Un estudi encarregat el 1988 pel Comú d’Andorra la Vella sobre les places d’aparcament va rellevar una enorme carència. El 1992 es va fer una actualització i ara, amb Conxita Marsol, s’ha tornat a revisar. La conclusió continua sent la mateixa que 30 anys enrere: falten llocs per estacionar. La capital disposa actualment de prop de 3.000 places i segons l’informe ha de quadruplicar aquest servei; necessita crear-ne unes 8.000 més.  De fet hi ha carència de places tant en les de pupil·latge (5.000 són en concepte de lloguer) com de rotació (3.000).
 

La corporació local no està disposada a que aquest problema s’allargui més i ha posat fil a l’agulla. La solució? Ser benèvol amb les butxaques per facilitar l’aparició de voluntaris a construir: «Busquem la col·laboració tant pública com privada perquè el comú  no té ni disposició econòmica ni de terrenys per poder edificar», va deixar clar ahir la cònsol major de la parròquia, Conxita Marsol. 
 

L’objectiu per a la corporació local no és ni molt menys la de la recaptació econòmica. Al contrari. Això ho posen en mans del que vulgui construir i per posar-ho més fàcil i seductor, s’ha revisat la llei d’ordinació tributària comunal per a l’any en curs perquè a tot aquell que vulgui construir un aparcament es beneficiï d’una reducció del 90% en concepte de l’import de quatre taxes: la de la xarxa d’aigua pública, la d’aigües residuals –o clavegueram–, la de llicències urbanístiques i la de serveis urbanístics de revisió de projectes i impost de construccions. Si construir i mantenir un pàrquing suposa una despesa de 100.000 euros, tan sols s’hauran d’abonar 10.000. Una ganga per a qui tingui diners i propietats.

 

Problemes a diari / «Rebem molts vehicles a diari de gent d’altres parròquies que ve a treballar i també els dies de turisme. Aquest dos punts han marcat les nostres necessitats», va argumentar Marsol. Però també hi ha tres afegits que fan que s’hagi arribat a aquesta situació. D’una banda, molts dels aparcaments horitzontals –la seva gran majoria exteriors– que gestiona el comú són de terrenys en concepte de lloguer que qualsevol dia es poden perdre si ho reclama el propietari; de l’altra, que molts dels edificis de la capital –sobretot els més antics– van ser construïts sense pàrquing i això fa que els veïns hagin d’optar pel pupil·latge per poder resguardar el(s) seu(s) vehicle(s); i per últim, que el mig miler de llocs per estacionar al carrer, tant de zona blava com de verda que s’utilitzen principalment per estacionar els vehicles durant estones petites de temps «tendiran a desaparèixer gradualment en els pròxims anys», com així va reconèixer ahir Marsol basant-se en el projecte que la capital té entre mans per convertir-se en una ciutat sostenible. Ja ha passat, per exemple, a l’avinguda Meritxell, on s’han aprofitat les obres d’embelliment per suprimir la cinquantena de places que hi havia.

 

Quatre zones amb grans problemes / Així que el comú s’ha vist obligat a reaccionar i capgirar aquesta tendència. L’ajut econòmic porta un asterisc, que es tracta de què per ser beneficiari d’aquest 90% de descompte en taxes i impostos, com a mínim cal que l’edifici en qüestió tingui un mínim d’un 70% d’espai destinat a l’aparcament de vehicles.
 

D’altra banda, han de ser emplaçaments d’una de les quatre zones amb més precarietat en places d’aparcament detectades a l’estudi: l’avinguda Meritxell i els carrers de Ciutat de Valls, Príncep Benlloch i Doctor Mitjavila. «Són zones precàries en aquest sentit. No tenen on aparcar i hem de tenir en compte que a més, les estadístiques diuen que a Andorra la gran majoria té dos cotxes. Així que es necessari. Beneficiarà tothom. Veïns, treballadors, comerç i turisme», va assegurar la cònsol major.