Escaldes-Engordany
Veure un adult en patinet pel carrer ja no és estrany
Aquest giny i d’altres com la bicicleta són cada dia més usats per moure’s per les ciutats
El tema del transport urbà sostenible està obrint una nova dimensió. Els recursos convencionals com el cotxe, el bus o el metro comencen a tenir substituts seriosos que amb un llistat a la mà de pros i contres, guanyen de carrer. Els primers, però també més mal fan a la butxaca, son els vehicles elèctrics. I després està el producte per excel·lència, la bicicleta, que s’ha guanyat per mèrits propis un lloc privilegiat com a mitjà de transport a distàncies curtes fins el punt que s’ha convertit en la reina a multitud de grans ciutats de tot el món.
Àmsterdam és el summum d’aquest exemple. Atenció a la dada: si Andorra té 1,2 cotxes per habitant major de 16 anys, la capital holandesa compta amb 1,1 bicicletes. Però al Principat cada vegada hi ha més conscienciació, en especial quan l’Informe de Mobilitat de l’Automòbil Club d’Andorra (Imaca) de l’any passat recomanava la bici per al transport.
La cosa ha anat a més en els darrers mesos fins el punt que aquesta setmana s’ha donat el vistiplau a la reunió de cònsols a la implementació d’una xarxa de 50 bicicletes elèctriques compartides i repartides en 15 punts del país. Iniciativa, per cert, liderada pel Govern, el primer conscienciat de què s’ha de preservar el medi ambient. Hi haurà qui tingui dubtes, més per comoditat que per voluntat, però unes quantes coses són ben certes: «S’estalvia benzina, assegurança, pàrquing, impostos, no contamina, és un recurs més barat que el cotxe i guanyes temps en distàncies curtes», sostenen des de l’ACA.
Però el tema del transport sostenible comença a ser moltíssim més que comprar una bici. A banda del mil i un models que en podem trovar, a més de la convencional comencen a causar furor altres alternatives modernes i elegants. Per exemple les elèctriques, que a Andorra són un gran invent per vèncer sense gaire esforç les pujades i arribar suat al teu destí. Menció apart mereixen els patinets. No fa gaires anys era una joguina per a nens. Avui transiten pels carrers dirigits per executius, cambrers, professors… Tot tipus d’edat i classes social. També elèctrics, quedi clar. Els hoverboard, aquell giny d’una tauleta amb dues rodes, també és cada vegada més habitual veure-la pels carrers de qualsevol ciutat en vies d’evolució sostenible.
A Andorra s’estan creant les infraestructures per normalitzar la circulació d’aquests nous mitjans de transport però el negoci de venda ja està assentat. Una botiga laurediana, Anem Elèctric, és un bon lloc per entrar-hi i sortir d’allà amb el teu nou mitjà de transport. Això va fer EL PERIÒDIC D’ANDORRA, que té tota una flota de bicicletes i patinets perquè els seus treballadors es puguin desplaçar aportant el seu gra de sorra a la sostenibilitat, promovent l’esport -per poc que es faci, sempre suma- i sense problemes horaris. Les bases per fer cabuda a aquests nous i emergents clients de l’asfalt són cada vegada més. Ara cal que la societat s’ho cregui i comprovi que realment, és una eina de desplaçament més pràctica que les convencionals. El primer pas és que veure aquests ginys pel carrer s’ha normalitzat. S’ha aconseguit que veure l’usuari d’un patinet ja no sigui estrany, ni motiu de burla o de riure generalitzat.
Àmsterdam és el summum d’aquest exemple. Atenció a la dada: si Andorra té 1,2 cotxes per habitant major de 16 anys, la capital holandesa compta amb 1,1 bicicletes. Però al Principat cada vegada hi ha més conscienciació, en especial quan l’Informe de Mobilitat de l’Automòbil Club d’Andorra (Imaca) de l’any passat recomanava la bici per al transport.
La cosa ha anat a més en els darrers mesos fins el punt que aquesta setmana s’ha donat el vistiplau a la reunió de cònsols a la implementació d’una xarxa de 50 bicicletes elèctriques compartides i repartides en 15 punts del país. Iniciativa, per cert, liderada pel Govern, el primer conscienciat de què s’ha de preservar el medi ambient. Hi haurà qui tingui dubtes, més per comoditat que per voluntat, però unes quantes coses són ben certes: «S’estalvia benzina, assegurança, pàrquing, impostos, no contamina, és un recurs més barat que el cotxe i guanyes temps en distàncies curtes», sostenen des de l’ACA.
Però el tema del transport sostenible comença a ser moltíssim més que comprar una bici. A banda del mil i un models que en podem trovar, a més de la convencional comencen a causar furor altres alternatives modernes i elegants. Per exemple les elèctriques, que a Andorra són un gran invent per vèncer sense gaire esforç les pujades i arribar suat al teu destí. Menció apart mereixen els patinets. No fa gaires anys era una joguina per a nens. Avui transiten pels carrers dirigits per executius, cambrers, professors… Tot tipus d’edat i classes social. També elèctrics, quedi clar. Els hoverboard, aquell giny d’una tauleta amb dues rodes, també és cada vegada més habitual veure-la pels carrers de qualsevol ciutat en vies d’evolució sostenible.
A Andorra s’estan creant les infraestructures per normalitzar la circulació d’aquests nous mitjans de transport però el negoci de venda ja està assentat. Una botiga laurediana, Anem Elèctric, és un bon lloc per entrar-hi i sortir d’allà amb el teu nou mitjà de transport. Això va fer EL PERIÒDIC D’ANDORRA, que té tota una flota de bicicletes i patinets perquè els seus treballadors es puguin desplaçar aportant el seu gra de sorra a la sostenibilitat, promovent l’esport -per poc que es faci, sempre suma- i sense problemes horaris. Les bases per fer cabuda a aquests nous i emergents clients de l’asfalt són cada vegada més. Ara cal que la societat s’ho cregui i comprovi que realment, és una eina de desplaçament més pràctica que les convencionals. El primer pas és que veure aquests ginys pel carrer s’ha normalitzat. S’ha aconseguit que veure l’usuari d’un patinet ja no sigui estrany, ni motiu de burla o de riure generalitzat.