Tres milions d’euros. Això és el que va dipositar un ciutadà dels Estats Units en un compte del Principat i que va transferir des d’un banc de Liechtenstein. Ara bé, d’on provenen i a qui pertanyen aquests diners? Aquesta és la discussió que va centrar ahir bona part del judici que va tenir lloc al Tribunal de Corts. 
 

El ciutadà estatunidenc, propietari de l’empresa d’aliments SK Foods, distribuïa pasta de tomàquet a les principals companyies de quètxup del seu país, però alterava els factors de classificació per indicar que tenia més tomàquets podrits dels que realment posseïa. Això feia que hi hagués menys oferta i, per tant, encarís el preu del producte. A més, va subornar els clients i competidors en el sector. Per això, va ser condemnat per un tribunal de Sacramento (Califòrnia) a sis anys de presó. A més, els Estats Units van emetre una ordre per decomissar els 3.250.000 milions de dòlars que tenia a Andorra. 

En aquest sentit, el Ministeri Fiscal va considerar que s’havien de decomissar els diners perquè aquests provenien del frau. No obstant això, la defensa de l’acusat, que no es va presentar al judici, va assegurar que aquests  diners no eren il·lícits, ja que  els hi hauria retornat la Hisenda del seu país  després de fer la declaració. 

Però encara es va embolicar més la troca. Quan la justícia dels Estats Units va reclamar els diners, va aparèixer una entitat financera del Canadà que va reclamar els diners. Un representant d’aquest banc va testificar ahir en el judici del Tribunal de  Corts. Segons va relatar, aquesta entitat li va deixar una pòlissa de crèdit valorada en uns 143 milions de dòlars el 1996, sis anys després que l’home obrís l’empresa.  El 2008, però, va fer una ampliació de la pòlissa de 40 milions de dòlars fins als 183 milions de dòlars. Aquests diners havien de servir per adquirir immobles i equipaments. L’home, però, també els va utilitzar per pagar les seves factures personals i els impostos, amb els quals li van retornar aquests més tres milions de dòlars que ara es troben dipositats a Andorra. L’empresa va fer fallida el 2009 i l’home va deixar de pagar el seu deute amb el banc. Segons el representant de l’entitat financera  canadenca, existeix una figura legal als Estats Units que estableix que quan els diners provenen del frau o de l’enriquiment il·lícit els ha d’adquirir la part perjudicada. En aquest cas, va defensar, seria el banc que representa. Així doncs, els diners del compte del Principat els reclamen tres parts: l’Estat andorrà, el banc canadenc i l’empresari estatunidenc.

Sigui com sigui, els Estats Units van aturar la petició de decomís fins que se solucioni la qüestió amb el banc canadenc. Per això, ahir la fiscalia va retirar la petició del decomís i va demanar que tot se centralitzi en una altra causa per blanqueig de diners que l’home té oberta a Andorra. La defensa de l’acusat i del banc van donar el beneplàcit a la proposta.