El Land Art està ben a prop de treure a la llum la segona biennal internacional, la qual espera tenir un enorme impacte dins el Principat. Fins el punt que el país del cor dels Pirineus es convertirà en un museu gegant. Si al 2015 hi van prendre part una quinzena d’artistes, per al 2017 seran una seixantena. Es quadruplica la implicació, cosa que agrairà el paisatge. La primera edició, però, es va fer durant la tardor i es va allargar per un mes. De cara al 2017 seran tres mesos d’exposició per tot el país i les dates s’avancen. En un parell de setmanes es preveu la inauguració.
 

Són quatre els eixos principals que l’organitzador, el dissenyador Pere Moles, ha seleccionat per a la pròxima biennal. El primer es podrà veure ja a la inauguració. És el de l’antiga fàbrica de llana que hi ha a Escaldes, un edifici que estava abandonat des de feia diversos anys però que s’ha reformat. «L’hem convertit en un centre d’informació, exposició i vídeo art», apunta Moles. Allà hi hauran 21 obres, moltes d’elles sota la temàtica de l’ús que havia tingut la fàbrica. Entre elles destaquen quatre de la fundació Sorigué, la qual compta amb una col·lecció privada de les més importants a nivell europeu que s’han enamorat del projecte Land Art i s’han volgut implicar.
 

Un segon eix és el batejat com el camí dels drets humans, que va des del Coll de Jou de Sant Julià fins al parc natural de Sorteny. 30 quilòmetres separen l’inici i el final d’un espai al qual l’entorn compartirà protagonisme amb una vintena d’obres més. «Aquesta via era l’habitual d’entrada de refugiats en temps de conflictes bèl·lics als països veïns i simbolitza la llibertat i l’esperança», reflexiona l’organitzador. Cridarà l’atenció per sobre de tot la reproducció d’un nen a braços d’un altre que es farà a escala gegant a la tartera del Carroi. «Impactant i molt visual», reconeix Moles. Es podrà veure des d’Andorra la Vella i Escaldes, com Longitud sense amplada de Miquel Mercè, l’obra de la biennal del 2015 que representava una línia blanca que estava al mateix emplaçament. Amb tot, podrem trobar obres de tot tipus al llarg de tot el camí: tres a Sant Julià, cinc a la capital, sis a la Massana –un d’ells també molt curiós d’una artista alemanya, Irene Anton de Berlí sota en nom Invading network– i cinc a Ordino.
 

Canillo també tindrà el seu racó de Land Art a la zona del mirador del Quer. «Hem fet una crida artística perquè s’interpreti què és un mirador», ha pretés Moles. Vuit obres més hi seran exposades, entre elles una del mexicà Ivan Juárez, que exemplificarà un sky cabin, un petit espai tancat des d’on es pot veure el cel per un forat, i un altre de Jordi Solé que directament ha fet un periscopi gegant amb un contenidor de vaixell.
 

I per acabar s’adaptarà la zona Ras dels voltants del Llac d’Engolasters perquè tothom pugui aportar el seu gra de sorra i fer art. «Durant tres mesos, fins el 28 de juliol, qualsevol cosa que s’hi faci no es tocarà», suggereix Moles. Un moviment de terres, donar forma a un tronc i posar-hi qualsevol element portat de casa que s’hagi elaborat amb la intenció de que sigui una obra artística romandrà allà «sempre que sigui respectant el medi ambient». En tot cas, del 8 al 19 de maig, pujaran 1.500 escolars d’Andorra a la zona per fer la seva petita aportació. 
 

Al 2015 el llac estava buit i s’hi van trobar tot tipus de treballs. Per al 2017, amb aigua, l’escenari donarà més joc. L’important, però, és «que tothom pot ser partícep», destaca Moles.