La Lliga Endesa està en plena recta final de la fase regular i això es nota. Equips com el BC MoraBanc Andorra ho estan patint. Fa 15 dies que Beqa Burjanadze arrossega molèsties al genoll dret, igual com Thanasis Antetokounmpo al bíceps femoral. El grec, de fet, no va poder jugar la setmana passada davant el Fuenlabrada i fins dimecres no es va reincorporar els entrenaments. Es pot dir que tots dos estan ja gairebé en plenes facultats per afrontar la final de demà, Bilbao-MoraBanc (12.30 hores), vuitè contra novè, però Joan Peñarroya es va aixecar ahir amb un nou problema: Andrew Albicy. El base francès va passar una nit de dijous de gossos per un procés víric que segons els serveis mèdics del club està «en pendent d’evolució». Vaja, que és dubte. Un altre neguit per al tècnic, a qui li ha caigut un altre problema 48 hores abans de l’inici del partit a Miribilla. 
 

Peñarroya no té més remei que resignar-se davant la situació: «Estem acostumats a viure situacions com aquesta. És una més. Esperem que diumenge ens pugui ajudar i si no pot ser, seguirem endavant com hem fet les últimes jornades».
 

No hi ha temps per lamentar-se, fent un cop d’ull a la classificació. Una victòria a Bilbao deixaria la classificació per als play-off en safata de plata i si el Múrcia perd, serà matemàtica. Una derrota, per contra, deixaria els de Carles Duran a una victòria i aquí entraria en joc l’average, comptant també amb què Múrcia i Estudiantes mantindrien les possibilitats de lluitar per la vuitena plaça amb tres jornades pendents de disputar-se. Al Poliesportiu va guanyar el MoraBanc 85-81.
 

Les ratxes d’un i d’altres són antagòniques. Els tricolors porten tres victòries en quatre partits, però totes elles aconseguides al fortí del Poliesportiu... A domicili són cinc derrotes des de la proesa a la pista del Gran Canària. Els homes de negre arriben a la cita amb dubtes i en un moment delicat que es dedueix de perdre els dos darrers partits contra rivals de la part baixa: a casa davant l’Obradoiro i fora contra la Penya.
 

Però Peñarroya ho té clar: «M’espero el millor Bilbao». El motiu? «És cert que ve de perdre dos partits però el d’abans era contra el València i va guanyar fent un partidàs. Mumbrú, Hervelle, Salgado, Tabu... Tenen un equip fet per jugar el play-off i saben com afrontar aquest tipus de partits. Si perden diran adéu a la temporada així que tiraran de talent, que en tenen molt, i de veterania, que en tenen encara més».
 

Un dels capitans, David Navarro, no nega que està sent una setmana diferent: «Sí que és cert que es nota que [aquest partit] és com una final.  Volem guanyar, tenim ganes d’entrar al play-off aconseguint-ho així però no deixa de ser el següent partit. Encara queden quatre i sempre preparem els partits per guanyar».

Més contundent va ser Peñarroya. Ell no parla de play-off ni de finals. Sempre eludeix aquest tipus de declaracions perquè prefereix el discurs del partit a partit, de que tots són importants. Però ahir, el manresà va ser més contundent que de costum. «És un partit obert que ens ve de gust jugar. Si guanyem només quedaria un rival que ens podria treure la vuitena posició. Anem preparats, convençuts de competir i de vèncer».

 

L’etern debat de perdre fora / I si algú en té dubtes, perquè tot el que es guanya al Poliesportiu es perd als desplaçaments , Peñarroya també té clar no que ha de ser un factor a tenir en compte: «A domicili hem guanyat dos partits però tenim quinze victòries, que està bastant bé. O potser era millor guanyar set partits fora i sis a casa? Fora no guanyem tant, però estem competint bé, jugant bé, i diumenge sabem on i contra qui juguem, què hi ha en joc. I no dubteu que buscarem la setzena victòria». Que, com no, seria històric.