PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els psicòlegs veuen en la CASS un fre per entrar a la cartera de serveis

El Col·legi afirma que la parapública així ho ha fet saber a les reunions de la taula de treball

Per Iván Moure

Una vista exterior de la seu de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.
Una vista exterior de la seu de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. | El Periòdic
L’entrada del psicòlegs a la cartera de serveis prevista per aquest any perquè les seves visites entrin a la ciutadania del Principat per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) corre perill quan semblava més aprop que mai de convertir-se en una realitat.

Després de dues dècades batallant amb l’administració pública perquè això fos així, el primer d’agost de l’any passat, el ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, va anunciar davant de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient que al llarg d’aquest any es regularitzaria la situació perquè la consulta als psicòlegs passi a tenir cobertura de la CASS. El col·legi de professionals d’aquest sectors va encaixar la notícia amb sorpresa. No ho esperaven, com així van admetre. Donaven la guerra per perduda. Obviament  també van mostrar alegria, però continguda… «Estem molt contents i satisfets, però amb moltes reserves», va manifestar llavors el president d’aquest  col·lectiu, Òscar Fernàndez. «És de sentit comú que sigui així, però falta definir com», va aclarir. Volia fets i no paraules.
 
El següent pas arran d’aquesta notícia va ser crear una taula de treball amb representants del Ministeri de Salut, la CASS i el Col·legi amb la intenció d’establir les bases i fins al dia d’avui s’han celebrat un parell de reunions, però gens encoratjadores. L’alegria continguda de Fernàndez sembla que ha acabat donant-li la raó. Segons va declarar ahir a aquest rotatiu el màxim representant dels psicòlegs, la situació es torna a torçar quan semblava que arribaria a bon port: «Sembla que la pròpia CASS ara té reticències. Així ens ho han fet saber en les dues trobades que hem mantingut. Es tracta d’un problema de pressupost i de despesa sanitària…», va explicar Fernàndez. En poques paraules, l’entitat que dirigeix Jean Michelle Rascagneres té tancats els números per al 2017 i no compta amb l’entrada del psicòlegs. Almenys a curt terminim no té els diners suficients per fer una nova incorporació.
 
Incomprensió de Fernàndez / El president del Col·legi de Psicòlegs es mostra ara contrariat amb aquest nou canvi radical per entrar a la cartera de serveis. No entén aquest «absurd» estira i arronsa, l’ara és un sí, ara és un no amb el qual juga la parapública. «En teoria la taula que s’ha creat a tres bandes és per definir les línies mestres de la nostra entrada a la cartera pública, però estem vivint tot el contrari. Tot això ha patit una frenada perquè la CASS s’hi oposa». Després de donar unes quantes passes endavant durant el 2016, ara es fa una enrera que continua obligant a què el ciutadà andorrà hagi de pagar-se de la seva butxaca el 100% de les consultes al psicòleg, sense ni un percentatge de reemborsament per part de l’Estat. Almenys fins el 2018.
 
LA CASS diu que no té vot / Des de la CASS, en contra del que diu Fernàndez, asseguren que és la primera notícia que tenen al respecte. Sense voler entrar més en detalls, la resposta al Col·legi de Psicòlegs és que aquesta decisió no és competència de la parapública: «Nosaltres no decidim les prestacions cobertes pel sistema sanitari andorrà. És una potestat exclusiva del Ministeri de Salut, que estableix la Cartera de Serveis i de productes de salut que s’han de finançar a través de la CASS».
 
El nou sistema sanitari ho preveia / El nou sistema sanitari, que està en plena reforma, preveia que el 75% del cost de la visita al psicòleg es reemborsés a través de la CASS. Com anar al dentista o al metge. I de fet ja tenia alguna mena d’esborrany sobre les condicions de la seva entrada. El propi Álvarez Marfany ho va avançar a finals de juliol de l’estiu passat en una compareixença davant de la Comissió Legislativa de Salut i Media Ambient, quan va dir que calien unes normes de control amb dues premisses principals: que la medicina preventiva es subvencionaria, i que les prestacions «de confort i amb poca evidència científica» no.
 
Però ara mateix, tot això és paper mullat fins que Salut no digui el contrari. Així que les dificultats per les quals passen els privats perquè continuen tenint el Servei de Salut Mental de SAAS com a competència, no preveu la solució que es presumia.

Comenta aquest article

PUBLICITAT