Els restaurants de la Cerdanya es volquen amb la xicoia
Once restaurants presenten durant aquests dies les seves apostes en plats que contenen la tradicional planta
El grup de restaurants que formen part del l’agrupació Cuina Pirinenca de Cerdanya volen recuperar el consum d’un menjar molt tradicional però poc conegut més enllà de les contrades de muntanya: la xicoia. Amb la intenció de promocionar-la i potenciar-ne el consum, cadascun dels restaurants del col·lectiu elabora diferents menús on hi és present i així donar-la a conèixer entre els seus clients.
Pixallits, dent de lleó, cama-roja, lletsó d’ase o xicoira de burro, són alguns dels noms amb què s’anomena també a la xicoia. Apareix quan es fon la neu en alçada. De gust una mica amarg, és ben tendra quan es cull i amargueja més quan envelleix. La planta sencera és comestible. Les arrels són amargues, però tanmateix es mengen crues o bullides, com a aperitiu o acompanyament.
Les seves fulles també tenen usos gastronòmics a tota Europa i es poden menjar crues, per exemple en amanida, bullides, fregides, en sopa (típicament a Itàlia), com a farciment de raviolis o en truita. En general, les fulles joves i tendres es poden menjar crues però quan són més madures comencen a amargar, cosa per la qual se solen ja menjar cuites.
Les fulles d’aquesta planta, família de les escaroles, aporten principalment vitamines i minerals, de les quals destaca la provitamina A, que hi és en una proporció setanta vegades més que a les taronges i el doble que als espinacs. També conté vitamines B1, B2, C i E; i quantitats significatives de sals minerals com el calci, potassi, fòsfor, sodi, magnesi i ferro entre d’altres.
La xicoia s’utilitza com a planta medicinal des de l’antiguitat. A la medicina casolana tradicional se li atribueixen nombroses propietats medicinals com per exemple, la infusió de les flors, així com la melmelada d’aquestes, es fa servir per al mal de gola, menjada directament o ensucrant una infusió o llet calenta, igual que la mel.
Segons destaca Ramon Torruella, president de l’assocació organitzadora: «Cuina Pirinenca neix i viu per preservar els productes i els plats tradicionals Cerdans, en aquestes jornades, tant hotels com restaurants del col·lectiu Cuina Pirinenca cuinem producte i tradició. Així mateix estem satisfets de la rebuda d’aquesta oferta gastronòmica i pensem en repetir les jornades properament l’any vinent. La xicoia és una planta molt estacional així que la cuinarem mentre duri, tanmateix amb els bolets de primavera».
Pixallits, dent de lleó, cama-roja, lletsó d’ase o xicoira de burro, són alguns dels noms amb què s’anomena també a la xicoia. Apareix quan es fon la neu en alçada. De gust una mica amarg, és ben tendra quan es cull i amargueja més quan envelleix. La planta sencera és comestible. Les arrels són amargues, però tanmateix es mengen crues o bullides, com a aperitiu o acompanyament.
Les seves fulles també tenen usos gastronòmics a tota Europa i es poden menjar crues, per exemple en amanida, bullides, fregides, en sopa (típicament a Itàlia), com a farciment de raviolis o en truita. En general, les fulles joves i tendres es poden menjar crues però quan són més madures comencen a amargar, cosa per la qual se solen ja menjar cuites.
Les fulles d’aquesta planta, família de les escaroles, aporten principalment vitamines i minerals, de les quals destaca la provitamina A, que hi és en una proporció setanta vegades més que a les taronges i el doble que als espinacs. També conté vitamines B1, B2, C i E; i quantitats significatives de sals minerals com el calci, potassi, fòsfor, sodi, magnesi i ferro entre d’altres.
La xicoia s’utilitza com a planta medicinal des de l’antiguitat. A la medicina casolana tradicional se li atribueixen nombroses propietats medicinals com per exemple, la infusió de les flors, així com la melmelada d’aquestes, es fa servir per al mal de gola, menjada directament o ensucrant una infusió o llet calenta, igual que la mel.
Segons destaca Ramon Torruella, president de l’assocació organitzadora: «Cuina Pirinenca neix i viu per preservar els productes i els plats tradicionals Cerdans, en aquestes jornades, tant hotels com restaurants del col·lectiu Cuina Pirinenca cuinem producte i tradició. Així mateix estem satisfets de la rebuda d’aquesta oferta gastronòmica i pensem en repetir les jornades properament l’any vinent. La xicoia és una planta molt estacional així que la cuinarem mentre duri, tanmateix amb els bolets de primavera».