La novel·la El xiscle de la sirena, guanyadora del premi Fiter i Rossell 2016, es va presentar en societat ahir a la llibreria La Puça de la mà del seu autor, Josep Maria Ràfols, segons informa l’agència ANA. L’escriptor va destacar «la gran sort» que ha tingut en rebre aquest premi en la seva primera novel·la i ha comentat «la gran sorpresa» que ha suposat aquest reconeixement després de tants anys dedicat al món del periodisme escrit i televisiu.
 

«Ha estat una gran recompensa i, sobretot, un alliberament». Amb aquestes paraules Ràfols va posar en relleu la importància d’aquesta obra en la seva nova etapa com a escriptor. Una experiència que, segons Ràfols, tindrà continuïtat en els pròxims anys amb més novel·les. En aquest sentit, el periodista i escriptor va explicar que «després d’estar tants anys lligat a escriure en un temps determinat i amb certes limitacions, ara ha arribat el moment de deixar-me anar».
 

Pel que fa a l’obra, El xiscle de la sirena fa un recorregut per diferents etapes de Barcelona i el seu procés d’obertura amb una visió històrica basada en un any d’investigació, tal com va indicar Ràfols. A més, la novel·la combina el factor històric amb la intriga, atès que tot es desenvolupa en el marc d’un triangle amorós d’una autoritat militar barcelonina, una ballarina del teatre de la Santa Creu i un conqueridor italià. El relat d’una dona maltractada –casada contra la seva voluntat– acaba derivant-se en el seu suïcidi al mar convertint-se en una sirena. La creació d’una secta al voltant de la figura d’aquesta sirena acaba desenvolupant una narració que s’allargarà al llarg dels segles en un final apocalíptic amb la venjança com a principal motivació.
 

La novel·la inclou un petit detall a Andorra, ja que dos dels protagonistes que fugen de França per la guerra de religions acaben al poble de Pal on formen part de la construcció d’un nou absis per incloure el retaule desitjat pel mossèn a l’església del poble. Ràfols també ha destacat que «volia dedicar una petita pinzellada a Andorra com a terra d’acollida de gent perseguida a altres llocs».