PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Monuments a la Unesco

Cultura informa els comuns de la candidatura que es vol presentar a patrimoni de la humanitat

Per El Periòdic

L'església de Santa Coloma.
L'església de Santa Coloma. | El Periòdic
Andorra avalua liderar una candidatura a patrimoni cultural de la Unesco amb 11 monuments més el castell de Foix i la catedral de la Seu d’Urgell. El projecte gira entorn del relat de la formació d’Andorra com a país i la idea és que la proclamació fos el 2019, coincidint amb els 600 anys del Consell de la Terra. El projecte, però, encara està en una fase d’estudi de viabilitat, segons va matisar ahir la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert. Amb tot, ja fa dos anys que se’n parla i és la primera vegada que se’n difonen detalls concrets, amb la llista completa de monuments que s’inclourien en la candidatura en cas que prosperi.
 
 Gelabert i l’arquitecte Joan Reguant van presentar ahir l’estudi de viabilitat a la reunió de cònsols, ja que molts dels monuments inclosos en la proposta encara no tenen definits els entorns de protecció, i la ministra va comentar que caldria prioritzar els entorns dels monuments que encara no en tenen. L’acollida dels comuns ha estat favorable.
 
La ministra va revelar que fa dos o tres anys que es treballa en la candidatura però que, de moment, només se n’ha fet l’estudi de viabilitat.  Els monuments escollits són Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons i la Torre dels Moros, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, la Casa de la Vall, Santa Coloma, la balma de la Margineda,  el roc d’Enclar, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters.
 
La titular de Cultura va explicar que havia anat a veure els cònsols ja que alguns monuments encara no disposen dels entorns de protecció i s’hauran de tirar endavant. Sant Serni de Nagol, la Casa de la Vall, Sant Martí de la Cortinada i Sant Miquel d’Engolasters encara no tenen definit l’entorn de protecció i, per tant, es prioritzaran. L’acollida dels comuns ha estat positiva ja que una declaració de la Unesco pot ser un bon element per a la promoció del patrimoni històric del país. 
 
La candidatura es completa amb la catedral romànica de la Seu i el castell de Foix perquè tingui més pes. De fet, el següent pas serà «parlar amb França i Espanya» perquè els tres països donin impuls a la candidatura al mateix temps, va puntualitzar Gelabert, segons informa l’ANA.

Els candidats

Sant Joan de Caselles: Església situada sobre una roca dominant el camí ral que des de Canillo comunicava amb França. Va ser edificada al final del segle XI o al principi del XII. La nau i el campanar són d’estil romànic, mentre que els porxos són posteriors.

Sant Martí de la Cortinada: Església d’origen romànic aixecada en un moment indeterminat anterior a la segona meitat del segle XII i que donava servitud espiritual al poble de la Cortinada. En època barroca va ser ampliada canviant l’orientació de la nau.

Sant Serni de Nagol: L’església va ser aixecada en un moment anterior a l’acta de consagració de l’any 1055. En una fase posterior, d’època indeterminada, s’hauria aixecat el porxo, possiblement, durant l’època barroca (segles XVII-XVIII).

Jaciment de la Margineda: El jaciment de la roureda de la Margineda presenta diverses etapes cronològiques: Fase 1. Bronze Inicial (2200 – 1600 a.n.e.); Fase 2. Antiguitat Tardana (segles V – VII dC); Fase 3.  Edat Mitjana (segles XII – XIII dC) i Fase 4. Segle XIX.

Sant Climent de Pal: Les primeres notícies sobre  Sant Climent de Pal daten de 1312 i 1314. Conserva una part important dels murs romànics. L’absis romànic ha desaparegut i en el seu lloc hi ha un absis quadrat, de final del segle XVII o principi del XVIII.

Sant Miquel d’Engolasters: Situada en el planell d’Engolasters dominant el vessant esquerre de la vall del Valira, l’església és d’origen romànic i va ser aixecada en un moment indeterminat anterior al segle XII. El porxo s’hi va afegir als segles XVII-XVIII.

Santa Coloma: Església d’origen preromànic aixecada en un moment indeterminat anterior al segle IX. En un moment indeterminat del segle XII es realitza una primera gran reforma de l’edifici. La particularitat principal és el campanar rodó.

Casa de la Vall: Edifici que acollia tradicionalment la seu del Consell General. Situat sobre un penya-segat, va ser construït com una casa privada per la família Busquets al darrer quart del segle XVI (1580), i va ser adquirit pel Consell General el 1702.

Roc d’Enclar: El roc d’Enclar el jaciment més gran del país, i es troba en un lloc preeminent però, sobretot, que conserva restes significatives d’època romana i feudal. Les fases van des del bronze antic (1800 i 1500 aC) fins al segle XIX.

Sant Romà de les Bons: Consagrat el 1164, és l’edifici més emblemàtic i conegut del conjunt monumental de les Bons. És una església d’origen romànic, de nau única, amb un fris decorat amb bandes i arcuacions cegues pròpies d’aquest estil.

Torre dels Moros: La torre de defensa del castell de les Bons es pot considerar el segon edifici en importància dins del conjunt de les Bons. A la documentació no hi ha constància del castell de les Bons i és molt possible que sigui posterior al segle XIII.

Santa Maria d’Urgell: La Catedral de Santa Maria d’Urgell és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d’Urgell, seu catedralícia del Bisbat d’Urgell i principal temple de la diòcesi. És l’única catedral íntegrament romànica (segle XII) de Catalunya.

Castell de Foix: El Castell de Foix és un castell al centre de la ciutat de Foix (Occitània). El monument és conegut per la seva relació amb Andorra i el fet d’estar associat al catarisme. El castell va ser mencionat per primera vegada al principi del segle XI.


Dues iniciatives amb èxit: la Vall del Madriu-Perafita-Claror i les falles del Pirineu
 
Andorra disposa de dos elements dins del catàleg de patrimoni de la humanitat de la Unesco. L’any 2004, la Vall del Madriu-Perafita-Claror es va proclamar patrimoni cultural. Durant una dècada, però, no hi va haver consens per desenvolupar un Pla de gestió que ja és una realitat i s’està desenvolupant. 
 
L’any 2015, la Unesco va declarar les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus dins la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La candidatura va ser impulsada pel Govern d’Andorra, amb la participació dels governs d’Espanya i França. 

PUBLICITAT