Les pensions i ajudes del Principat estan estancades, així ho va destacar ahir el raonador del ciutadà, Josep Rodríguez, durant la presentació de l’informe d’actuacions i recomanacions corresponent al 2016 davant de la comissió legislativa d’Interior. 
 

Rodríguez va especificar que durant l’any passat la seva institució va rebre 102 queixes socials (un 22,8 més que el 2015). I que aquest augment respon al fet que el nivell «de vida que es necessita per viure a Andorra» és cada cop «més elevat», mentre que «les pensions i ajudes han variat molt poc, així com els sous». Per aquest motiu, el raonador considera que s’han de «revisar» els barems i protocols de les ajudes socials per establir-los en funció «del que necessita una persona per viure» i perquè no siguin tant «burocràtics, doncs el ciutadà hauria de rebre segons el que ha contribuït al país». 
 

En aquest sentit, Rodríguez va afegir que el col·lectiu que pateix més la manca d’ajudes són les persones grans, «n’hi ha que amb el que reben no poden viure o no poden menjar cada dia», per tant, cal «revisar també amb molta cura les jubilacions i les pensions de viduïtat, ja que són ciutadans que han estat treballant pel país durant tota la seva vida laboral». 
 

El conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, i el del Partit Socialdemòcrata, Pere López, van sumar-se a aquesta «preocupació» i van constatar que el país presenta mancances en matèria social. 

 

Els habitatges / Les queixes de l’any també es van centrar en diferents «accions privades». El raonador va rebre 110 referents a aquest sector, mentre que el 2015 en va atendre 84. La majoria de les reclamacions anaven relacionades amb els habitatges; «en la dificultat de trobar-ne, en problemàtiques a l’hora de pagar els lloguers, etc». Per tot, el raonador recomana «fer un contracte marc d’arrendament» i «que el departament d’Afers Socials revisi les condicions de les ajudes perquè s’ajustin més a la realitat dels ciutadans».

 

Altres queixes / D’altra banda, Rodríguez, va matisar que les queixes sobre l’administració general «han pujat un 16%», ja que l’any 2016 se’n van rebre 87 i el 2015 en van ser 75». El raonador creu que aquest augment es deu «al nou departament de Tributs i Fronteres, ja que hem rebut diferents queixes en relació a aquest sector». 
 

Els expedients sobre l’àmbit de justícia «han disminuït un 14,70%». Doncs l’any passat Rodríguez en va atendre 39 i el 2015 en van ser 39). En aquest sentit, el raonador va assegurar «es comencen a notar canvis» en la gestió jurídica. I és que malgrat que les queixes d’aquest sector continuen sent pels retards en la resolució de casos, «actualment hi ha una renovació de tot el marc jurídic amb nous espais, nou personal, etc. S’està prenent consciència de les mancances». 

Tanmateix, el raonador va destacar que les queixes institucionals «han augmentat un 30,5%», passant de 14 el 2015 a nou l’any passat. I que les de finances i urbanisme s’han mantingut força «estables», sense sobrepassar en cap dels dos casos les 10 queixes. 

 

Dades globals / L’any 2016 la institució del raonador va atendre 351 expedients (un 16,22% més que el 2015) i va fer 1.208 entrevistes (un 16,82% més que el 2015). Segons Rodríguez, l’augment es deu a dos factors: «el període de crisi que hem viscut els darrers anys i el coneixement que té la ciutadania sobre la figura del raonador, ja que cada cop és més coneguda». 
 

A més, Rodríguez va especificar que el 22% dels expedients resolts donen la raó «als ciutadans» i que la resta (78%) «la dona a l’administració», matisant que aquestes dades «són força similars a les d’altres països propers». 
 

En relació, el conseller liberal, Jordi Gallardó, va destacar que caldrà «millorar» perquè es doni més raó als ciutadans i que s’haurà «d’estar alerta» perquè no hi hagi retrocessos en els drets fonamentals. Mentre que la consellera de Demòcrates per Andorra (DA), Sofia Garrallà, va destacar que caldria estar més pendents de les queixes que es repeteixen, perquè «any rere any» es donen problemes similars.


Modificació de la llei per canviar les funcions i potestat