L’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) considera que la nova llei creada per regular el cos especial no millora les condicions dels agents i que els deixa «igual o pitjor» del que estaven. Així ho va destacar ahir el president de l’associació, Joan Torra, després que dijous passat s’aproves la legislació en una sessió del Consell General. 
 

El col·lectiu creu que el projecte de llei «no concreta res» i que malgrat que han pogut participar en l’elaboració d’aquest, l’Executiu no els ha «fet cas en cap de les esmenes» que han presentat. Per tant, no «podem saltar d’alegria, perquè després de 25 anys s’ha aprovat la llei però no s’especifica ni s’aclareix res».
 

Així mateix, Torra critica que tot i que s’ha fet la llei, encara s’hauran de crear prop de «25 o 30 reglaments per acabar de completar-la, i això no s’entén». En un principi, dits reglaments «haurien d’estar vigents en un any, menys el primer –que estarà relacionat amb la jornada laboral–, aquest hauria d’estar fet en sis mesos, però no creiem que sigui així». Tot plegat fa que «tinguem  una desmotivació general, perquè no s’ens ha escoltat». 

A més, Torra assegura que al no estar la llei concretada i al haver-se de crear encara els reglaments, «el Govern pot fer i desfer el que cregui convenient, ja que els pot aprovar sense tenir-nos en consideració, doncs la llei no diu en cap moment que hagi de comptar amb nosaltres [el sindicat de Bombers] per elaborar-los». Tot i això, un cop s’aprovin el reglaments, «presentarem recursos si així ho creiem adient». 

 

Assegurança específica / Un dels reclams del col·lectiu era que la llei contemplés una assegurança específica per al cos de Bombers «perquè les viudes o els fills dels agents poguessin rebre alguna cosa en cas d’accident». Torra destaca que la nova legislació esmenta que «tindrem una assegurança» però que no la «defineix ni diu quines condicions té. I com aquest, trobem molts altres casos». 
 

Per exemple, detalla Torra, «demanàvem que a la llei s’especifiqués la jornada laboral i el límit d’hores que podem fer, però no es detalla, és més, es remarca que aquests aspectes ja es contemplaran més endavant amb un reglament fet específicament». 

 

Dret a vaga / En relació al dret a vaga –un altre punt que també reivindicava el col·lectiu– Torra puntualitza que en el primer esborrany de la llei aquest dret «no es contemplava, llavors ens vam queixar i es va introduir, però a la llei aprovada s’especifica que el poder de decidir quan i com podrem fer la vaga recaurà en el Govern, per tant, tampoc hem avançat massa. Ja que, per exemple, l’Executiu pot aprofitar els serveis mínims per derogar la vaga. Nosaltres volíem que la legislació especifiqués els serveis mínims que ha de tenir el cos, i no s’indica, d’aquesta manera, podem estar treballant 15 o 20 bombers i el Govern pot dir que si volem fer la vaga els serveis mínims han de ser de 50 agents, un punt que ens pot perjudicar». 

 

Més enllà de les fronteres / La nova llei estableix que els Bombers podran actuar més enllà de les fronteres andorranes, vers aquest fet, Torra assegura que es tracta d’una pràctica «que ja fèiem, i sense cap legislació que ho regulés. Hem apagat focs a la Seu d’Urgell i als voltants, i hem col·laborat amb estacions foranes en diferents ocasions, per tant, no és cap novetat». Amb la formació continuada «passa el mateix, nosaltres ja ens anem formant, però el que demanàvem a la llei és que s’especifiqués més, per exemple, que es posessin el nombre d’hores mínimes mensuals que havíem de fer de formacions, i això no s’especifica, novament es diu que ja es regularà amb els reglaments». 

 

Agents de l’autoritat / Així mateix, la nova llei diu que a partir d’ara els Bombers seran considerats agents de l’autoritat, malgrat això, «no es detalla les funcions o les característiques». 
 

A banda d’aquests fets, Torra puntualitza que alguns articles de la nova reglamentació es remeten a altres articles «de la llei de funció pública o del codi laboral. I aquestes legislacions s’estan canviant, per tant, no té sentit». 
 

Per tot, el president considera que la llei «no dona seguretat jurídica i que la seva aprovació ha estat més un compromís polític» que una concreció dels deures i drets del cos. «I la veritat és que per fer-ho així podríem haver esperat, ja hem estat esperant 25 anys i no venia d’un any més».