Una conversa amb Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) dona un titular per minut. Les seves disquisicions sobre l’art i els artistes són lapidàries ja que no dubta en carregar contra aquells que considera «pintors feixucs» que s’encasellen en el passat i que són incapaços de crear obra nova. Perquè Arranz-Bravo és un pintor «viu, amb il·lusió», que no suportaria muntar una exposició retrospectiva, amb obra antiga. Encara treballa 12 hores al dia, «amb rigor».
 

La seva obra més recent es pot veure, paral·lelament, a la Sala d’exposicions del Govern, Artalroc, i des d’ahir a la galeria d’art Pilar Riberaygua. La selecció de pintures comprèn entre el 2015 i el 2017, amb diversos quadres creats durant el que portem d’any. «Jo faig les coses molt cuidades, sinó és un harakiri autodestructiu», va insistir. 
 

Per a l’artista, «els quadres s’han de defensar per ells mateixos, tot i que hi ha molt pintor pico de oro que defensa molt bé la seva obra. La feina d’un pintor és treballar, i tenir coses a dir. Per exemple, Velázquez es defensa sol». La creació d’Arranz-Bravo tampoc s’ha d’explicar amb paraules, perquè «tota obra sincera és un autoretrat», va argumentar.
 

«Política? ‘Vade retro’» / Arranz-Bravo va ser un pintor molt popular als anys 70 i 80 en els àmbits d’avantguarda de Madrid i Barcelona. Amb el temps, però, les institucions l’han deixat de costat perquè «culturalment el país s’està quedant esquifit. Els polítics no estan per la cultura, estan per coses més grises», va comentar. «Els països sense cultura no existeixen, perden definició», va lamentar el pintor. Per a Arranz-Bravo, els països han de defensar la seva cultura per alimentar la ciutadania. «Jo em nodreixo de la cultura», va assegurar.

 

Amb tot, l’artista defugi qualsevol posicionament polític: «Vade retro, Satanàs! Jo no em poso en política, la meva funció és pintar». Arranz-Bravo no vol guerrejar, ja que considera que «tot creador és pacífic. Tot art és construcció, fins i tot les collonades de Duchamp». 
 

L’obra més recent d’Arranz-Bravo es podrà observar –i comprar– durant les pròximes setmanes a la galeria d’art, on l’espectador podrà contemplar l’obra acolorida, amb força, amb passió, en què l’autor es mostra. Però no badin, perquè per a Arranz-Bravo el que té interès «és l’art que faré demà; el que ja he pintat no té cap mena d’interès».
 

Geni i figura.