Aquesta temporada que acaba de finalitzar la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) ha aconseguit resultats històrics. En globals, els rànquings minven lleugerament respecte el curs anterior, que havia estat considerat de magnífic, però en particular sí que s’arriba a unes posicions que no s’havien vist en molt de temps, quan el funcionament de rànquings FIS era diferent i hi havia més opcions d’assolir punts.
 

 Entre els destacats de la campanya estan Joan Verdú i Mireia Gutiérrez. El corredor se situa a la 31a posició a la disciplina de supergegant, mentre que l’esquiadora és 44a en eslàlom.  En el rànquing històric trobem a Vicky Grau que va arribar a ser 33a en eslàlom, Santi López 69è en descens i Gerard Escoda 84è en eslàlom. Però a la dècada dels noranta el funcionament variava i aquestes referències no es poden mesurar de la mateixa manera que amb el sistema actual. «Els que hem aconseguit són resultats dels millors de la història. N’estem molt satisfets i ens indica que estem seguint la bona línia», destaca Carles Visa, director tècnic de la FAE. 
 

La fita principal de la federació no només és la millora als rànquings, sinó que també «busquem entrar de manera més continuada a les segones mànegues de la Copa del Món. És l’objectiu on volem anar. Es tracta d’anar avançant sempre i seguir fent passos endavant». I no només es fixen en el futur més proper, sinó a mitja distància, amb la meta de les finals de la Copa del Món que es disputaran a Grandvalira el 2019. Allí només hi seran els 25 millors de cada disciplina i «és on volem anar, tot i que coneixem la dificultat que suposa». Una cosa va amb l’altra i «si som capaços de ser presents a les segones mànegues, conseqüentment el rànquing millorarà». Aquesta passada temporada Gutiérrez va aconseguir-ho en dues ocasions, a Semmering (Àustria) i Zagreb (Croàcia). A la prova balcànica ho havia assolit per primera vegada un any abans.  
 

Seguir millorant a les classificacions obliga a que la progressió sigui continuada. «A partir del 200 començar a baixar de rànquing cada cop es fa més complicat perquè hi ha corredors de molt nivell», indica Visa, i per donar el salt per ser entre els més destacats «és tot un conjunt. Hi ha d’haver un treball físic al darrere, i també mental. El corredor a mida que va creixent ha d’anar millorant en confiança i ell mateix ha de comprovar que va millorant». Es una tasca que no s’atura i al llarg de la temporada els entrenaments són múltiples per jugar-s’ho tot en molt poc temps durant les curses. «Hi ha una gran quantitat de repeticions perquè tot surti bé», a més d’altres factors externs del que és la preparació, com «el dorsal si està més endavant o darrere. No és el mateix sortir en una posició o una altra». I també hi ha la problemàtica de «les lesions, que són una de les grans dificultats que ens trobem en aquest esport».
 

Els 8.66 punts FIS permeten a Verdú ser 31è en supergengant, mentre que en combinada alpina és 75è amb 25.92 punts. En gegant 101è (13.34) i en descens 127è (23.97). Gutiérrez és 44a en eslàlom amb 10.05. Hi ha altres corredors de la FAE amb rànquings destacats. Marc Oliveras és 110è en descens (20.23), Àxel Esteve 211è en eslàlom (19.78), 205è en gegant (18.92), 198è en supergegant (27.45) i 196è en combinada (42.32). Kevin Courrieu, tot i la lesió de genoll, és 182è en supergegant (33.23) i Carmina Pallàs 139a en descens (42.90).