Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, es troben les d’una nova espècie, Prorotodactylus mesaxonichnus, corresponent a un rèptil que va viure al Pirineu fa entre 247 i 248 milions d’anys però que no estaria emparentat amb els dinosaures. 
 

D’aquest nou rèptil se’n coneixia fòssils però no se’n tenia constància de cap petjada, per tant, les descobertes a zones del Port del Cantó, a l’àrea de Pont de Suert i al municipi de Sarroca de Bellera, són les úniques del món conegudes fins al moment.

 

Les bases de l’estudi / L’estudi publicat es basa en l’anàlisi de petjades fòssils (icnites) que van deixar diversos grups de rèptils sobre aquests sediments, així com dels ecosistemes on varen viure. A més, l’anàlisi de les roques en les tres àrees pirinenques diferents ha permès veure que els ambients triàsics estaven formats per rius sinuosos i planes d’inundació. En tots aquests ambients hi vivia una gran diversitat de faunes de vertebrats, majoritàriament corresponents a arcosauromorfs, el grup de rèptils que posteriorment va donar lloc als cocodrils i als dinosaures.
 

L’estudi de les petjades també ha demostrat que els arcosauromorfs de mides més aviat reduïdes (d’aproximadament mig metre de llarg) dominaven, però, tot i menys abundants, també hi havia exemplars de més de tres metres de llargada.