Escaldes-Engordany
Atida lamenta que el Govern no els hagi informat sobre la nova llei
Un dels reclams és que els donants rebin el 100% de la baixa
La presidenta de l’Associació de Trasplantats i Donants d’Andorra (Atida), Núria Gras, lamenta que el Govern encara no s’hagi posat en contacte amb ells per la reforma de la legislació que prepara sobre la donació i trasplantaments d’òrgans. L’Executiu treballa des de l’octubre del 2016 en una legislació que reguli la donació d’òrgans al país. Des de llavors, però, no han contactat amb Atida, segons Gras. «No ens han dit res des de Govern», destaca la presidenta. En aquest context, emfatitza que «fa molt de temps que es parla de la llei, però ningú ens en diu res». A més, recorda que aquesta regulació és necessària. «És una llei que córre pressa perquè estem parlant de vides humanes», defensa.
El fet que no existeixi una llei que reguli la cessió d’òrgans comporta que, per exemple, sigui inviable la donació en el Principat. «Un òrgan no pot passar la frontera perquè no hi ha una llei que ho reguli», relata Gras. De fet, aquest és un dels principals reclams dels donants, que en el cas que no puguin cedir el seu òrgan en vida aquest es perd, ja que a Andorra no hi ha les infraestructures per fer trasplantaments i, per tant, inevitablement s’ha d’anar a França o a Espanya. Llavors, diu Gras, els que volen ser donants i el seu estat de salut ho permet acudeixen pel seu propi peu a un dels dos països veïns, però en els casos de mort cerebral seria necessari que hi hagués un helicòpter que transporti els òrgans fins a un hospital fora del Principat, però ara la legislació no ho permet. «Seria tràfic d’òrgans», argumenta Gras.
Aquest, però, no és l’única petició que fan des d’aquest col·lectiu. També reivindiquen que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) cobreixi el cent per cent de la baixa dels donants, que poden estar fins a dos o tres mesos fins que el seu cos s’acostuma a tenir un òrgan menys. Ara, la baixa té una cobertura del 50%. També reclamen que els donants tinguin dret a una revisió anual gratuïta, ja que després de l’extracció de l’òrgan és necessari que se la facin per controlar que tot està correctament.
Un gest altruista i amb beneficis / Des d’Atida emfatitzen que el gest d’un donant és totalment altruista, però que també té molts beneficis. «Si dones un ronyó no només millores la salut d’una persona, sinó que és més barat que un any de diàlisi», assegura Gras. Per això, subratlla que és un avantatge tant per a la salut del malalt com per a l’Estat, que s’estalvia diners en tractaments.
El fet que no existeixi una llei que reguli la cessió d’òrgans comporta que, per exemple, sigui inviable la donació en el Principat. «Un òrgan no pot passar la frontera perquè no hi ha una llei que ho reguli», relata Gras. De fet, aquest és un dels principals reclams dels donants, que en el cas que no puguin cedir el seu òrgan en vida aquest es perd, ja que a Andorra no hi ha les infraestructures per fer trasplantaments i, per tant, inevitablement s’ha d’anar a França o a Espanya. Llavors, diu Gras, els que volen ser donants i el seu estat de salut ho permet acudeixen pel seu propi peu a un dels dos països veïns, però en els casos de mort cerebral seria necessari que hi hagués un helicòpter que transporti els òrgans fins a un hospital fora del Principat, però ara la legislació no ho permet. «Seria tràfic d’òrgans», argumenta Gras.
Aquest, però, no és l’única petició que fan des d’aquest col·lectiu. També reivindiquen que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) cobreixi el cent per cent de la baixa dels donants, que poden estar fins a dos o tres mesos fins que el seu cos s’acostuma a tenir un òrgan menys. Ara, la baixa té una cobertura del 50%. També reclamen que els donants tinguin dret a una revisió anual gratuïta, ja que després de l’extracció de l’òrgan és necessari que se la facin per controlar que tot està correctament.
Un gest altruista i amb beneficis / Des d’Atida emfatitzen que el gest d’un donant és totalment altruista, però que també té molts beneficis. «Si dones un ronyó no només millores la salut d’una persona, sinó que és més barat que un any de diàlisi», assegura Gras. Per això, subratlla que és un avantatge tant per a la salut del malalt com per a l’Estat, que s’estalvia diners en tractaments.