L’Unicaja tenia una festa muntada per al seu públic que va començar amb l’oferiment del títol de campió de l’Eurocup conquerit la setmana passada i que continuava amb el partit contra el MoraBanc Andorra, que va acabar sent la víctima perfecte per arrodonir una gran jornada festiva al mític pavelló José María Martín Carpena. L’equip que dirigeix Joan Plaza va obtenir un triomf que permet al seu equip obrir les distàncies amb la vuitena plaça i el MoraBanc torna a casa amb una derrota que pot deixar-lo sense el matalàs de triomfs que tenia. Si el Bilbao guanya avui a casa contra l’Obradoiro, l’igualarà a 14 victòries.
 

La posada en escena va mostrar d’una banda un MoraBanc ambiciós i amb les idees clares i de l’altra un Unicaja com perdut, tou en defensa i tirant del talent individual per aguantar l’alt ritme imprès pels de Joan Peñarroya.
 

Shermadini i Jelínek van exemplificar el potencial interior i exterior dels tricolors amb dues cistelles que van fer pujar el 0-5 al lluminós. La cosa va anar a més. Els locals no trobaven la manera d’endollar-se al partit, concedien cistelles fàcils i Albicy va veure una autopista pel mig que no va dubtar a creuar fins anotar una safata que ampliava a set punts la renda arribats al minut 7 de joc (16-23) però tota la feina feta va desaparèixer amb els triples d’Smith i Díez que tornaven a equilibrar el marcador (22-23).
 

Amb 25-27 va acabar el primer quart. Molt poc premi per als mèrits fets al parquet, on el MoraBanc estava dominat de manera clara. Shermadini estava tornant generant molts problemes en defensa a l’Unicaja, tant quan sortia a tirar bloquejos a la zona de pick and roll com a la pintura, on ni Omic podia contrarestar els moviments del georgià. «O el marqueu per davant o se’ns menja», va alertar Joan Plaza als seus jugadors a l’entreacte. El cert, però, és que els locals van mostrar una altra personalitat al segon quart. 
 

Les mans en defensa es van multiplicar. Shermadini era vigilat estretament per tots. Estava rodejat per davant, i també per darrere i els costats. I el MoraBanc es va ennuegar en veure que ja no podia buscar situacions favorables per al seu referent. Les finalitzacions en atac van començar a repartir-se i el percentatge d’encert, a caure en picat. A l’altra banda de la pista, Omic, Suárez i Díez van capgirar la tendència. L’Unicaja es va posar per davant i des de llavors ja no va haver-hi manera d’aturar-lo. Al descans, els de Plaza ja havien obert una petita escletxa (45-38).

 

Espectacular intercanvi de cops / El tercer quart es van veure minuts realment vibrants, amb un intercanvi de cops d’alt nivell entre un campió de l’Eurocup que ja havia trobat el seu lloc a la pista i un MoraBanc gens disposat a ser una presa fàcil. Uns i altres anaven a ple rendiment defensiu, les cistelles que es veien eren fruit de jugades de mèrit però un petit detall va impedir que els de Peñarroya tornessin a posar-se per davant: el rebot. Omic i Suárez van saber fer-se amb el terreny de la pintura i caçaven rebots que van permetre l’Unicaja tenir dobles opcions d’anotació. El talent dels canells de Jamar Smith, Jeff Brooks y Kyle Fogg, va fer la resta. Quatre triples consecutius van fer inútil la bona defensa d’un MoraBanc que a l’acabament del tercer quart i després de deu minuts de gran esforç es trobava fins i tot pitjor que al descans en el marcador (66-56).
 

Fogg es va encarregar a l’entrada del darrer quart de què els tricolors ni tan sols busquessin un últim intent de reacció. Va clavar dos triples que van fer un mal psicològic ja irreparable. Les presses van provocar més concessions defensives, cistelles fàcils que cada vegada feien més coll amunt la remuntada. Nedovic anotava des del triple sol, Díez va penetrar sense que ningú l’aturés, Suárez culminava sol, sota cistella, una sèrie de passades i en atac, sense recursos, amb Shermadini anul·lat, el que agafava la responsabilitat era el nou. Czerapowicz. Així, difícil. L’Unicaja va jugar a plaer els últims minuts, els seus jugadors van engordir les xifres i el marcador va acabar sent massa sever per a un MoraBanc que no va estar tan lluny de l’Unicaja com diu el 93-69 final.


«El rebot ofensiu ha estat una sagnia»