reptes. «Qui vingui ha de donar un pas endavant i ser valent. Ser més ambiciosos. Hem de pujar de categoria sí o sí», afirma Escolà, ja que «estem ben situats i en una línia per plantejar objectius més importants». No només en el vessant esportiu, sinó també en el social. Planteja que a més dels fitxatges forans que s’han de produir per reforçar la plantilla i fer augmentar el nivell, l’entitat també ha de créixer en la captació de nous patrocinadors i socis. «Comercialment hem de mirar allà on podem créixer» per a que es parli més del rugbi i comptar amb major transcendència dins la societat andorrana.
 

A l’actual junta hi ha disparitat d’opinions sobre l’opció de canviar de país per competir. Escolà és dels que porta temps indicant que faria el traspàs cap a Espanya, i fins i tot en el seu dia va assegurar que la seva continuïtat dependria entre d’altres aspectes que s’acceptés aquesta mesura. «Tenim un nivell de rugbi que allí on anem serà igual», i mirant-ho comercialment per la repercussió que pot comportar, «a Espanya podem arribar a una Primera Divisió. A França no arribarem mai a un Top 14». Amb aquest capítol apartat –en un futur proper no es tractarà– l’actual president destaca sobre el seu mandat que «marxem satisfets perquè pensem que s’ha fet una bona feina». Tot i que els resultats del primer equip han estat «normals», han aconseguit doblar el número de llicències i crear dos conjunts femenins. Aquesta temporada, els júniors, cadets i les noies han aconseguit «resultats molt bons».
 

Tot el període electoral provaran d’alleugerir-lo al màxim per «tenir la plantilla feta» al maig. I en aquest sentit ja treballen amb qui s’ha de fer càrrec del club, sinó és que acaba sorgint una segona candidatura. «Amb els fitxatges que s’estan treballant hi haurà opcions de pujar, perquè també tenim júniors de qualitat», assegura David Ferré, vicepresident del VPC, que posa altres objectius per a la nova junta, com potenciar el rugbi 7 i fins i tot posa sobre la taula la fusió amb l’RC Encamp-Pas de la Casa, una opció que de moment encara no s’ha tractat.

 

Coincidència de dates / Si no es produeix cap canvi inesperat, avui es confirmarà que el VPC jugarà la primera ronda de les fases d’ascens amb el Montech, el tercer classificat del grup 2 de Promoció d’Honor. En cas de superar aquesta primera eliminatòria el 2 d’abril, l’equip comptarà amb un problema d’efectius en el següent enfrontament, el 9 d’aquell mes, perquè el dia abans la selecció té partit a Israel i aquesta circumstància, si no es produeix cap canvi de dates, farà que perdi bona part dels membres de la primera plantilla.