Andorra la Vella
Els beneficis d’Andorra Telecom permeten tancar amb superàvit
Cinca assegura que el pressupost també estaria equilibrat sense el 100% dels guanys de l’empresa
El Govern va tancar els comptes del 2016 amb un superàvit de 22,6 milions d’euros, el que representa una diferència de 35,5 milions respecte l’any passat quan el resultat va ser de 13,2 milions de dèficit. Concretament, l’exercici 2016 es va tancar amb un superàvit de gestió de 38,8 milions d’euros als quals s’ha de restar la despesa financera per un cost de 16,2 milions per obtenir el resultat final de 22,6 milions positius. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va exposar que una contenció en la despesa, un increment dels ingressos, juntament amb un Euríbor a preu baix van ser els principals elements que van propiciar el superàvit. Segons la valoració del ministre, «els 22 milions de superàvit representen un 1% del PIB, la qual cosa és una dada extraordinària que millora el que se’ns exigeix amb un 2%».
Amb tot, cal recordar que el bon resultat respon, en gran part, al fet que des del 2015 l’Executiu utilitza el 100% dels beneficis d’Andorra Telecom i no el 30% com ho feia anteriorment –i com ho segueix fent en el cas de FEDA–, decisió molt criticada per l’oposició. Així, enguany els dividends de la companyia telefònica sumen 32,3 milions. Si només s’hagués repartit el 30% d’aquests més de 32 milions d’euros, el Govern hagués ingressat només 9,6 milions de l’empresa. Si als 32,3 milions ingressats enguany restem els 9,6 milions que haurien sumat amb només el 30% surt una diferència de 22,7 milions d’euros. Una xifra que coincideix amb el superàvit de caixa final. Per tant, sense fer ús d’aquest 70% de més dels beneficis d’Andorra Telecom, el resultat final hauria rondat el zero.
Tot i així, Cinca va deixar clar que «el bon resultat no és atribuïble a la política de repartiment dels dividends d’Andorra Telecom», ja que «també tindríem equilibri pressupostari sense utilitzar el 100% dels beneficis».
Increment dels ingressos / Tal com va detallar ahir el responsable de la cartera de Finances, el bon resultat de caixa es deu a l’increment dels ingressos patrimonials provinents d’Andorra Telecom (32,2 milions), de FEDA (2,5 milions) i de la comercialització dels euros (4,8 milions) que ascendeixen a 40 milions, un 71,5% més que el 2015. Respon també a la pujada del que s’ha recaptat en concepte d’impostos tant directes –82,9 milions, un 21,5% més que l’any anterior– com indirectes –290,7 milions, el 8% més–, així com en el control de la despesa.
Més concretament, s’han sumat 11 milions més a les arques de l’Estat que l’any anterior en concepte d’IRPF (28,5 milions) i 10 milions més en concepte d’Impost de Societats (40,6 milions). Aquest increment s’explica, segons el ministre, «a una millora de l’economia del país». Pel que fa als impostos indirectes, destaca un augment d’11 milions d’euros més que l’any 2015 recaptats amb l’IGI i una millora de la taxa del consum provinent de les importacions del tabac. Tot plegat «és un reflex de l’augment de l’activitat del país», va analitzar el responsable de Finances.
Aquest increment dels ingressos gràcies als impostos directes i indirectes «és una bona notícia», va destacar el cap de Finances, per «no dependre del repartiment de dividends de FEDA i Andorra Telecom». Tot plegat, ha permès, va deixar clar, «revertir la situació després de molts anys en situació de dèficit», la qual cosa servirà per disminuir l’endeutament.
Despeses marcades per la CASS / Un any més, l’increment més rellevant pel que fa a les despeses es troba en la transferència del Govern a la CASS per contraposar el dèficit de la parapública que ascendeix a 46,3 milions. Una quantitat que, tot i ser 1,6 milions menys que el 2015, segueix sent molt elevada. Referent a aquesta qüestió, Jordi Cinca va recordar que la falta de previsió va provocar que el 2010 s’esgotessin les reserves de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que, per tant, a partir del 2011 l’Executiu hagués de destinar part del pressupost a fer front al dèficit sanitari.
D’altra banda, les despeses de personal també s’han vist incrementades per l’obligació de complir amb la Llei de complements de jubilació dels funcionaris. Un augment del 5,4% respecte el 2015 que no s’hagués donat, apuntava el demòcrata, «si l’any 2000 s’hagués començat a fer, ja que durant 15 anys s’ha anat augmentant el compromís però no s’ha fet res per dotar la partida». Destaca, per contra, una reducció en les despeses financeres del 7,3% gràcies a un tipus d’interès favorable. Un context que pot canviar, segons els càlculs de Cinca, cap al 2019-2020 i pel qual «hem d’estar preparats».
Finalment, Cinca també va emfatitzar sobre la consolidació al voltant dels 45 milions d’euros de les inversions reals.
Amb tot, cal recordar que el bon resultat respon, en gran part, al fet que des del 2015 l’Executiu utilitza el 100% dels beneficis d’Andorra Telecom i no el 30% com ho feia anteriorment –i com ho segueix fent en el cas de FEDA–, decisió molt criticada per l’oposició. Així, enguany els dividends de la companyia telefònica sumen 32,3 milions. Si només s’hagués repartit el 30% d’aquests més de 32 milions d’euros, el Govern hagués ingressat només 9,6 milions de l’empresa. Si als 32,3 milions ingressats enguany restem els 9,6 milions que haurien sumat amb només el 30% surt una diferència de 22,7 milions d’euros. Una xifra que coincideix amb el superàvit de caixa final. Per tant, sense fer ús d’aquest 70% de més dels beneficis d’Andorra Telecom, el resultat final hauria rondat el zero.
Tot i així, Cinca va deixar clar que «el bon resultat no és atribuïble a la política de repartiment dels dividends d’Andorra Telecom», ja que «també tindríem equilibri pressupostari sense utilitzar el 100% dels beneficis».
Increment dels ingressos / Tal com va detallar ahir el responsable de la cartera de Finances, el bon resultat de caixa es deu a l’increment dels ingressos patrimonials provinents d’Andorra Telecom (32,2 milions), de FEDA (2,5 milions) i de la comercialització dels euros (4,8 milions) que ascendeixen a 40 milions, un 71,5% més que el 2015. Respon també a la pujada del que s’ha recaptat en concepte d’impostos tant directes –82,9 milions, un 21,5% més que l’any anterior– com indirectes –290,7 milions, el 8% més–, així com en el control de la despesa.
Més concretament, s’han sumat 11 milions més a les arques de l’Estat que l’any anterior en concepte d’IRPF (28,5 milions) i 10 milions més en concepte d’Impost de Societats (40,6 milions). Aquest increment s’explica, segons el ministre, «a una millora de l’economia del país». Pel que fa als impostos indirectes, destaca un augment d’11 milions d’euros més que l’any 2015 recaptats amb l’IGI i una millora de la taxa del consum provinent de les importacions del tabac. Tot plegat «és un reflex de l’augment de l’activitat del país», va analitzar el responsable de Finances.
Aquest increment dels ingressos gràcies als impostos directes i indirectes «és una bona notícia», va destacar el cap de Finances, per «no dependre del repartiment de dividends de FEDA i Andorra Telecom». Tot plegat, ha permès, va deixar clar, «revertir la situació després de molts anys en situació de dèficit», la qual cosa servirà per disminuir l’endeutament.
Despeses marcades per la CASS / Un any més, l’increment més rellevant pel que fa a les despeses es troba en la transferència del Govern a la CASS per contraposar el dèficit de la parapública que ascendeix a 46,3 milions. Una quantitat que, tot i ser 1,6 milions menys que el 2015, segueix sent molt elevada. Referent a aquesta qüestió, Jordi Cinca va recordar que la falta de previsió va provocar que el 2010 s’esgotessin les reserves de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que, per tant, a partir del 2011 l’Executiu hagués de destinar part del pressupost a fer front al dèficit sanitari.
D’altra banda, les despeses de personal també s’han vist incrementades per l’obligació de complir amb la Llei de complements de jubilació dels funcionaris. Un augment del 5,4% respecte el 2015 que no s’hagués donat, apuntava el demòcrata, «si l’any 2000 s’hagués començat a fer, ja que durant 15 anys s’ha anat augmentant el compromís però no s’ha fet res per dotar la partida». Destaca, per contra, una reducció en les despeses financeres del 7,3% gràcies a un tipus d’interès favorable. Un context que pot canviar, segons els càlculs de Cinca, cap al 2019-2020 i pel qual «hem d’estar preparats».
Finalment, Cinca també va emfatitzar sobre la consolidació al voltant dels 45 milions d’euros de les inversions reals.