PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’oposició, a favor que els cònsols tinguin dedicació exclusiva

Els grups creuen que a DA no l’interessa combatre la corrupció

Per LÍDIA RAVENTÓS

| MARICEL BLANCH
La definició de les incompatibilitats entre càrrecs públics i sector privat segueix sobre la taula. El fet que el grup demòcrata hagi reprès aquesta setmana l’estudi de l’esborrany de la llei de transparència i bon govern ha provocat la reacció de l’oposició. Tant des de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) com des de Liberals d’Andorra (Ld’A) van coincidir en opinar que en el fons DA no té un interès «real» per tirar endavant aquesta llei i van criticar fortament els demòcrates pel fet que no els hagin preguntat la seva opinió ni hagin convocat cap reunió per parlar-ne «però diguin que ens estan esperant a nosaltres». 
 
En aquest sentit, el conseller liberal, Jordi Gallardo, va manifestar que «l’esborrany només és una cortina de fum per fer veure que actuen després dels darrers casos d’incompatibilitats». Una afirmació que compartia el conseller progressista Víctor Naudi que creu que únicament estan fent «aquests moviments» per «apagar la mala imatge que casos com el de Mertixell Mateu, Jordi Alcobé o Jordi Torres [Arauz] han donat a DA». Per la seva banda, el Partit Socialdemòcrata va rebutjar fer declaracions al·legant que no havia tingut temps d’estudiar el text. 
 
Precisament aquest darrer cas en el qual estava implicat el cònsol major d’Encamp va provocar que es reactivés el debat sobre les incompatibilitats. A l’entendre de Gallardo, la feina de cònsol major hauria de ser exclusiva, ja que considera que «hi ha prou volum de feina en un comú com per estar-hi vuit hores». I, en tot cas, proposava, si es decidís combinar la tasca política amb la privada «haurien de rebre una remuneració adequada a les hores dedicades a l’administració pública». En el cas dels cònsols menors, per exemple, que té menys responsabilitats, es podria optar per la possibilitat «que cobressin mitja jornada». 
 
En la mateixa línia es va manifestar Naudi que va defensar que els cònsols tinguin «dedicació exclusiva perquè és una tasca que suposa prou feina i és fàcil que, del contrari, es creïn conflictes d’interès». 
 
De fet, aquesta és una opció que tampoc es descarta des del grup demòcrata, ja que argumenten que el salari d’un cònsol major és prou elevat com per tenir una dedicació a ple temps, ja que recorden que el seu salari està equiparat al dels ministres. Amb tot, temen que l’obligatorietat d’estar amb dedicació exclusiva podria apartar la gent de la política que no vulgui renunciar a la seva feina dins del sector privat. 
 
Pel que fa al fet que sigui el Tribunal de Comptes l’òrgan encarregat d’assumir la responsabilitat de verificar la declaració de patrimonis i d’activitats dels càrrecs públics per tal d’evitar incompatibilitats, els dos partits s’hi van mostrar, a priori, favorables. 
 
desacord amb l’afectació a familiars/ El punt que va encetar més discrepàncies entre liberals i progressistes fa referència a les subvencions i contractacions públiques i fins a quin  grau parentiu es pot veure afectat. És a dir, si s’han de limitar les subvencions i les contractacions públiques a familiars de polítics de primer grau o cal ser més flexibles i posar la línia vermella en familiars més llunyans. En aquest cas, des del grup liberal es defensa que «Andorra és un país molt petit» i, per tant, no poder donar subvencions a familiars de primer grau «serà molt complicat que la gent tingui interès per dedicar-se a la política». «Es pot acabar creen un cos de polítics professionals i que sempre es presentin els mateixos», va augurar. 
 
En canvi, el conseller Víctor Naudi va defensar «cal definir uns límits» malgrat reconèixer que «és complicat» per les dimensions del país. El progressista també va proposar que «hi hagi diferents graus de responsabilitat» segons quina sigui la infracció comesa. H
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT