«No sempre és fàcil fer riure als que no en tenen ganes», admet en Lluís Dejuan, àlies El doctorcete, un dels dos voluntaris del SAAS que dediquen part del seu temps lliure a divertir la canalla ingressada a l’hospital i a les seves famílies. «Ajuda tota la família, tots riuen i s’obliden de per què estan allà», afegeix l’Anna Ortiz, l’altra voluntària que es posa el nas de pallasso quan fa falta arrencar rialles. 
 

«Al SAAS hi ha un total de 23 voluntaris, vuit que estan al centre sociosanitari el Cedre i 15 a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell», explica la responsable del voluntariat al SAAS, Mònica Insa. Els voluntaris visiten i fan companyia als residents al Cedre, les persones ingressades al centre hospitalari i també a Salut Mental. A més, a l’hospital s’ofereix el servei Riure amb nassos, pensat, sobretot, per a la canalla, tot i que també per a gent gran. De fet, ja fa tres anys que s’organitza l’activitat.

L’Anna i el Lluís es van formar a Tarragona amb la Sandra Aurora, una experta pallassa d’hospital que els ha explicat tots els secrets. «El pallasso hospitalari no fa circ, el cor i el cap són el més important, molt més que el nas i les ulleres», relata Dejuan. De fet, els pallassos fan una mica de psicòlegs, i en els primers minuts de ser en una habitació «ja captem com estan», assegura en Lluís.

La Ramoneta és l’alter ego de l’Anna, que afirma que fer de pallassa és «màgic! Es crea un ambient d’alegria amb tota la família». Amb tot, abans que la Ramoneta faci la seva entrada triomfal, l’Anna, la voluntària, entra a l’habitació per copsa l’estat d’ànim de pacient i acompanyants i avisar de l’arribada de la pallassa. Si cal, es deixa per un altre dia. En general, però, «quan passem la porta de les habitacions arrenquem un somriure», subratlla en Lluís.

Riure amb nassos és un servei a la carta, és a dir, que s’organitza a petició de la família de la canalla ingressada per fer-los oblidar durant una estona que estan a l’hospital.