No va haver-hi miracle al WiZink Center, però tampoc va estar tan lluny. El MoraBanc va ser com una muntanya russa, però es va saber refer a un inici ple d’imprecisions i va arribar a empatar el tercer enfrontament dels quarts de final contra el Reial Madrid quan faltaven vuit minuts per al final. Llavors va sorgir del no-res la figura d’un Llull que estava passant desapercebut per evitar que Shermadini i companyia tiressin per terra el favoritisme del campió de les dues darreres edicions de la Lliga Endesa. Un 95-84 del tot enganyós, perquè va haver-hi partit gairebé fins el final.
 

L’anàlisi del partit focalitzat en les estadístiques deixen alguna pista de perquè van perdre els de Peñarroya. Sobretot en els rebots. 28 en van capturar els tricolors, exactament els mateixos que el Reial Madrid només en defensa. Els blancs, a més, van agafar-ne 15 ofensius, per tant van tenir masses segones opcions aprofitant la clara superioritat sota els taulells per refer-se de les errades en el tir.
 

El cert és que malgrat això, el MoraBanc va jugar-li de tu a tu als de Pablo Laso. Un primer quart nefast feia olorar que el tercer enfrontament seria un passeig del Madrid. 8 pèrdues, 0 triples de 5 intents i com a única basa, les pilotes a l’interior perquè Stevic sobretot Shermadini fessin de les seves. Van aportar 14 punts dels 18 aconseguits als primers deu minuts mentre a l’altra banda del parquet, els blancs semblaven tenir les seves estrelles a ple rendiment: 7 punts de Llull, 3 de Rudy, 6 de Maciulis, 5 de Doncic i 4 d’Ayón, rei sota els taulells amb 4 rebots. Una cistella de Walker al minut 3 significava el 8-9 per als tricolors i el primer i únic avantatge en el marcador en tot el partit i d’allà es va passar al 20-11, amb el MoraBanc desdibuixat i els locals jugant a plaer.

 

Shermadini anul·lat / Perquè Shermadini no estava còmode. La defensa del Madrid l’obligava a estar allunyat de la cistella i no podia fer mal. Amb tot, els de Peñarroya van tirar d’orgull i van aguantar el tipus tot el que van poder mentre el seu joc no carburava. Van arribar a estar 13 avall, però amb un parcial de 06 a l’últim minut es va arribar al descans amb un esperançador 46-39.
 

El Madrid va sortir de nou en un pla demolidor a la represa. Semblava tenir una marxa més. Ayón manava a la pintura i una cistella del mexicà va tornar a posar pel mig deu punts d’avantatge (53-43, minut 23).  Llavors va arribar la reacció del MoraBanc i un triple d’Albicy va culminar un parcial de 2-7 que deixava el lluminós en un ajustat 56-50. Els de Peñarroya gairebé van aconseguir capgirar la dinàmica davant un Madrid que suava per fer cistelles, però que va mantenir les distàncies i fins i tot van arribar a estar 11 amunt (66-55) mentre Ayón i Reyes s’inflaven a capturar rebots ofensius. Però els tricolors no volien morir tan fàcilment i just a temps, als dos darrers minuts, van fer un nou parcial, un 3-11 culminat per Schreiner amb un triple de més de vuit metres sobre la botzina que gairebé resetejava el partit. Era el 69-66. La flama de l’esperança estava més viva que mai.
 

Un altre tir de tres de Walker ja entrat el darrer quart posava el 71-71. El MoraBanc li guanyava la partida en defensa al Madrid i va tenir un parell d’atacs per posar-se per davant, però no ho va fer i llavors va aparèixer Llull, que des del primer quart estava gairebé absent, i la va liar grossa. Set punts seguits del base i dos de Doncic van fer que el MoraBanc tornés a anar a remolc. Amb el que havia costat. Allò va pesar com una llosa. 
 

Antetokounmpo va tornar a exhibir el seu múscul quan a tothom ja li fallava les forces, però el Madrid i el seu talent responia a cada cistella tricolor. Un triple d’Albicy amb 90-83 a 1.35 per al final podia haver donat esperança, però el ferro va escopir la pilota i en la següent acció Ayón va treure petroli amb un 2+1 en l’últim segon de possessió. Quedaven 43 segons. El MoraBanc va morir a la riba però, qui ho diria?


«El públic ha cantat ‘era camp enrere’»