Quatre anys de presó condicionada al pagament i 95.000 euros en indemnitzacions es la demanda a Jaume Cabot per l’afer andorra.ad, que ahir va viure la segona vista oral però que no ha pogut trobar una prova ferma de què el veí d’Encamp hagi vulnerat el dret a la intimitat d’una tercera persona i que hagi creat un fitxer clandestí amb dades personals i un document inveraç de manera immediata. Bàsicament perquè els informes dels pèrits, els que al desembre van posposar el judicis, no poden demostrar res al cent per cent que Cabot hagi creat el document amb les 15.995 adreces electròniques amb les contrasenyes, com diu el fiscal, però tampoc que l’hagi trobat a l’eMule, com defensa l’acusat.
 

No hi ha rastre de l’origen del document. Ni la Policia l’ha trobat reproduint les recerques pertinents que va fer Cabot aquella matinada del 3 d’octubre del 2005 (a la que diu que el va trobar al programa d’intercanvi d’arxius), ni tampoc T-Systems, l’empresa encarregada de fer l’auditoria a Andorra Telecom, llavors el Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA).
 

El cas és que la jornada va començar amb l’encarregat de T-Systems de fer les dues auditories a l’STA com a testimoni, una a mitjans d’octubre i l’altra al novembre. I es va menjar gairebé tot el matí amb unes tres hores de declaració. D’entrada, va afirmar: «És impossible que aquesta informació desaparegui si havia estat present a diversos servidors», va afirmar aportant una captura [nova al cas, que a la primera vista oral no havia vist la llum] amb nou usuaris dels quals vuit s’havien descarregat l’arxiu i un estava en procés.

 

Una intrusió interna a l’STA / D’allò, però el pèrit admet «no haver trobat el rastre. Al cap d’uns dies desapareix». Des del 3 d’octubre, havien passat entre 10 i 24 dies. En el torn de preguntes de la defensa, però, el representant de T-Systems va admetre que van fer recerca amb paraules clau, passwords i e-mail, i no van trobar res. «En base a això afirmen que no està a internet» afegint que podria ser que no el trobessin però si hi fos, com tampoc va poder afirmar al cent per cent que tampoc és una veritat absoluta que no hi hagi rastre de la recerca de Cabot. És més, va afegir que la intrusió interna a l’STA per extraure el document era una opció molt més factible ja que un «atac extern», parlant en termes de hacking, «requereix saltar-se els mecanismes de defensa». També concreta que el fitxer «és un muntatge d’altres dos. Un d’internet i l’altre, possiblement d’algú de dins l’STA (...) que té una intencionalitat de propagació. Però hauria de deixar traça». De nou una hipòtesi, aquesta, més a favor de la defensa que de l’acusació.
 

El primer testimoni també va començar parlant de l’altra captura de pantalla,la que sí va aparèixer a la vista oral de dimarts i en la qual es veien dos usuaris amb una IP andorrana –presumptament una de Cabot i l’altra del treballador de l’STA que segons l’acusat va exposar el fitxer amb les adreces andorra.ad i les contrasenyes–, asseverant que un dels company name sortia borrós i d’altres anomalies que el van fer dubtar de la veracitat, tot i que posteriorment  conclou davant la defensa que «no és una prova de prou valor». L’únic que sí afirma és que en aquesta captura es veu com Cabot entra a l’ordinador de l’altra IP andorrana, «que pot ser real o inventada», amb un atac remot, a distància. «Això és una atac hacker, segur». Però també va confessar que «és una hipòtesi» per deduccions, no una realitat.

 

El fals origen d’un ‘hacker’ alemany / El cert és que l’auditor de T-Systems sosté que Cabot va buscar «una pel·lícula, receptes de cuina i les contrasenyes del QuarkXpress [programa de disseny]» com explica l’acusat, i que fent la recerca a l’eMule es va trobar el nom dels fitxers que teòricament contenien els correus andorra.ad en possessió d’un hacker alemany, però que el contingut era un altre. Allà no hi havia res d’adreces de correus andorrans i tampoc es va poder trobar el rastre de recerca de Cabot perquè va utilitzar un software per fer-se invisible. «Es genera una traça falsa», va apuntar. La fiscalia cataloga de «sospitosa» aquesta mesura de Cabot –«no sabem que pretenia ocultant-se», es va qüestionar, però tant els pèrits com la Policia van assegurar que es tracta de mesures legals, fins i tot recomanables pels experts.

 

Quatre testimonis a l’hora / Després d’aquest etern interrogatori van entrar dos policies i un tercer exagent –a la pràctica un espectador, perquè gairebé no va intervenir– que gairebé dos anys després, al 2007, van tractar de reproduir tot el procés que Cabot havia explicat que havia seguit fins trobar l’arxiu, i un altre pèrit. Quatre testimonis a l’hora i dues versions dels fets. Les conclusions dels agents van ser que el disc dur de Cabot no contenia el fitxer i el pèrit va aportar que «no és possible demostrar-ho». Una primera declaració d’intencions, perquè aquest no es va mossegar la llengua i, amb l’etiqueta d’expert en la matèria, va tirar per terra totes les teories de la Policia, a més de deixar anar que no compartia «la manera de buscar el rastre» feta pels agents de l’ordre. «És tan fàcil com modificar el títol d’un arxiu perquè no es torni a trobar», «utilitzar un programa per canviar la IP [i per tant el rastre] és legal i recomanable», «buscar un arxiu sense tenir el hash [amb un algoritme] a l’eMule és estèril», «es va adquirir el disc dur massa tard per buscar un rastre», «cap dels programes que es descarrega Cabot són per hackejar» o «si no hi ha rastre de l’arxiu no té per què ser perquè l’ha esborrat, sinó també perquè windows [el sistema operatiu de Microsoft] reescriu tot allò que l’usuari no necessita» són algunes de les frases que contradeien les explicacions dels dos policies, fins el punt que qüestionats pel lletrat de la defensa, van admetre que els seus informes, replets de termes com «podria ser», «creiem», «pensem», «el més probable és que...»,  «no són proves». «Són opinions subjectives seves?», va preguntar l’advocat. «Sí. En base al que fem, expliquem les conclusions de manera objectiva», van respondre.

 

Innocent, o condemna sencera / A les conclusions, la fiscalia sosté que l’arxiu amb les adreces no apareix però que «és una evidència» que l’únic que es pot demostrar que el tenia era Cabot i que «no obté el fitxer per l’eMule, sinó d’una altra manera». També l’acusa d’entregar una captura a l’Agència de protecció de dades «molt temps després», modificant coses, amagant d’altres, fent intrusió en un altre ordinador. «Dubtem de la veracitat. La seva versió no s’aguanta per enlloc».
 

L’advocat defensor va insistir en què tant la Policia com T-Systems «fan un exercici literari de suposicions», que tot són hipòtesis i que a més no es basen en les més probables: «Admeten que hi ha una filtració malintencionada de la informació des de l’STA, que és la teoria més fàcil perquè no deixa rastre, i totes les acusacions tenen un 2% de probabilitat». També recorda que al presumpte treballador de la parapública que filtra el fitxer, se li demana el seu portàtil al cap de quatre anys (al 2009) i diu que l’ha tirat perquè se li ha cremat la font d’alimentació». Anant més enllà, va llençar a l’aire: «Com pot el meu patrocinat [Cabot] crear un arxiu amb 16.000 adreces i contrasenyes? Picant a la porta de cada usuari un per un i demanant el password? (...) No hi ha cap prova com per poder acusar-lo de res», va tancar.
 

 En tot cas, ja hi ha data per a la sentència definitiva: el 31 de maig a les 12 del migdia. I ni la defensa ni la fiscalia reculen. El primer demana l’absolució; el segon manté les tres acusacions i la pena citada a l’inici d’aquesta notícia.