Les lesions van directament relacionades amb certs esports i disciplines. El boardercross és una d’aquestes i Lluís Marín les ha patit en aquesta temporada que recentment ha conclòs. Aquest fet va provocar que realitzés un curs discret i que no pogués tenir l’oportunitat de repetir resultats d’altres ocasions. L’espatlla la continua tenint tocada i està a l’espera d’obtenir els darrers diagnòstics per saber si s’ha d’operar o pot esquivar el quiròfan. Aquesta segona opció és la que prefereix.
 

La campanya de Marín va quedar marcada per les continues molèsties i lesions del rider. Aquest fet provoca que «ens quedem lluny dels objectius i expectatives que teníem fixades en aquesta temporada», assegura Carles Visa, director tècnic de la Federació Andorrana d’Esquí. Amb la caiguda que va patir a Hintertux al novembre en uns entrenaments va començar el seu via crucis, que no el va permetre competir correctament ni a la Copa del Món ni els Mundials de Sierra Nevada, ja fos per problemes a l’esquena o l’espatlla. Va ser «una muntanya russa al llarg de la temporada, cada vegada que trèiem una mica el cap el tornàvem a baixar un altre cop. Ens ha faltat aquest bon resultat que ens hagués donat la confiança necessària per poder redreçar aquesta situació». I ara que les coses no surten com en d’altres anys, «fa valorar molt més els grans resultats assolits durant la seva carrera, que no són fruit de la casualitat, sinó perquè és un gran corredor».
 

El mateix Marín admet que «no ha estat una temporada massa fàcil». Des de la primera lesió que ja no va tornar a estar bé d’esquena i espatlla. Tal és així que «en més d’un moment m’he plantejat parar la temporada perquè veia que les coses no sortien com m’agradarien». Fins i tot l’entrenador de l’equip francès de la Copa del Món, amb qui s’exercita, «em va dir que no em veia al 100% i si necessitava un descans que me l’agafés», però va decidir no rendir-se tot i comprovar que no estava bé: «Vaig intentar lluitar perquè encara creia en les meves possibilitats, volia lluitar una mica per aconseguir un resultat i salvar els plats però finalment no va poder ser». Properament es realitzarà una ressonància amb contrast que marcarà el seu estat exacte de lesió. No vol passar pel quiròfan i intentarà no operar-se. Tornarà als entrenaments l’1 de maig. Si ha de ser intervingut adaptarà els exercicis, però no canviarà la data. «L’objectiu de la pretemporada és arribar a la temporada següent sense molèsties i poder-la afrontar amb més confiança, perquè quan tens dolors per tot arreu, la confiança no és la mateixa», com li va passar en aquesta passada, que «m’ha dificultat més la feina del normal». 
 

Abans d’iniciar el curs, «les sensacions a la pretemproada eren millors que mai, per això apuntàvem tant a dalt en els objectius», però ben aviat es va veure limitat per lesions i molèsties, que competint l’afectaven greument, amb un rendiment on «no estic a l’atac, molt més a la defensiva i no se’n veu l’estil de riding que acostumo a tenir». No podia ser l’agressiu que li hagués agradat i aquesta pretemporada tampoc podrà fer-ho, pel que tractarà «d’enfocar-la d’una manera diferent i potser agafar menys riscos». Tot i així no desespera, perquè és part de la feina: «En un esport com el boardercross és impossible tenir una carrera sense lesions». Un dels objectius de la pròxima campanya serà classificar-se pels Jocs Olímpics, però primer vol centrar-se en estar bé, perquè la cita de Corea del Sud «ara mateix queda bastant lluny i crec que hi ha molta feina a fer».
 

Marín finalitza a la 23a plaça de la general de la Copa del Món, mentre que Maeva Estévez ho fa a la 19a de la d’Europa. La rider «fa una de les millors temporades que recordo», afirma Visa. La propera campanya seguirà apareixent a la Copa del Món, tot i que la d’Europa serà el seu calendari principal. «La meva temporada ha estat bastant positiva», assegura Estévez, que només va fer la meitat del calendari del campionat continental i tot ai així «he fet el meu millor resultat a la general. Això em dona molta confiança per la temporada vinent». Debutar al màxim circuit mundial li va servir per «comparar el meu nivell amb les més bones», de les quals «estic lluny».